Joaquim Chissano

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joaquim Alberto Chissano
Joaquim Chissano

Mandat
6 de novembre de 1986 – 2 de febrer de 2005
Precedit per Samora Machel
Succeït per Armando Guebuza

Naixement 22 d'octubre de 1939
Melehice, Província de Gaza, Moçambic
Partit polític Frelimo
Parella Marcelina Rafael Chissano
Professió polític

Joaquim Alberto Chissano (nascut a Melehice, província de Gaza, el 22 d'octubre de 1939) és un polític de Moçambic, segon president del país (1986-2005).

Va estudiar a Lourenço Marques (Maputo), i fou el primer alumne negre que va tenir estudis superiors a la colònia. Va fundar amb Eduardo Mondlane la NESAM (Núcleo dos Estudantes Africanos Secundários de Moçambique); va anar a Portugal a estudiar medicina a Lisboa, però va haver de fugir a França per les seves activitats polítiques. Després del 1962 fou representant del Frelimo a París. Després va anar a combatre sobre el terreny amb el Frelimo contra els portuguesos, i va arribar al rang de major general el 1974. En el govern de transició (setembre del 1974- juny del 1975) fou primer ministre. El primer president del país el va nomenar ministre d'afers exteriors, càrrec que va ocupar els 11 anys següents (fins a la mort de Machel el 1986). A la mort del president Machel (19 d'octubre de 1986), i després de quasi tres setmanes en què el Politburó va exercir el poder col·legiadament, va ser nomenat president el 6 de novembre de 1986.

La seva presidència va estar marcada pel final de la guerra amb la Renamo, final signat a Roma l'octubre de 1992. Es van celebrar eleccions lliures (1994) i Chissano va derrotar el candidat de la Renamo, Afonso Dhlakama; el va tornar a derrotar per un estret marge el 1999 (52,3% contra 47,7%). Del juliol del 2003 al juliol del 2004 fou President de torn de la OUA. El 2002 va renunciar a presentar-se a les eleccions per tercer cop el 2004 i es va elegir com a candidat a Armando Guebuza, que va guanyar les eleccions i al que Chissano va entregar la presidència el 2 de febrer del 2005.

El secretari general de l'ONU, Kofi Annan, el va nomenar enviat especial al nord d'Uganda (4 de desembre del 2006) per fer de mediador en el conflicte amb l'Exèrcit de Resistència del Senyor, LRA (ERS). El 2007 li fou concedit el premi al èxit en el lideratge africà, concedit al millor governant africà.


Precedit per:
Samora Machel
President de Moçambic
1986-2005
Succeït per:
Armando Guebuza