Mario del Monaco

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mario del Monaco (Florència, 27 de juliol de 1915 - Mestre, 16 d'octubre de 1982) fou un tenor italià. Del Monaco realitzà els estudis de música i cant en el Conservatori de Pesaro i els completà com autodidacte. El 1944 debutà interpretant el paper de Turidu, Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, i el seu ascens al primer pla de l'operística fou ràpid: el 1946 assolí un gran èxit en el Covent Garden de Londres amb la Tosca de Giacomo Puccini, i I pagliacci de Ruggero Leoncavallo. Es convertí en el millor tenor dramàtic de la post-guerra sent successivament titular de La Scala de Milà i del Metropolitan House de Nova York, cobrint les dècades de 1950 a 1960 com el millor tenor de l'època, recorreguent altres grans teatres europeus i americans: Colón de Buenos Aires, Òpera de Viena, Bolshoi de Moscou, Òpera de París, Liceu de Barcelona, la Fenice de Venècia, Palacio de Bellas Artes de Mèxic etc..

Fou molt amic de Ramon Vinay. L'amistat entre ambdós cantants els conduí a realitzar un experiment, la interpretació d'un Otello conjunta, a Brussel·les el 1959, en la que Del Monaco interpretà a Otello i Vinay en Iago (baríton), experimet que resultà molt exitós.

Foren llegendàries les seves interpretacions de:

El gran volum de la seva veu i l'amplitud de registres, en greus i aguts, li permeteren abraçar un extens repertori i convertir-se en el successor de la tradició dramàtica que compta amb escasses figures, tals com Francesco Tamagno, Enrico Caruso, Gianfranco Massini o Jussi Björling.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mario del Monaco Modifica l'enllaç a Wikidata