La bemoll menor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La♭ menor
C-flat-major a-flat-minor.svg
Tonalitat relativa Do bemoll major
Tonalitat paral·lela La bemoll major
Notes
la♭, si♭, do♭, re♭, mi♭, fa♭, sol♭, la♭

La bemoll menor (també La♭m en la notació europea i A♭m en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor a partir de la nota la♭. Així, la seva escala està constituïda per les notes la♭, si♭, do♭, re♭, mi♭, fa♭ i sol♭. La seva armadura té set bemolls, és a dir, totes les notes. La seva tonalitat relativa és la de do bemoll major, i la tonalitat homònima és la bemoll major. El seu equivalent enharmònic és sol sostingut menor.

Si bé la bemoll menor apareix en les modulacions, és molt poc usada com a tonalitat principal d'una obra musical. En l'obra de Frédéric Chopin, l'única en la bemoll menor és el Vals, opus 42. Més utilitzada és el seu equivalent enharmònic, sol sostingut menor.

Obres clàssiques famoses[modifica | modifica el codi]

Cançons pop conegudes[modifica | modifica el codi]

  • Until it sleeps - Metallica (es toca en la menor natural, amb una afinació dels instruments de corda mig to per sota.[1])
  • Industrial Revolution Overture - Jean Michel Jarre
  • Hit the road, Jack - Ray Charles

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Tunings».