Kei car

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mitsubishi i MiEV.

Un kei car o keicar (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciat keːdʑidoːɕa) és una categoría fiscal d’automòbils utilitzada al Japó, que gaudeix de reduccions en impostos i assegurances. Un kei car pot ser un turisme, un automòbil tot terreny o una furgoneta. Pels paràmetres europeus, un kei car de quatre places es classifica com a cotxe del segment A.

Aquesta idea es va originar després de la Segona Guerra Mundial, quan la majoria dels japonesos no podien adquirir un automòbil, però tenien pressupost per a una motocicleta. El kei car va ser creat per promoure el creixement de la indústria automobilística, per fomentar la utilització de vehicles petits i econòmics, així com per oferir alternatives en els mètodes de repartiment de béns i persones de petites empreses i negocis locals. Entre altres avantatges, estan exempts de la necessitat del certificat per aparcar.

Els kei car tenen matrícules grogues, de manera que s'han guanyat el sobrenom de "cotxes de matrícula groga" (groga amb caràcters negres per a ús privat, i viceversa per a vehicles comercials), en alguns dels països de l'àmbit anglo i hispanoparlants. Com que les limitacions es queden en el marc tècnic i mecànic, han aparegut models amb motor amb turbocompressor, tracció total, transmissió automàtica, aire condicionat, motor híbrid i fins i tot navegador per GPS.

Normes segons la data[modifica | modifica el codi]

Data Longitud màxima Amplada màxima Alçada màxima Cilindrada màxima Potència màxima
quatre temps dos temps
8 de juliol de 1949 2,8 m 1,0 m 2,0 m 150 cc 100 cc n/a
26 de juliol de 1950 3,0 m 1,3 m 300 cc 200 cc
16 d’agost de 1951 360 cc 240 cc
4 d’abril de 1955 360 cc
1 de gener de 1976 3,2 m 1,4 m 550 cc
Marzç de 1990 3,3 m 660 cc 64 CV (47 kW)
1 d’octubre de 1998 3,4 m 1,48 m

Fabricants de kei car[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kei car