De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Grup R de la llista de Gardiner és un dels 26 subgrups de jeroglífics egipcis que l'egiptòleg britànic Alan Gardiner va realitzar en el seu llibre Gramàtica de la llengua egípcia. En aquest grup hi ha 25 jeroglífics referents a temples i a ritus religiosos.
Taula de jeroglífics[modifica]
| Codi
|
Jerogl.
|
Transl.
|
Objecte representat
|
Descripció
|
| R1
|
|
ḫȝwt
|
Taula amb ofrenes
|
Determinatiu i ideograma de taula d'ofrenes.
|
| R2
|
|
| R3
|
|
wdḥw
|
Taula amb pa i un gerro
|
| R4
|
|
ḥtp
|
Altar
|
Ideograma d'altar i estar satisfet.
Fonograma del so htp.
|
| R5
|
|
kȝp,
kp
|
Encenser
|
Determinatiu i ideograma d'encens.
Fonograma dels sons kap i kp.
|
| R6
|
|
| R7
|
|
snṯr
|
Got flamejant
|
Determinatiu i ideograma de fumejar.
|
| R8
|
|
nṯr
|
Banderola, penó
|
Ideograma de déu, i rarament com a determinatiu.
Determinatiu fonètic de nchr.
|
| R8A
|
|
nṯrw
|
Tres banderoles (plural)
|
Ideograma de déus.
|
| R9
|
|
bd
|
Banderola sobre un llaç (combina R8 i V33)
|
Determinatiu i ideograma de natró.
|
| R10
|
|
ẖrt-nṯr
|
Banderola sobre una vessant i un tall (combina R8, T28 i N29)
|
Ideograma de necròpolis i de cementiri.
|
| R11
|
|
ḏd
|
Pilar Dyed
|
Ideograma del pilar Dyed i de duració.
Fonograma de dyd.
|
| R12
|
|
ỉȝt
|
Estendard
|
Determinatiu d'estendard.
|
| R13
|
|
ỉmnt,
ỉmn
|
Falcó sobre un pal amb una ploma
(combina G5, R12 i H6)
|
Ideograma d'occidental i costat dret.
|
| R14
|
|
ỉmnt, wnmy
|
Ploma sobre un pal
|
| R15
|
|
ỉȝbt,
ȝb
|
Llança decorada com un estendard
|
Ideograma d'est.
Fonograma del so ab.
|
| R16
|
|
wḫ
|
Tall de papir amb dues plomes i un llaç
|
Determinatiu i ideograma de Cusae.
Símbol relacionat amb el culte a Hathor.
|
| R17
|
|
tȝ-wr
|
Perruca amb diadema i dues plomes
|
Determinatiu i ideograma del nomós tinita[1] (Abidos).
|
| R18
|
|
Perruca amb diadema i dues plomes sobre canals (combinació de R17 i N24)
|
| R19
|
|
wȝst
|
Ceptre uas amb plomes
|
Ideograma de Tebes (uast).
|
| R20
|
|
sšȝt
|
Flor estilitzada amb banyes
|
Ideograma de la deessa Seshat.
|
| R21
|
|
| R22
|
|
ḫm,
mnw
|
Fòssils de belemnit
|
Ideograma del déu Min (mnu).
Abreviatura de Khem (jm).
Fonograma del so jm.
|
| R23
|
|
| R24
|
|
nt, nỉt, nrt
|
Dos arcs lligats en un paquet[2]
|
Determinatiu i ideograma de la deessa Net.
|
| R25
|
|
Notes i referències[modifica]
- ↑ Tinita: De Tinis o Abidos, lloc d'origen dels faraons
- ↑ Gardiner, p. 503.
- Collier, Mark; Manley, Bill. How to Read Egyptian Hieroglyphs (en anglès). The British Museum Press, 1998. ISBN 978-0520239494.
- Gardiner, Alan. Egyptian Grammar (en anglès). Griffith Institute, 1973 (3 ed), p. 682. ISBN 0900416351.
- Faulkner, Raymond O. A concise dictionary of Middle Egyptian (en anglès). Griffith Institute, 1962, p. 334. ISBN 0900416327.
- Wallis Budge, E. A. An Egyptian Hieroglyphic Dictionary (vol 1) (en anglès). Dover Publications, 1978, p. 748. ISBN 978-0486236155.
- Wallis Budge, E. A. An Egyptian Hieroglyphic Dictionary (vol 2) (en anglès). Dover Publications, 1978, p. 722. ISBN 978-0486236162.
Enllaços externs[modifica]
