Les Tretze Roses

Monument a les Tretze Roses.

Les Tretze Roses és el nom col·lectiu que se li va donar a un grup de tretze noies, algunes d'elles membres de la Joventuts Socialistes Unificades (JSU) afusellades pel règim franquista a Madrid, el 5 d'agost de 1939, poc després de finalitzar la Guerra Civil Espanyola. Les seves edats estaven compreses entre els 18 i els 29 anys.

Història

Després de l'ocupació de Madrid per l'exèrcit franquista i la fi de la guerra, les Joventuts Socialistes Unificades van intentar reorganitzar-se clandestinament sota la direcció de José Pena Brea, de 21 anys. Després del cop d'estat del dictador Franco i la fi de la guerra, els dirigents del PCE i les JSU havien abandonat Espanya, deixant l'organització en mans de militants poc significatius, que esperaven passar més desapercebuts. José Pena, secretari general del comitè provincial de les JSU, va ser detingut per una delació i obligat a donar, mitjançant tortures, tots els noms que sabia i signar una declaració preparada.

Roberto Conesa, policia infiltrat en l'organització, va col·laborar també en la caiguda de l'organització (Conesa va ser posteriorment comissari de la Brigada Político-Social franquista i va ocupar un càrrec important en la policia durant els primers anys de la democràcia). La pràctica totalitat de l'organització clandestina va caure d'aquesta manera, sense amb prou feines possibilitat de reorganització. La major part dels detinguts encara no havia tingut temps d'integrar-se en l'organització clandestina o amb prou feines acabaven de fer-ho. A la captura dels militants va ajudar el fet que els fitxers de militants del PCE i les JSU no havien pogut ser destruïts, a causa del cop d'estat del coronel Casado, i van ser requisats pels militars franquistes en ocupar Madrid. Entre els detinguts es trobaven Les Tretze Roses, que van ser detingudes i conduïdes primer a instal·lacions policials, on van ser torturades, i després a la presó de dones de Ventas, construïda per 450 persones en la qual s'amuntegaven unes 4.000.

El 29 de juliol, Isaac Gabaldón, comandant de la Guàrdia Civil, inspector de policia militar de la 1a Regió Militar i encarregat de l'"Arxiu de Maçoneria i Comunisme" (arxiu que agrupava els documents recopilats per l'exèrcit de Franco en el seu avanç durant la guerra), la seva filla de 18 anys i el seu xofer van ser assassinats a Talavera de la Reina en un atemptat comès per tres militants de les JSU. En el Consell de Guerra que es va celebrar el 3 d'agost (expedient 30.426) van ser jutjats 57 membres de les JSU, dels quals 14 eren dones. Entre els acusats es trobaven els tres assassins de Gabaldón, mentre que la majoria de la resta havien estat detinguts abans de l'atemptat. En el judici es van dictar 56 penes de mort, lliurant-se només una de les dones. Els acusats que no havien participat directament en ell atemptat contra Gabaldón van ser acusats de reorganitzar les JSU i el PCE per cometre actes delictius contra l'"ordre social i jurídic de la nova Espanya", i condemnats, per "adhesió a la rebel·lió". La majoria de les execucions (incloent les de "les Tretze Roses") van tenir lloc la matinada del 5 d'agost de 1939, al costat de la tàpia del cementiri de l'Almudena de Madrid, a 500 metres de la presó de las Ventas. L'endemà van ser afusellats els autors materials de l'atemptat.

Nou de les joves afusellades eren en el moment de la seva mort menors d'edat, ja que la majoria d'edat estava establerta en 23 anys.

Les Tretze Roses

Carmen Barrero Aguado (20 anys, modista). Treballava des dels 12 anys, després de la mort del seu pare, per ajudar a mantenir a la seva família, que comptava amb 8 germans més, 4 menors que ella. Militant del PCE, després de la guerra, va ser la responsable femenina del partit a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Martina Barroso García (24 anys, modista). En acabar la guerra va començar a participar en l'organització de les JSU de Chamartín. Anava al descampat davant de la Ciutat Universitària a buscar armes i municions (el que estava prohibit). Es conserven algunes de les cartes originals que va escriure al seu xicot i a la seva família des de la presó.

Blanca Brisac Vázquez (29 anys, pianista). La més gran de les tretze. Tenia un fill. No tenia cap militància política. Era catòlica i votant de dretes. Va ser detinguda per relacionar-se amb un músic pertanyent al Partit Comunista. Va escriure una carta al seu fill la matinada del 5 d'agost de 1939, que li va ser lliurada per la seva família (tots de dretes) 16 anys després. La carta àdhuc es conserva.

