Josep Maria Ballvé i Freixa
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Reus (Baix Camp) |
| Mort | febrer 1921 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog |
Josep Maria Ballvé i Freixa (Reus, Baix Camp, ? - Barcelona, febrer de 1921[1]) fou un pedagog, compositor i mestre de capella.[2]
Biografia[modifica]
Es formà musicalment a l'Escolania de Montserrat on va estudiar cant i piano, instrument amb el que va començar a impartir classes des de molt jove; entre els seus alumnes tingué [3] en Joan Antoni Hava (a la dècada del 1880).
Més endavant però, es traslladà a Barcelona, on impartí classes de solfeig i piano a les Escoles Pies (des de l'any 1893 fins al 1916). Va compondre la música per a algunes de les obres teatrals infantils que escrigué l'escolapi Lluís Falguera i Jutglà [4] i que representaven els alumnes de l'Escola Pia de Sarrià.
Fou organista i mestre de capella a l'església de la Mare de Déu de la Bonanova [5] fins al 1901. Més endavant, tocà l'orgue i dirigí l'escolania de l'església parroquial de Santa Anna (1907), al barri Gòtic de Barcelona.
A Catalunya, durant el s.XIX i XX, es podien trobar sovint concerts als cafès de les ciutats. En aquestes sessions s’oferia la música més o menys de moda en un entorn diferent al dels concerts formals. Ballvé entre el 1887 i el 1893 formà part del conjunt musical que tocava al cafè Novedades de Barcelona (Passeig de Gràcia), conjuntament amb Egisto Álvaro Ciofi (violinista), Josep Garcia i Jacot (Violoncel) i Salvador Sala (pianista). Al Novedades, segons les èpoques també hi tocaren; Manuel Dordal (piano), Domènec Sánchez Deyà (violí), José Navarro (viola) i Ricardo Giménez (violí)
L’any 1901 es fundà l’associació Wagneriana, la primera entitat associativa catalana no coral. Aquesta entitat nasqué de la fascinació que hi havia a Catalunya entorn de la teologia wagneriana. Josep Mª Ballvé, sent un dels iniciadors de la idea, va esdevenir un dels socis honoraris de l’associació, conjuntament amb Franz Ficher (director alemany) i Felip Pedrell (musicòleg)
Josep Maria Ballvé morí a Barcelona el febrer de 1921.[1]
Obres[modifica]
El repertori compositiu de J.Mª Ballvé està format per música religiosa i de cambra. Es conserven obres seves als fons musicals de la catedral-basílica de Sant Esperit de Terrassa [6] i de la parròquia de Sant Esteve d'Olot.[7]
Compon el Método progresivo para la enseñanza del solfeo i realitza arranjaments per a violí, viola, violoncel, piano i harmonica
Selecció [8]
- Canción de amor, comedia dramática en cuatro actos y un prólogo (1915), text de Lluís Falguera
- Elevación, per a orgue
- Misses: Gran Missa; Misa Matinal (1907), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».); Misa de Réquiem, per a cor i orgue; Misa en honor de S. José de Calasanz (1911), per a cor i orgue; Misses a 1, 2, 3 i 4 veus (1905)
- Motets: Altísimo Señor, a 4 veus; Motete al Corazón de Jesús (1905), per a 4 veus masculines i acompanyament d'orgue («exemplar digitalitzat».); Motete al Santísimo Sacramento (1905), per a 4 veus masculines i orgue («exemplar digitalitzat».); O Sacrum Convivium, per a cor; Salve, Corazón abierto, a 4 veus; Tota pulchra, per a veu i orgue; Verbum Caro (1905), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».)
- Música de cambra: quartet.
- El Príncipe indómito, ó, El milagro de las rosas (1909), comèdia amb text de Lluís Falguera
- Altres: A la Santísima Virgen (1910), per a cor i orgue; A Santa Teresa de Jesús, per a dues veus, cor i orgue («edició bilíngüe catalana-castella, exemplar digitalitzat».); Ave Maria, per a cor i orgue; Bendita sea tu pureza [9] Salve per a duo de tiples i orgue; Caligaverunt, responso 3º para el Viernes Santo, per a veu, orgue i violoncel; Cántico para la Primera Comunión (diálogo entre Jesús y los Ángeles), per a cor amb lletra de Jacint Verdaguer, edició bilíngüe català-castellà; Dios te salve (Ave María), per cor a 2 veus i orgue (1913); Dols cautiveri [meditació per a la Primera Comunió], per a cor i orgue amb lletra de Jacint Verdaguer; Himne a Nostra Senyora de la Bonanova (1900), amb lletra de Jacint Verdaguer; Pange lingua (1910), per a cor i orgue («exemplar digitalitzat».); Rosario (1909), per a cor («exemplar digitalitzat».); Sacris solemnis (1910), per a cor («exemplar digitalitzat».); Salutació angèlica, per a cor i orgue; Salve, per a cor i orgue («interpretació en vídeo».); Sospirs [meditació per a la Primera Comunió], per a cor i orgue; Trisagi (1916)
Llibres[modifica]
- Ballvé, José María, profesor de las Escuelas Pías de Barcelona. Método de solfeo teórico práctico. 1ª parte. Barcelona: Librería de F. Ribalta y Marcelino Giró, 1893. («exemplar digitalitzat».)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, llibre de 1921, número de registre 342, sense indicació de dia del mes.
- ↑ «"Ballvé, José María (músico)", al web Datos BNE» (en espanyol). [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ «"Antonio Alba (1873-1940)", al Centro de Investigación y Documentación de la Guitarra Clásica en Cataluña, pàgina arxivada» (en espanyol). Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ «Josep Maria Ballvé i Freixa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 01-01-1901, pàg. 4.
- ↑ Gregori i Cifré, Josep Maria. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 1: Fons de la catedral-basílica del Sant Esperit de Terrassa. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2007.
- ↑ Gregori i Cifré - Monells i Laqué, Josep Maria - Carme. Inventaris dels fons musicals de Catalunya. Volum 6: Fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot i Fons Teodoro Echegoyen de l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2012.
- ↑ «Obres de Ballvé a "Inventaris dels Fons Musicals de Catalunya"». [Consulta: 22 desembre 2015].
- ↑ Camacho Sánchez, Pilar. La música y los músicos en la iglesia riojana de Briones: formación de un archivo musical parroquial. Logroño: Universidad de la Rioja, 2014, p. 291. ISBN 9788469700440.
Bibliografia[modifica]
- Diccionario de la música española e hispanoamericana (Vol.3)
- Diccionario de la música española e hispanoamericana (Vol.4)
- Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. 2004, Edicions 62.