Lluís Via i Boada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLluís Via i Boada
Biografia
Naixement23 octubre 1910 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Director Museu Geològic del Seminari de Barcelona
1962 – 1991
← Josep Ramon Bataller i CalatayudSebastià Calzada i Badia →
58è Rector Seminari Conciliar de Barcelona
1961 – 1963 – Quirze Estop i Puig → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSeminari Conciliar de Barcelona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópaleontòleg, geòleg, religiós Modifica el valor a Wikidata
OcupadorMuseu Geològic del Seminari de Barcelona
Consell Superior d'Investigacions Científiques Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Lluís Via i Boada (Vilafranca del Penedès, 23 d'octubre de 1910 - Barcelona, 14 de novembre de 1991) va ser un paleontòleg, geòleg i eclesiàstic català.[1][2]

Biografia[modifica]

Entre els anys 1923 i 1935 cursà la carrera eclesiàstica al Seminari de Barcelona, i entre el 1945 i el 1951 la de ciències naturals a la UB. Fou ordenat sacerdot el 1935.[3] L'any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona. Fou continuador de l'escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, fundat pel canonge Jaume Almera, que fou el seu director entre els anys 1845 i 1919. Fou continuador de la tasca de Norbert Font i Sagué, Marià Faura i Sans i Josep Ramon Bataller i Calatayud, amb qui s'inicià en la paleontologia, i posteriorment s'especialitzà en carcinologia fòssil. Fou nomenat sots president del Grup Europeu de Recerca de l'Evolució dels Malacostracis. Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques de Mont-ral a l'Alt Camp, sobre paleoecologia i estratigrafia. Al Museu Geològic del Seminari de Barcelona exercí, d'una manera continuada, el seu mestratge i la seva activitat investigadora. Fou professor de recerca del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Mantingué un interès constant sobre qüestions tan pròximes com ara l'evolució orgànica i l'origen de l'home.[1] Entre 1961 i 1963 fou Rector del Seminari Conciliar de Barcelona.[3] El 1962 Lluís Via va substituir a Josep Ramon Bataller i Calatayud en la direcció de l'MGSB, ocupant aquest càrrec fins a la seva mort, el 1991. El doctor Via va ser professor auxiliar del Dr. Bataller. La seva tesi doctoral versà sobre els crancs de l'Eocè espanyol, un tema en el qual va ser un especialista de fama mundial. Durant la seva direcció el Museu es va enriquir en tots els aspectes, tant material, amb noves dependències, com científic, amb més vitrines i una biblioteca especialitzada, i es va procurar obrir-lo al públic especialista i aficionat.[4] Després de ser elegit el 1984, el 1987 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.[5]

Va descobrir més de 200 fóssils entre els quals hi han les Paradoxies.

Bibliografia[modifica]

  • Via i Boada, Lluís. Cien años de investigación geológica : (en el centenario del Museo Geológico creado por el Dr. Almera en 1874) : trabajo leído en la sala de actos de la delegación en Barcelona del CSIC, el dia 29 de abril ... (en castellà). Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Delegación de Barcelona, 1975. OCLC 803387933. 

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Lluís Via i Boada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Reguant Serra, Salvador «El Dr. Lluís Via Boada, una vida fecunda». Acta geológica hispánica, Vol. 17, Núm. 1-2, 1982, pàg. 3-4. ISSN: 0567-7505 [Consulta: 20 març 2020].
  3. 3,0 3,1 Nicolau, Francesc «El Dr. Lluís Via i Boada». Revista catalana de teologia, vol. 16, núm. 2, 1991, pàg. 223-225. ISSN: 0210-5551.
  4. «Història del Museu Geològic del Seminari de Barcelona». MGSB. [Consulta: 20 març 2020].
  5. «Lluís Via i Boada». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. [Consulta: 20 març 2020].