Pilar Bueno Ibáñez (27 anys, modista). En iniciar-se la guerra es va afiliar al PCE i va treballar com a voluntària en les cases-bressol (on es recollia a orfes i a fills de milicians que anaven al front). Va ser nomenada secretària d'organització del ràdio Norte. En acabar la guerra es va encarregar de la reorganització del PCE en vuit sectors de Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Julia Conesa Conesa (19 anys, modista). Nascuda a Oviedo. Vivia a Madrid amb la seva mare i les seves dues germanes. Es va afiliar a les JSU per les instal·lacions esportives que presentaven a la fi de 1937 on es va ocupar del seu monitoratge. Aviat va treballar com a cobradora de tramvies, ja que la seva família necessitava diners, i va deixar el contacte amb les JSU. Va ser detinguda al maig de 1939 per la denúncia d'un company del seu xicot. La van detenir cosint a la seva casa.

Adelina García Casillas (19 anys, activista). Militant de les JSU. Filla d'un guàrdia civil vidu. Li van enviar una carta a la seva casa afirmant que només volien fer-li un interrogatori ordinari. Es va presentar de manera voluntària, però no va tornar a la seva casa. Va ingressar a la presó el 18 de maig de 1939.

Elena Gil Olaya (20 anys, activista). Va ingressar a les JSU en 1937. En acabar la guerra va començar a treballar en el grup de Chamartín.

Virtudes González García (18 anys, modista). Amiga de María del Carmen Cuesta (15 anys, pertanyent a les JSU i supervivent de la presó de Ventas). En 1936 es va afiliar a les JSU, on va conèixer Vicente Ollero, que va acabar sent el seu company. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939 denunciada per un company seu sota tortura.

Ana López Gallego (21 anys, modista). Militant de les JSU. Va ser secretària del radi de Chamartín durant la Guerra. El seu xicot, que també era comunista, li va proposar anar-se a França, però ella va decidir quedar-se amb els seus tres germans petits a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig, però no va ser portada a la presó de dones de Ventas fins al 6 de juny. S'explica que no va morir en la primera descàrrega i que va preguntar "És que a mi no em maten?".

Joaquina López Laffite (23 anys, secretària). Al setembre de 1936 es va afiliar a les JSU. Se li va encomanar la secretaria femenina del Comitè Provincial clandestí. Va ser denunciada per Severino Rodríguez (número dos en les JSU). La van detenir el 18 d'abril de 1939 a la seva casa, al costat dels seus germans. La van portar a un xalet. La van acusar de ser comunista, però ignoraven el càrrec que ostentava. Joaquina va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. No va ser conduïda a Ventas fins al 3 de juny, malgrat ser de les primeres detingudes.

Dionisia Manzanero Salas (20 anys, modista). Es va afiliar al Partit Comunista a l'abril de 1938 després que un obús matés la seva germana i uns nois que jugaven en un descampat. En acabar la guerra va ser l'enllaç entre els dirigents comunistes a Madrid. Va ser detinguda el 16 de maig de 1939.

Victoria Muñoz García (18 anys, activista). Es va afiliar amb 15 anys a les JSU. Pertanyia al grup de Chamartín. Era la germana de Gregorio Muñoz, responsable militar del grup del sector de Chamartín de la Rosa. Va arribar a Ventas el 6 de juny de 1939.

Luisa Rodríguez de la Fuente (18 anys, sastra). Va entrar en les JSU en 1937 sense ocupar cap càrrec. Li van proposar crear un grup, però no havia convençut àdhuc a ningú més que al seu cosí quan la van detenir. Va reconèixer la seva militància durant la guerra, però no l'actual. A l'abril la van traslladar a Ventas, sent la primera de les Tretze Roses a entrar a la presó.

Memòria històrica

Literatura

Encara que ja en 1985 el succés va ser investigat pel periodista Jacobo García, fou l'escriptor Jesús Ferrero qui al novel·lar-lo al seu llibre Las trece rosas (Siruela, 2003, ISBN 84-7844-676-1) va tornar a despertar l'interès en la seva memòria. Un any després, en 2004, els realitzadors Verónica Vigil i José María Almela van dirigir un documental sobre els successos, Que mi nombre no se borre de la història, el títol de la qual és l'última frase d'una de les condemnades en una carta dirigida als seus familiars. En aquest mateix any va aparèixer el llibre «Trece Rosas Rojas» (no ficció), del periodista Carlos López Fonseca (Temas de Hoy, 2004, ISBN 84-8460-361-X), en el que es documenten els fets relatius als intents de reorganització de les JSU i la captura, empresonament i execució de les Tretze Roses. Durant 2006, la periodista i escriptora Ángeles López, publicà "Martina, la rosa número trece" (ISBN 84-322-9672-4), centrada en la historia de Martina Barroso, una de les "roses", i a mig camí entre la novel·la i el rigor històric.

