Leopold II de Toscana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El gran duc Leopold II de Toscana

Leopold II de Toscana (Florència 1797 - Roma 1870). Arxiduc de la Casa d'Àustria que esdevingué gran duc de Toscana i cap de la branca cadet dels Àustria-Toscana.

Nascut a Florència el 3 d'octubre de 1797 essent fill del gran duc Ferran III de Toscana i de la princesa Lluïsa de Borbó-Dues Sicílies. El gran duc era nét per via paterna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i la infanta Maria Lluïsa d'Espanya i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.

Casat en primeres núpcies amb la princesa Maria Anna de Saxònia tornant-se a casar després de la mort de Maria Anna amb la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies.

  • SAR l'arxiduquessa Maria Maximiliana d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1827 i morta el 1831.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1836 i morta el 1838.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Cristina d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1838 i morta el 1849.
  • SAR l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria-Toscana, nascuda a Florència el 1840 i morta el 1841.
  • SAR l'arxiduc Joan d'Àustria-Toscana, nat a Florència el 1852 i presumptuosament mort afogat al mar el 1890. Es defensà la teoria que havia sobreviscut i s'havia establert a la Patagònia.

L'any 1824 Leopold rebé la Corona de la Toscana erigint-se com a gran duc de l'Estat italià. Malgrat que no trencà amb els vincles històrics i polítics que l'unien amb Àustria, el sistema de govern de Leopold era diametralment oposat. De caràcter filoliberal, atorgà una constitució liberal a la Toscana i fou sense cap mena de dubte el més liberal dels monarques italians contemporanis.

Amb la Revolució de 1848, Leopold participà activament amb la guerra contra Àustria tal com li era sol·licitat des de la població. En el discurs de comiat de les tropes féu un discurs liberal i netament a favor d'Itàlia: Soldats, la santa causa de la lliberta d'Itàlia està essent decidida avui als camps de la Llombardia. Ja els milanesos han decidit lluitat per la seva llibertat amb la seva sang i amb el seu heroisme del qual la història ofereix molts exemples. Honor a les armes d'Itàlia! Llarga vida a la Itàlia independent!.

Les eleccions de la tardor de 1848 van donar una majoria revolucionària. La nova cambra pretengué crear un nou regne a la Itàlia central amb Leopold al capdavant. Però Leopold espantat per l'agitació revolucionària a la Toscana i encoratjat pels èxits austríacs dels general Radetzky, va pactar amb els austriacs una intervenció militar a la Toscana.

Després d'un breu exili de Leopold a Gaeta, els austríacs entraren a Florència i Leopold decidí tornar a la Toscana. L'any 1850 se signà un tractat de pau amb Àustria en què s'establia un contingent de 10.000 soldats austríacs establerts de forma indefinida a la Toscana.

La repressió vers els liberals s'inicià i poc després, l'any 1855, les tropes austríaques abandonaren la Toscana. L'any 1859 amb la declaració de guerra entre Àustria i Piemont, la Toscana envià un contingent de soldats a lluitar al costat dels piemontesos. Aviat, però, les reivindicacions italianistes entraren a Florència i el 27 d'abril de 1859 el Gran duc es refugià a Bolonya abdicant en favor del seu fill, que des de Dresden emeté una protesta per la situació de la Toscana.

L'any 1860 desapareixia el Gran Ducat de Toscana i Leopold s'establia definitivament a Àustria, on morí l'any 1870.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold II de Toscana