Joaquim Abargues i Feliu
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 juny 1787  |
| Mort | 1847 (59/60 anys) |
 Senador al Senat espanyol | |
| 12 desembre 1841 – 20 novembre 1842 | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 27 març 1834 – 16 juliol 1838 Circumscripció electoral: Alacant | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 9 octubre 1813 – 10 maig 1814 Circumscripció electoral: València | |
| Activitat | |
| Ocupació | advocat, polític |
Joaquim Abargues i Feliu (Benissa, 5 de juny de 1787 - 1847) fou un hisendat, advocat i polític valencià.[1]
Biografia[modifica]
El seu nom veritable era Joaquim Torres i Eiximeno. De família acomodada, tenia propietats agràries a Benissa, Llíber, Senija i Calp que li proporcionaven una important renda anyal, alhora que exercia com a advocat.
Fou elegit diputat a les Corts de Cadis de 1813-1814. El 1813 va publicar un pamflet A la nación española al qual, segons un ordre real de Ferran VII del 1815 «es parla sense cap consideració de la persona sagrada del Rei i de la família regnant, i se les pinta amb colors negres i odioses, a més ultratja greument els Ministres que mereixen la confiança reial». El pamflet va ser prohibit i es va donar l'ordre de col·lectar manualment tot els exemplars que encara circulaven i destruir-les.[2]
El 1822 fou membre de la Diputació Provincial d'Alacant però a causa de les seves idees liberals hagué d'exiliar-se a Londres i a París quan l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís (1823). El 1833 va tornar i fou elegit diputat a les eleccions convocades després de l'aprovació de l'Estatut Reial de 1834. El 1835 fou també vocal de la Junta Auxiliar de Milícia Urbana d'Alacant que s'enfrontava a les tropes carlines.
A les Corts espanyoles s'arrenglerà amb les tesis de Juan Álvarez Mendizábal i fou escollit novament diputat a les eleccions de 1836 i 1837,[3] però va dimitir el 1838 per motius familiars. Destacà per proposar a les discussions parlamentàries l'abolició de l'impost sobre el vi valencià. El juliol de 1839 fou escollit senador, càrrec que repetí el febrer de 1841, però va dimitir el 1842 i el 1843 abandonà la política.[4]
El 2012 es va inaugurar una placa commemorativa a la seva casa a Benissa.[5]
Referències[modifica]
- ↑ A. Banyuls; J. J. Cardona. La casa dels Abargues a Benissa (pdf). Benissa: Ajuntament de Benissa. Arxivat 2020-10-20 a Wayback Machine.
- ↑ de Balamseda, Fermin Martin. «Real órden [del 2 de Enero de 1815 -...] mandando que el impreso que circulaba en el reino de Valencia con el título A la Nacion española disponga el Consejo se recojan á mano trotos les egemplares que circulen en las demas provincias del reino». A: Decretos del Rey don Fernando VII - Año primero de su restitución (en castellà). volum I. Imprenta Real, 1818.
- ↑ Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Ortolà, Amanda «Benissa celebra el bicentenario de La Pepa y homenajea a Joaquín Abargues» (en castellà). Las Provincias [Consulta: 14 setembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
- «Abargues, Joaquin» (en castellà). Congrés dels Diputats.
- Biografies de polítics valencians Arxivat 2013-06-18 a Wayback Machine.