Marià Pidelaserra i Brias
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1877 Barcelona |
| Mort | 1946 Barcelona |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Formació | Académie Colarossi  |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Art | pintura |
| Moviment | Impressionisme |
| Alumnes | Ignasi Mundó i Marcet |
Marià Pidelaserra i Brias (Barcelona 1877-1946) fou un pintor català, un dels màxims representants de l'impressionisme a Catalunya.[1]
Biografia
Era fill d'un pintor afeccionat que era amic íntim de Simó Gómez. Va rebre formació a l'Escola de la Llotja i a l'Acadèmia Martínez Altés. Treballant com a aprenent en un taller de litografia va entrar en contacte amb l'Acadèmia Borrell i els integrants del Rovell de l'Ou. Durant aquests anys fou un dels redactors de la revista manuscrita Il Tiberio, començà a pintar i exposà per primera vegada a la Sala Parés en una exposició col·lectiva el 1895. Anà a París entre 1899 i 1901, amb els seus amics el pintor Pere Ysern i l'escultor Emili Fontbona, que havien format part, com ell, del grup d'El Rovell de l'Ou. Allà va continuar estudiant a l'Acadèmia Colarossi i descobrí l'Impressionisme.
Al seu retorn exposà a la Sala Parés de Barcelona les primeres pintures plenament impressionistes fetes per un pintor català (1902). Després passà un estiu tot sol retirat a l'ermita de Sant Segimon, al Montseny, (1903) i s'aproximà al puntillisme, creant un conjunt d'obres que va presentar a l'Ateneu Barcelonès el 1905, com Muntanyes des del Montseny. Dia serè al matí (MNAC).
A partir d'aquest moment la seva obra derivà cap a un estil personal primitivista i brutal, que mai connectà amb el gran públic. Aquest rebuig va provocar que durant uns anys estigués apartat de la pintura, decebut de l'acollida que havia tingut, i se centrà en la indústria familiar, però el 1928 tornà a exposar a la Sala Parés i es dedicà des d'aleshores a un paisatgisme insòlit i a fer unes figures dotades d'una ingenuïtat volguda.
El trauma de la guerra civil generà dues sèries d'olis: Els Vençuts i la Vida de Jesús, exponents d'un expressionisme autòcton, grinyolant i original. És representat al MNAC de Barcelona, amb una quarantena d'olis. Col·laborà amb caricatures d'aquest estil al setmanari Papitu signant Pius. Fou molt amic de Xavier Nogués, creador com ell d'un estil propi.
Obres
- 1900 - Un carrer de París (Sol d'hivern) (al Museu Nacional d'Art de Catalunya)
- 1903 - Jardí (Pidelaserra) (a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer)
- 1925 - Noia estiuejant (al Museu Abelló)
- 1938 - De la mala vida (al Museu Abelló)
Referències
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 167-168. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
Bibliografia
- Casamartina, Josep. Marian Pidelaserra 1877-1946. MNAC-Fundació Mapfre, 2002-2003.
- Fontbona, Francesc. Pidelaserra. Barcelona: Labor, 1991 (Gent Nostra, 86).
- Verrié, F.-P.. El Pintor Pidelaserra : ensayo de biografía crítica [1947]. Barcelona/Madrid: MNAC/MAPFRE, 2002.