Dins la primera dècada del segle XXI el jutge Baltasar Garzón inicià una investigació general sobre les víctimes del franquisme, posteriorment es va inhibir en favor dels organismes judicials Provincials. Hores d'ara els jutge Garzón està sota investigació pel Tribunal Suprem acusat d'haver iniciar una investigació sense tenir-hi competències.

El gener de 2004 Julián Fernández del Pozo escriví el poema titulat Homenaje a las Trece Rosas en honor seu.

Espectacles

En 2005 la companyia de dansa Arrieritos creà un espectacle homenatge a aquestes dones. El 2007 l'espectacle "13 Rosas" fou guardonat amb dos Premis Max de les Arts Escèniques, Millor coreografia i Millor Espectacle de Dansa.

Filmografia

En 2004, Verónica Vigil i José María Almela van produir i van dirigir el llargmetratge documental titulat "Que mi nombre no se borre de la historia" on s'analitzen i narren els successos de les tretze roses explicats en primera persona per les seves companyes de militància. En 2006, Emilio Martínez Lázaro va començar el rodatge d'una pel·lícula basada en el llibre de Carlos López Fonseca protagonitzada per Pilar López de Ayala, Verónica Sánchez i Nadia de Santiago, Las Trece Rosas. La seva estrena va tenir lloc el 19 d'octubre de 2007. Va ser preseleccionada per l'Acadèmia del Cinema espanyola com a possible candidata als premis Oscar de Hollywood, sense aconseguir ser finalment la triada per representar a Espanya (va ser L'orfenat).

Homenatges

La Fundació Trece Rosas, La Fundació Domingo Malagón, el PCE així com diverses associacions de recuperació de la memòria històrica vénen participant cada 5 d'agost en un homenatge a les Tretze Roses, té lloc des de 1988, any en què es va col·locar la primera placa commemorativa en la tàpia del cementiri de l'Almudena, en un lloc proper on van ser afusellades.

En 2005 es va crear la Fundació Trece Rosas, amb dirigents històrics del PSOE i del PCE, avui presidida per José Cepeda, amb l'objectiu d'aprofundir en la memòria històrica, la igualtat i la justícia social.

Al maig de 2006 es va inaugurar en Getafe la Font de les Trece Rosas. Està situada en la confluència de les Avingudes d'Espanya i de Juan de Borbón. Està composta per tretze grups de dolls d'aigua. Cadascun d'ells compta amb una escultura d'acer que simbolitza una vida truncada en la qual està inserida una rosa i el nom encastat de cadascuna de les tretze dones.

El 5 d'agost de 2009 es va commemorar el 70è Aniversari del seu afusellament al cementiri de l'Almudena, on es va instal·lar una placa commemorativa, on per primera vegada, després de 70 anys de silenci van aparèixer inscrits el nom i el cognom de les Tretze Roses. Avui aquesta placa, al costat de la recentment restaurada instal·lada en 1988, ambdues instal·lades en la tàpia del cementiri de l'Almudena, configuren el tribut del Poble de Madrid a aquell assassinat.

El 3 de novembre de 2009 el grup de rock Barricada va treure un disc anomenat La tierra está sorda en homenatge a les víctimes del franquisme, on dues cançons recorden les Tretze Roses, "Hasta siempre, Tensi" i "Pétalos".

Enllaços externs

• (castellà) Acte d'homenatge a les Tretze Roses al Cementeri de l'Almudena (Madrid) el 8 de març de 2006
• (castellà) Referència de les tretze roses al diari del PSOE.
• (castellà) Comentari del llibre.
• (castellà) Comentari del llibre «Las Trece Rosas»
• (castellà) Ressenya de «Trece Rosas»
• (castellà) Acte d'homenatge a les «Trece Rosas» al Cementiri de l'Almudena (Madrid) el 8 de març de 2006
• (castellà) La corta vida de trece rosas, reportatge al diari El País
• (castellà) Comentari de «Trece Rosas Rojas»
• (castellà) Comentari de «Las Trece Rosas»
• (castellà) Fundació Trece Rosas
• (castellà) Las Trece Rosas, agosto de 1939: un diálogo entre el documento y la fuente oral, de Fernando H. Holgado, pp. 36-45
• (castellà) Rosas Rojas para Mari Carmen, El País, 17 d'octubre de 2010