Karlovy Vary

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Coord.: 50° 14′ N, 12° 52′ E / 50.233°N,12.867°E / 50.233; 12.867
Karlovy Vary
Karlsbad (alemany)
City
none  Vista panoràmica de Karlovy Vary
Vista panoràmica de Karlovy Vary
Karlovy Vary (CZE) - flag.gif
Bandera
Karlovy Vary (znak).gif
Escut
País  República Txeca
Regió Karlovy Vary
Riu Ohře, Teplá
Altitud 447 m
Coordenades 50° 14′ N, 12° 52′ E / 50.233°N,12.867°E / 50.233; 12.867
Àrea 59,10 km²
Població 53.708 (2008)
Densitat 909 /km²
Alcalde Werner Hauptmann (2007)
Codi postal 360 01
Localització de Karlovy Vary
Localització de Karlovy Vary
Locator Red.svg
Localització de Karlovy Vary
Wikimedia Commons: Karlovy Vary
Web: http://www.kr-karlovarsky.cz/kraj_cz/kraj_uk/

Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) és una ciutat de l'oest de la República Txeca amb 53.708 habitants (2008), ubicada a la confluència de l'afluent Teplá amb el riu Ohře (anomenat també Eger al seu pas per Alemanya). Karlovy Vary és una de les ciutats-balneari més famoses i amb més llarga tradició de tot el món.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Karlovy Vary és una ciutat ubicada al punt de confluència del riu Ohře (alemany: Eger) amb l'afluent Teplá. El centre de la ciutat, juntament amb la seu de l'administració, l'estació de tren (dolní nádraží) i altres complexos industrials, s'estén al llarg de la vall del riu Ohře. Els balnearis, per altra part, es situen al llarg de l'estreta la vall del riu Teplá.

A l'oest de la ciutat s'hi troba la conca de Sokolov (txec: Sokolovská pánev, alemany: Falkenauer Becken), la segona regió més important de Txèquia pel que fa a pedreres d'extracció de lignit, amb diverses centrals tèrmiques.

Divisió de Karlovy Vary[modifica | modifica el codi]

Les regions dintre de Karlovy Vary són:

  • Bohatice (alemany: Weheditz)
  • Cihelny (alemany: Ziegelhütten)
  • Čankov (alemany: Schankau)
  • Doubí (alemany: Aich)
  • Drahovice (alemany: Drahowitz)
  • Dvory (alemany: Meierhöfen)
  • Hůrky (alemany: Berghäuseln)
  • Karlovy Vary (alemany: Karlsbad) - Ciutat
  • Olšová Vrata (alemany: Espenthor)
  • Počerny (alemany: Putschirn)
  • Rosnice (alemany: Roßnitz)
  • Rybáře (alemany: Fischern)
  • Sedlec (alemany: Zettlitz o Zedtlitz)
  • Stará Role (alemany: Alt Rohlau)
  • Tašovice (alemany: Taschwitz)

Història[modifica | modifica el codi]

És incert quan la regió de Karlovy Vary va ser inicialment poblada, però en tot cas s'han trobat restes d'assentaments prehistòrics, de l'edat del bronze tardana i dels primers assentaments eslaus. El poder curatiu de les aigües termals de Karlovy Vary ja era conegut el s. XIV, prova d'això n'és el fet que el 14 d'agost de 1370 el rei bohemi i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Carles IV de Luxemburg va atorgar el títol de ciutat reial a Karlovy Vary, indret que aleshores s'anomenava tot just Vary (en eslau bany càlid) i que en alemany posteriorment va passar a denominar-se Karlsbad (el bany de Karl), en honor al rei Carles IV.

Inicialment, les fonts d'aigua eren només usades per a banyar-se, però a partir del s.XVI l'aigua va passar a també ser utilitzada com a teràpia curativa. El 1522 es va publicar la primera dissertació escrita sobre les propietats curatives de les fonts.

El 9 de maig de 1582 la ciutat va quedar inundada pels rius i el 13 d'agost un incendi la destruí quasi totalment. Per altra banda, la Guerra dels Trenta Anys va deixar també les seves seqüeles i només a poc a poc la ciutat es va anar recuperant. El 1707 l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic va atorgar tots els privilegis a Karlovy Vary, que ara va passar a gaudir del títol de Ciutat Reial.

L'explotació de les aigües termals es va anar desenvolupant sobretot gràcies a les visites del tsar Pere I de Rússia els anys 1711 i 1712. Precisament el 1711 va ser també l'any en què es va construir el primer balneari de la ciutat. El 1759 es va introduir una taxa sobre l'ús de les aigües termals, contribució que havia de servir per ajudar a reconstruir la ciutat.

En preparació a partir d'aquí

Política[modifica | modifica el codi]

En preparació

Agermanaments de la ciutat[modifica | modifica el codi]

Karlovy Vary és ciutat agermanada amb Baden-Baden i Bernkastel-Kues a Alemanya, Carlsbad als Estats Units d'Amèrica així com Kusatsu al Japó.

Cultura i curiositats turístiques[modifica | modifica el codi]

Altres monuments interessants[modifica | modifica el codi]

Visitants famosos[modifica | modifica el codi]

Das Haus "Zu den Drei Mohren"

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat balneària[modifica | modifica el codi]

Banys[modifica | modifica el codi]

  • Elisabethbad, Becher-Bad (Alžbětiny Lázně, Lázně 5)
  • Schlossbad (Zámecké Lazně)
  • Lázně III

Transport[modifica | modifica el codi]

Industria[modifica | modifica el codi]

Personalitats[modifica | modifica el codi]

Ciutadans honorífics[modifica | modifica el codi]

Persones que van treballar a la ciutat[modifica | modifica el codi]

  • Joseph Labitzky (1802–1881), Komponist und Kapellmeister in Karlsbad
  • August Labitzky (1832–1903), Komponist, Musikdirektor und Kapellmeister in Karlsbad
  • František Běhounek (1898–1973), tschechischer Physiker und Schriftsteller, mit dem Schwerpunkt in der Jugendliteratur und Science Fiction
  • Jiří Bartoška (* 1947), tschechischer Schauspieler, Mitbegründer der Filmfestspiele

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Stanislav Burachovič: Karlovy Vary a jejich vlastivědné písemnictví. Karlovy Vary: Státní okresní archiv, 2000. ISBN 80-238-5363-5.
  • Harald Salfellner: LeseReise Karlsbad. Praga: Vitalis Verlag, 2005. ISBN 3-89919-038-6.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karlovy Vary Modifica l'enllaç a Wikidata