Marta Calvó i García
(S'ha redirigit des de: Marta Calvó)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1962  (62 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de televisió, actriu de doblatge, actriu de teatre, actriu |
Premis | |
    | |
Marta Calvó i García (Barcelona, 3 de gener de 1962) és una actriu catalana de teatre, televisió, cinema i doblatge.[1] Es va graduar en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona i va estudiar teatre a l'Escola d'Actors de Barcelona i treball vocal amb Margarida Sabartés.[2]
Ha participat de manera habitual en sèries com Poblenou (1994), Sitges (1996), Laberint d'ombres (1998), Amar en tiempos revueltos (2005), Gavilanes (2010), Infidels (2010) i La Riera,[3] i ha aparegut ocasionalment a Quico (1993), Pedralbes Centre (1995), Oh, Espanya! (1996), Psico express (2002), Majoria absoluta (2002), La que se avecina (2009), Los misterios de Laura (2009), La sagrada família (2011) i Merlí (2015), entre altres. Com a actriu de doblatge, ha treballat principalment en català però també en castellà, i els principals personatges als quals ha posat veu han estat a les pel·lícules Terminator (1984) i Karate Kid (1984) i a les sèries Els àngels de Charlie i Bola de Drac Z. En els escenaris teatrals, ha actuat en més de 35 obres al llarg de la seva carrera.[1]
El 2003 va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu per la interpretació femenina més rellevant de la temporada en l'obra Celobert.[4]
Filmografia principal[modifica]
- 1989: La claror daurada (sèrie), com a Cati
- 1994: Poble Nou (sèrie), com a Kati
- 1996: Sitges (sèrie), com a Lluïsa Ortega
- 1997: Per a què serveix un marit? (sèrie), com a Esther
- 1998: Dues dones (telefilm), com a Hermínia
- 1998–2000: Laberint d'ombres (sèrie), com a Mati
- 2000: Andorra. Entre el torb i la Gestapo (minisèrie), com a Victòria
- 2005: Habana Blues, de Benito Zambrano, com a Marta
- 2005: Falsa culpable (telefilm), com a Blanca Ferrer
- 2005: Motivos personales (sèrie), com a Virginia Palazón
- 2007: Masala (telefilm), com a Marga
- 2007: Círculo rojo (sèrie), com a Montse Capdevila
- 2007–2009: Amar en tiempos revueltos (sèrie), com a Regina Caballero
- 2008: El castigo (minisèrie), com a Ara
- 2009: Desátate (telefilm), com a Rita
- 2009: Los exitosos Pells (sèrie), com a Marcela Núñez
- 2010: Henry 4, de Jo Baier, com a Jeanne d'Albret
- 2010: La Duquesa (minisèrie), com a Sra. Hermosilla
- 2010: Gavilanes (sèrie), com a Eva Suárez
- 2010: Infidels (sèrie), com a Sònia Besora
- 2012: Los protegidos (sèrie), com a mare
- 2012: Bandolera (sèrie), com a Tía Aurora
- 2013: Gran Hotel (sèrie), com a Mercedes
- 2013: Mario Conde, los días de gloria (minisèrie), com a Rosa Conde
- 2013: Gran Reserva. El origen (sèrie), com a Clotilde Ontiveros
- 2014: Ciega a citas (sèrie), com a Araceli
- 2014: El clavo de oro (telefilm), com a alcaldessa
- 2015–2017: La Riera (sèrie), com a Tere
- 2016: Mar de plástico (sèrie), com a guàrdia civil
- 2017: Mónica Chef (sèrie), com a Ángela[5]
- 2018–2020: Servir y proteger (sèrie), com a Elvira Soler
- 2019: 45 Revoluciones (sèrie), com a mare de Diego
- 2019: Matadero (sèrie), com a Teresa
- 2020: Adú, com a advocada Mateo
Obres teatrals destacades[modifica]
- 1986: El despertar de la primavera, de Frank Wedekind i dirigida per Josep Maria Flotats[6]
- 1987: El dret d'escollir, de Brian Clark i dirigida per Josep Maria Flotats; com a Laura[7]
- 1988: Lorenzaccio, d'Alfred de Musset i dirigida per Josep Maria Flotats[8]
- 1989: El misàntrop, de Molière i dirigida per Josep Maria Flotats[9]
- 1991: Un dels últims vespres de carnaval, de Carlo Goldoni i dirigida per Josep Montanyès i Lluís Pasqual; com a Siora Elenetta[10]
- 1993: Les amistats perilloses, de Christopher Hampton i dirigida per Pilar Miró; com a Mme. de Tourvel[11]
- 1995: Cristales rotos, d'Arthur Miller i dirigida per Pilar Miró[12]
- 1995–1996: Pel davant... i pel darrera, de Michael Frayn i dirigida per Paco Mir[13]
- 1997–1998: L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol i dirigida per Adolfo Marsillach[14]
- 1998–1999: Paraules encadenades, de Jordi Galceran i dirigida per Tamzin Townsend[14]
- 2001: I mai no ens separarem, de Jon Fosse i dirigida per Carlota Subirós[15]
- 2002: Sum Vermis, Verdaguer o fals, dirigida per Òscar Molina[16]
- 2002: Paradís oblidat, de David Plana i dirigida per Carlota Subirós[14]
- 2003: Celobert, de David Hare i dirigida per Ferran Madico[4]
- 2003–2004: Sis personatges en busca d'autor, de Luigi Pirandello i dirigida per Joan Ollé[14]
- 2004: Maria Rosa, d'Àngel Guimerà i dirigida per Àngel Alonso[14]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Marta Calvó: noticias, fotos y vídeos de Marta Calvó García - FormulaTV» (en castellà). FormulaTV. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Marta Calvó» (en castellà). Biografias.es. [Consulta: 12 abril 2016].
- ↑ Els nous personatges de "La Riera"
- ↑ 4,0 4,1 «Marta Calvó rep el premi Memorial Margarida Xirgu 2003 pel seu treball en l'obra "Celobert"». CCMA [Consulta: 12 abril 2016].
- ↑ «Clan estrena 'Mónica Chef', serie musical sobre una adolescente que sueña con ser una profesional de la cocina - RTVE.es» (en castellà). RTVE.es, 19-10-2017. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «El despertar de la primavera - bdam:261145 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «El dret d'escollir - bdam:262497 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Lorenzaccio - bdam:323922 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Flotats estrena hoy en Barcelona 'El misàntrop'» (en castellà). El País, 06-01-1989. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Un dels últims vespres de carnaval - bdam:514703 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Pilar Miró dice que la seducción es un arma para conseguir poder» (en castellà). El País, 28-12-1993. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Pilar Miró estrena con éxito su versión de la obra teatral 'Cristales rotos'» (en castellà). El País, 06-02-1995. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Pel davant... i pel darrera - bdam:341241 - Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques». Escena Digital del Museu de les Arts Escèniques. Institut del Teatre. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Marta Calvó biografía, filmografía» (en castellà). LaHiguera.net. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Coca, Jordi. «I mai no ens separarem». Quadern de teatre p. 35. Avui, 07-01-2002. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ «Vic acull l'estrena de "Sum Vermis, Verdaguer o fals"». VilaWeb, 22-02-2002. [Consulta: 26 maig 2023].
Enllaços externs[modifica]
- Els seus treballs de doblatge al català a ElDoblatge.com
- Els seus treballs de doblatge al castellà a Eldoblaje.com (castellà)
- Fitxa professional a Borial Management (castellà)