Tota la província és vertebrada pel riu Mosa, que la travessa de sud a nord. Al sud de la província hi ha turons, incloent-hi el punt més alt de l'estat, el Vaalserberg, de 322 m d'altitud. A començaments del 2005 tenia una població d'1.135.962 habitants dels quals el 80% eren catòlics.
Limburg té la seva llengua pròpia, anomenada limburguès (limburgs). Des de 1997 és una llengua regional oficial, i com a tal, rep una protecció moderada en el capítol 2n de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. No és reconeguda pels governs neerlandès, alemany o belga com a idioma oficial. El limburguès és parlat aproximadament per 1,6 milions de persones al Limburg belga, neerlandès i alemany. El limburguès té molts dialectes diferents. Gairebé cada poble té el seu propi dialecte lleugerament diferent. Els dialectes del sud-est més cap a la frontera amb Alemanya (prop d'Aquisgrà) tenen un so més alemany, mentre que els dialectes que es parlen a la vall del Mosa (Maas) tenen un to una mica més lleugers. Fins i tot a les ciutats de Venlo i Maastricht encara els dialectes són molt diferents, separats per isoglosses. Aquestes distincions són presents des de fa centenars d'anys. També mostra signes de substrat cèltic.
El consell provincial (Provinciale Staten) té 63 escons, i és dirigit pel comissari de la reina. L'actual governador és Leon Frissen. Mentre que el Consell Provincial és elegit pels habitants, el governador és nomenat per la Reina i el gabinet dels Països Baixos. Els assumptes diaris de la província són atesos pels Gedeputeerde Staten, que també són encapçalats pel governador; els seus membres (gedeputeerden) tenen el rang de ministres.
.svg)
-Flag.svg){kind=small}
