Mètode Montessori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Material Montessori per a aprendre a calcular.
Material Montessori

El mètode Montessori és un mètode educatiu ideat per la Dra. Maria Montessori a principis del segle XX.

Inicialment, aquest, es va concebre per a infants amb discapacitats mentals, però es va començar a aplicar en tots els nens a partir del 1907 a la Case dei Bambini de Roma.[1] Aquest mètode parteix dels principis de llibertat, autonomia i independència (amb interdependència). El sistema consisteix en organitzar l'aula de tal manera que els nens es sentin lliures per anar i venir, escollir les seves ocupacions, treballar, parlar entre ells o no fer res.

El Mètode Montessori pretén preparar el nen per la seva adaptació al món adult. L'infant té en si mateix un impuls natural irresistible: la tendència a créixer. I no pot renunciar a ella per adaptar-se a les exigències socials. El medi destinat al nen no hauria de poder influenciar sobre ell, sinó, correspondre als seus desitjos; no hauria de ser "formador", sinó essencialment "revelador". "Para que el niño crezca y se expansione ha de disminuir la autoridad del adulto".[2]

Aquest mètode és una filosofia de l'educació, un espai que disposa de determinats materials i tècniques d'aprenentatge en totes les àrees curriculars (matemàtiques, llengua, biologia, zoologia, geografia, música, arts plàstiques...) i un mestre/a que guia l'infant en el seu camí d'aprenentatge. Alguns dels materials són els següents:

- Els cilindres: deu cilindres de diferents mesures que s'han d'introduir en una base de fusta amb forats que corresponen a les mides dels cilindres. Consisteix en desordenar-los per després tornar-los a col·locar en els seus espais corresponents.

- La torre rosa: formada per deu cubs amb mesures compreses entre 10 i 1 centímetre cúbic. El nen haurà de col·locar-los de més gran a més petit.

- Els prismes: són tots de la mateixa longitud (20 cm.), però de diferent gruix. El nen els ha d'ordenar formant una escala desigual.

- Les barres: serveixen per observar longituds. Totes tenen la mateixa secció però varia la longitud.

- Llàmines de superfície llisa i rugosa: serveixen per desenvolupar el sentit del tacte.

- Entre d'altres.

El mètode posa l'èmfasi en el desenvolupament global de l’infant i el situa en el centre de tota acció educativa; persegueix una formació de la persona en l'aspecte intel·lectual i en l'aspecte de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar-lo a créixer.

Actualment el mètode Montessori es fa servir a milers d'escoles a tot el món i també es va introduint a poc a poc a Catalunya.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice. 2a ed. (en anglès). Routledge, 2010, p. 8-9. ISBN 0203850793. 
  2. Lubienska de Lenval, Hélène. EL METODO MONTESSORI. 2a ed. (en castellà). Madrid: Editorial Magisterio Español, S.A., 1968, p. 16. 
  3. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 61.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mètode Montessori Modifica l'enllaç a Wikidata