Jovan Vladímir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Joan Vladímir,
Jovan Vladimir o
Vladímir de Zeta

Fresc al monestir de Lozen (Bulgària), 1869
Príncep i màrtir
Nom secular en serbi ciríl·lic Јован Владимир, Jovan Vladimir
Naixement segle X
Zahumlje? (actuals Hercegovina i Dalmàcia)
Defunció 22 de maig de 1016
Prespa (Albània)
Enterrament Catedral Ortodoxa de Tirana (Albània)
Commemoració en Església Ortodoxa Sèrbia
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Monestir d'Elbasan (Albània), Tirana, Prespa
Festivitat 22 de maig, 4 de juny (orient correspon al 22 de maig del calendari julià)
Fets destacables Knez de Dioclea
Iconografia Com a rei, amb una creu a la mà i el seu cap a l'altra
Patronatge Bar (Montenegro)

Jovan Vladímir (Zahumlje?, Hercegovina i Dalmàcia, s. X - Prespa, Albània, 22 de maig de 1016) fou knez (príncep governant) de Dioclea entre 990 i 1016, durant la guerra entre Bizanci i el Primer Imperi Búlgar. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill del príncep Petrislav de Dioclea, originari de la regió de Zahumlje (principat serbi de l'Hercegovina i Dalmàcia), succeí el seu pare com a knez de Dioclea entre 990 i 1016, intentà protegir el principat de la política expansionista del tsar Samuel de Bulgària mitjançant una aliança amb l'Imperi Bizantí. Samuel, però, atacà i conquerí Dioclea en 997 i prengué Jovan Vladímir presoner.

La germana de Samuel, Teodora Kosara, s'enamorà del presoner i en demanà al seu pare la mà. Samuel concedí i tornà Dioclea al seu nou gendre, donant-li a més el territori de Dürres (avui Albània). Vladímir fou reconegut com a un bon governant, just i pietós. Governà en pau i evità els conflictes amb altres territoris.

En 1014, Samuel fou derrotat pels bizantins i morí poc després. Jovan Vladímir morí en 1016 víctima d'una conxorxa dirigida per Ivan Vladislav, últim tsar del Primer Imperi Búlgar. Fou decapitat a Prespa, davant l'església.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sebollit a Prespa, Jovan Vladimir fou aviat reconegut com a màrtir i venerat com a sant, en la festivitat del 22 de maig. Cronològicament, és el primer sant de Sèrbia. Dos o tres anys després, la seva tomba fou portada a Dioclea, però cap al 1215 les restes es portaren a Dürres, on restaren fins al 1381. Des de llavors foren al monestir de Sant Jovan Vladimir, prop d'Elbasan, fins que en 1995 es portaren a la Catedral Ortodoxa de Tirana.

La creu que tenia a les mans quan fou decapitat era una relíquia que guardà, durant segles, la família Andrović de Velji Mikulići (Montenegro). La deixaven veure als fidels un cop l'any, per Pentecosta.

És el sant patró de Bar (Montenegro).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jovan Vladímir Modifica l'enllaç a Wikidata