La Coronació de la Verge (Capella de San José)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaLa Coronació de la Verge

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
Part deretaule san José Toledo Modifica el valor a Wikidata
CreadorEl Greco Modifica el valor a Wikidata
Creaciódècada del 1590
Gènereart sacre Modifica el valor a Wikidata
Movimentmanierisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida1,2 (alçària) × 1,47 (amplada) m
Col·leccióCapella de San José (Toledo) Modifica el valor a Wikidata
Catàleg

La Coronació de la Verge és un llenç d'El Greco que forma part del retaule major, a la Capilla de San José, a la ciutat de Toledo. Consta amb el número 16 en el catàleg raonat d'obres d'El Greco, realitzat per Harold Wethey.[1]

Temàtica de l'obra[modifica]

Malgrat que no consta en els Evangelis, La Coronació de Maria és un tema popular a la Iconografia cristiana, ja que seria l'episodi de la vida de Maria que seguiría a la Dormició i a l'Assumpció. Ja al segle xii va començar a representar-se en els llocs més sagrats dels temples, especialment als absis. Els Sants que assisteixen a aquesta Coronació són, d'esquerra a dreta, Jaume el Major, Joan Baptista, Sant Pere, Joan Evangelista, Sant Andreu apóstol ? i Sant Pau ?.[2]

Anàlisi de l'obra[modifica]

Oli sobre llenç; 1,20 x 1,47 m.; Capilla de San José (Toledo)

Tot i que la tradició iconográfica era més antiga, El Greco podía haver vist aquest tipus de Coronació en el mosaic de Jacopo Torriti (1295), de l'absis de la Basílica de Santa Maria Major.[1]

A aquesta obra, El Greco repeteix l'esquema de La coronació de la Verge (Retaule de Talavera), però adaptant-lo a un format apaïsat, essent el grup principal gairebé idèntic, tot i que a aquesta versió el mestre ha accentuat la tendència a l'allargament i a la desmaterialització de les figures, mentre el cos de la Verge té major pleninud i flexibilitat. Com a conseqüència del canvi de format, l'ordenació del grup de sants i la seva relació amb el grup celestial ha canviat molt. Si en la versió de Talavera s'agrupaven en cercle i en un nivel inferior, aquí la zona terrenal i la celestial estan enllaçades. Els dos Sants Joans deixen entre ells un espai triangular obert, dins del qual s'inserta la figura de la Verge. La visió de l'espectador des d'abaix i la il·luminació del llenç contribueixen a intensificar la sensació de llunyania i de separació entre les zones terrenal i celestial, de forma que els Sants Joans semblen exercir un paper de mitjancers entre l'espectador i l'escena de la Coronació.[3]

Situació dins el conjunt[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Wethey, Harold E. Obra mencionada, p. 28. 
  2. Martínez-Burgos García, Palma. Obra esmentada, p. 55. 
  3. Álvarez Lopera, José. Obra mencionada, p. 195-196. 

Bibliografia[modifica]

  • Martínez-Burgos García, Palma; El Greco en la Capilla de San José; Antonio Pareja Editor; ISBN 84 95453 70 3
  • Wethey, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967
  • Gudiol, José; Doménikos Theotokópoulos, El Greco; Ediciones Polígrafa, S.A.; Barcelona-1982; ISBN 84-343-0031-1
  • Álvarez Lopera, José; El Greco, La Obra esencial; Editorial Sílex; Madrid-2014; ISBN 978-84-7737-8600