Llepassa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Llepassa
Llepassa (Xanthium strumarium)
Llepassa (Xanthium strumarium)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Asteridae
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Subfamília: Asteroideae
Tribu: Heliantheae
Gènere: Xanthium
Espècie: Xanthium strumarium
Nom binomial
Xanthium strumarium
L., 1753
Subespècies
  • Xanthium strumarium canadense
  • Xanthium strumarium glabratum
  • Xanthium strumarium strumarium
Sinònims

Xanthium orientale

Xanthium strumarium - MHNT

La llepassa (Xanthium strumarium) és una planta del gènere Xanthium de la família Asteraceae. Les llepasses són plantes teròfites. La mata recorda a la mata de l'albergínia per les seves dimensions i aspecte general. La tija no presenta espines i les fulles són glauques, amples, grans i amb llargs pecíols. Els fruits són espinosos i tenen petits ganxos molt durs a la punta de les punxes. Aquests fan que s'enganxin a la roba, els cabells o la pell, lo qual ha causat que s'hagin estès arreu del món portades per viatgers o animals. Aquestes plantes només es poden propagar a través de llavors. Els herbicides aconsegueixen matar la planta però no eliminen la viabilitat de les llavors. L'inventor del velcro es va inspirar en les llavors de les plantes del gènere Xanthium per fabricar el seu producte. El velcro reprodueix el sistema d'adherència de les llavors d'aquestes plantes.

Llavor de la llepassa Xanthium strumarium var. canadense.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Les llepasses varen ser introduïdes d'Amèrica del Nord a Europa i en general a gran part del món. Als Països Catalans és present a tot el territori fins als 1.300 metres d'altitud, preferint en general sòls secs. Sovint envaeixen els camps de conreu com a mala herba i També poden formar part d'herbassars ruderals.

Usos[modifica | modifica el codi]

La llepassa té valor medicinal i certes parts de la planta s'empraven a la medicina tradicional casolana.[1] Hi ha llocs al món a on es mengen les fulles tendres bullides, car crues serien verinoses. Les llavors contenen olis essencials.[2] De les fulles seques es pot obtenir taní. També es pot obtenir un colorant groc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases (anglès)
  2. Xanthium strumarium - Plants for a Future (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press. (2007). ISBN 0-89672-614-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llepassa Modifica l'enllaç a Wikidata