Josep Maria Alvinyà i Fornesa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 abril 1925  la Seu d'Urgell (Alt Urgell) |
| Mort | 25 maig 2000 (75 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona Escola La Salle Bonanova |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, jurista, advocat |
Josep Maria Alvinyà i Fornesa (nascut José María Alviña Fornesa) (La Seu d'Urgell, 23 d'abril de 1925 - Barcelona, 25 de maig del 2000) fou un advocat i escriptor català. .
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, als 19 anys amb un currículum acadèmic extraordinari, aconseguí la llicenciatura en tan sols dos cursos acadèmics.
Família[modifica]
Fill de Josep Alviñà i Ramonet i de Pietat Fornesa i Puigdemasa; pertanyia, per tant, a dues famílies urgellenques de gran renom: els Alvinyà (o Albinyà i també Auvinyà), una de les famílies més antigues de l'Alt Urgell i d'Andorra (Auvinyà - antigament Albinyà),[1] amb membres de relleu com el Mossèn Ramon Alviñà i Planes, catedràtic de llatí i director de l'Institut de la ciutat durant 18 anys (actualment IES Joan Brudieu) o Julià Alviñà i Comenge, coronel de l'exèrcit de terra, i els Fornesa, amb membres de relleu com el seu avi Joan Fornesa i Rodergas, fundador de la Banca Fornesa, el seu oncle Mossèn Ricard Fornesa i Puigdemasa, canonge del Capítol de la Catedral d'Urgell i Bisbe suplent d'Urgell (1940-1943), o el seu cosí Ricard Fornesa i Ribó, advocat de l'Estat i, entre d'altres, President d'AGBAR, de La Caixa i de Criteria CaixaCorp. Era nebot d'Enric Canturri i Ramonet, alcalde de la Seu d'Urgell (1931-1933) i diputat al Parlament de Catalunya.
Casat amb Maria del Roser Rovira i Pagès el 1949. Del seu matrimoni naixeren tres fills: Jordi (08.02.1957), advocat; Josep Maria (10.12.1959), advocat; i Eva (09.03.1963 - 27.11.2000), poetessa. Jordi Alvinyà i Rovira ha estat alt directiu de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres ha estat Director General de Centres Docents, Director General de Radiodifusió i Televisió i Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació.
Trajectòria professional i política[modifica]
El 1949 feu el seu viatge de noces, que el menà al Brasil, l'Uruguai i l'Argentina. Fruit d'aquest viatge el matrimoni decidí quedar-se a Buenos Aires (Argentina) on residiren fins al 1951; durant aquest període exercí d'assessor jurídic en un gran hòlding del món de la construcció i immobiliari i escrigué les seves primeres obres literàries. Retornats a Catalunya, s'instal·laren a Barcelona, on obrí despatx d'advocat, el Bufet Alviñá. Aquells anys col·laborà professionalment amb les empreses dels, aleshores molt coneguts, germans Julio i Álvaro Muñoz Ramonet,[2][3] amb qui tenia lligams familiars; entre d'altres, fou Secretari del Consell d'Hotel Ritz de Barcelona, S.A..[4] Posteriorment fundaria, amb altres persones, Braun Electric Iberica, S.A., de la que en seria el Director General fins que l'activitat fou absorbida per la matriu alemanya Braun GmbH, per a constituir Braun Española,S.A.; en el nou període mantingué els seus lligams amb la filial espanyola com a Secretari del Consell i assessor; fins que l'empresa fou adquirida per la nord-americana The Gillette Company.
A banda de les seves activitats com a professional del Dret, seguí mantenint l'activitat de directiu empresarial a empreses d'import-export, financeres, immobiliàries i d'altres sectors.
L'exercici de les seves activitats professionals el menaren a entrar en contacte amb destacades personalitats de l'oposició democràtica al règim franquista i, malgrat no haver pertangut mai a cap formació política, col·laborà activament i compromesa amb els moviments anti-franquistes, i de manera significativa amb la direcció del PSUC a l'interior del país.
Obres literàries[modifica]
D'entre la seva producció literària es pot destacar, en llengua espanyola, la novel·la "Relatos de la noche de ánimas".
Referències[modifica]
- ↑ Aubinyà/Auvinyà a l'Enciclopèdia Catalana
- ↑ «El legado del 'Kane' de Muntaner». Arxivat de l'original el 2004-04-04. [Consulta: 14 setembre 2008].
- ↑ Història del Palau Robert
- ↑ «La memòria del temps: els orígens dels hotels de luxe a Barcelona». Arxivat de l'original el 2014-01-03. [Consulta: 14 setembre 2008].