Asteràcia

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Asteraceae)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Asteraceae
Aster alpinus
Aster alpinus

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Bercht. & J.Presl (1820)
Subfamilies

Barnadesioideae
Cichorioideae

Tribu Arctotidae
Tribu Cardueae
Tribu Eremothamneae
Tribu Lactuceae
Tribu Liabeae
Tribu Mutisieae
Tribu Tarchonantheae
Tribu Vernonieae

Asteroideae

Tribu Anthemideae
Tribu Astereae
Tribu Calenduleae
Tribu Eupatorieae
Tribu Gnaphalieae
Tribu Helenieae
Tribu Heliantheae
Tribu Inuleae
Tribu Plucheeae
Tribu Senecioneae
Sinònims

Compositae Giseke

Gènere tipus
Aster
L.

Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae). Compta amb més de 1.300 gèneres, dels quals 181 amb espècies silvestres a Europa. El gènere Aster dóna nom a tota la família.

Pertanyen a aquesta família moltes espècies comestibles àmpliament conreades, com el gira-sol, l'enciam, la carxofa, etc. D'altres, com els crisantems, tenen utilitat com a plantes ornamentals; d'un crisantem s'obté la piretrina, un insecticida natural. S'utilitzen per a l'obtenció de biodièsel (gira-sol, card, etc.), productes cosmètics (cosmètica) i medicina.

En la natura són font important de nèctar i pol·len i serveixen com a indicadors del bon estat del medi ambient. Algunes es consideren males herbes (Artemisia).

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Lígula o flor exterior: A = ovari; B = papus; C = teca; D = ligula; E = estil i estigma
Flòscul o flor interior: A = ovari; B = tub de la corol·la; C = teca; D = estil i estigma

Els capítols de les asteràcies estan formats per l'agrupament de dos tipus de petites flors: flòsculs (flòscul) i lígules (lígula). En el gira-sol hi ha els dos tipus, en l'interior els flòsculs i a l'exterior les lígules. Altres plantes d'aquesta família poden tenir un dels tipus o l'altre.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

Els gèneres estan dividit en tretze tribus. Només una d'aquestes tribus Lactuceae està considerada com a subfamília (subfamília Cichorioideae). La resta formen la subfamília Asteroideae.



Barnadesioideae




Stifftioideae




Mutisioideae




Wunderlichioideae




Gochnatioideae




Hecastocleidoideae:




Carduoideae




Pertyoideae




Gymnarrhenoideae




Cichorioideae




Corymbioideae



Asteroideae














Gèneres principals[modifica | modifica el codi]

Papus d'una composta

Achillea, Acroptilon, Ambrosia, Anacyclus, Anaphalis, Andryala, Antennaria, Anthemis, Aposeris, Arctium, Arctotheca, Arctotis, Argyranthemum, Arnica, Arnoseris, Artemisia, Aster, Asteriscus, Atractylis, Baccharis, Balsamita, Bellis, Bellium, Berardia, Bidens, Bombycilaena, Brachycome, Buphthalmum, Cacalia, Calendula, Callistephus, Calotis, Carduncellus, Carduus, Carlina, Carpesium, Carthamus, Catananche, Cenia, Centaurea, Centipeda, Cheirolophus, Chiliadenus, Chondrilla, Chrysanthemoides, Chrysanthemum, Cicerbita, Cichorium, Cirsium, Cnicus, Coleostephus, Conyza, Coreopsis, Cosmos, Cotula, Crepis, Crupina, Cyclachaena, Cynara, Dahlia, Delairea, Dendrosenecio, Dimorphotheca, Dittrichia, Echinacea, Echinops, Eclipta, Erigeron, Eriophyllum, Eupatorium, Euryops, Evax, Felicia, Filago, Flaveria, Gaillardia, Galactites, Galinsoga, Gamochaeta, Gazania, Gerbera, Geropogon, Glebionis, Gnaphalium, Grindelia, Guizotia, Hedypnois, Helenium, Helianthus, Helichrysum, Hemizonia, Heteranthemis, Hieracium, Homogyne, Hyoseris, Hypochaeris, Inula, Ismelia, Jasonia, Jurinea, Lactuca, Lapsana, Leontodon, Leontopodium, Leucanthemopsis, Leucanthemum, Leuzea, Liatris, Ligularia, Logfia, Lonas, Madia, Mantisalca, Matricaria, Mycelis, Nananthea, Notobasis, Olearia, Omalotheca, Onobroma, Onopordum, Orminis, Osteospermum, Otanthus, Pallenis, Petasites, Phagnalon, Picnomon, Picris, Plagius, Podachaemium, Prenanthes, Pseudognaphalium, Ptilostemon, Pulicaria, Reichardia, Rhagadiolus, Rudbeckia, Sanvitalia, Santolina, Saussurea, Scolymus, Scorzonera, Senecio, Serratula, Sigesbeckia, Silphium (gènere), Silybum, Solidago, Soliva, Sonchus, Staehelina,Stevia, Tagetes, Tanacetum, Taraxacum, Telekia, Tephroseris, Tolpis, Tragopogon, Tussilago, Tyrimnus, Urospermum, Ursinia, Verbesina, Willemetia, Xanthium, Xeranthemum, Zinnia.

Endemismes[modifica | modifica el codi]

Són endemismes exclusivament baleàrics el calabruix, el Carduus bourgeanus subsp. ibicensis, la panconia de penyal, el socarrell bord, Filago petro-iani, la maçanella, el socarrell, Leucanthemum paludosum subsp. ebusitanum, Scorzonera baetica subsp. ebusitana i la camamil·la de mar.[1]

Algunes espècies i variants ho són conjuntament de les balears i altres llocs, com la margalideta, que és un endemisme baleàrico-tirrènic, i la Lamottea dianae, que viu a les Pitiüses i al llevant de la Península Ibèrica.[1]

Hi ha una sèrie de tàxons descrits com endèmics però que romanen encara dubtosos, com l'Arctium chabertii subsp. balearicum i espècies dels gèneres Hieracium i Taraxacum.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 COMPOSITAE (ASTERACEAE) Herbari Virtual de la Mediterrània Occidental. Universitat de les Illes Balears.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]