Meerschautita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMeerschautita
Fórmula química(Ag,Cu)₆Pb43-2xSb44+2xS112Ox (x ~0.5)
EpònimAlain Meerschaut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Pollone, Valdicastello Carducci, Pietrasanta, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.HB.25
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,2393(1) Å; b = 43,6015(13) Å; c = 28,3688(8) Å; γ = 94,128(2)°
Grup puntual2 - esfenoide
Grup espacialp21
Colorgris acer a negre
Maclesnomés observades mitjançant raigs X
Exfoliacióperfecta - paral·lela a a
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Densitat5,924 g/cm3 (calculada)
Pleocroismeno pleocroica
Impureses comunesCu, As, Se, Cl, (Tl)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2013-061 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2013
SímbolMee Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La meerschautita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Alain Meerschaut (n. 1945), antic director de recerca del CNRS, per la seva destacada contribució a la definició i estudi de l'estructura cristal·lina de noves sulfosals de plom i antimoni d'origen hidrotermal als Alps Apuans.

Característiques[modifica]

La meerschautita és una sulfosal de fórmula química (Ag,Cu)₆Pb43-2xSb44+2xS112Ox (x ~0.5). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2013, sent publicada per primera vegada el 2016. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la meerschautita hauria de pertànyer a "02.H - Sulfosals de l'arquetip SnS, amb Cu, Ag, Fe, Sn i Pb» juntament amb els següents minerals: aikinita, friedrichita, gladita, hammarita, jaskolskiïta, krupkaïta, lindströmita, meneghinita, pekoïta, emilita, salzburgita, paarita, eclarita, giessenita, izoklakeïta, kobellita, tintinaïta, benavidesita, jamesonita, berryita, buckhornita, nagyagita, watkinsonita, museumita i litochlebita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19649.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta a la mina Pollone, situada a Valdicastello Carducci, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de cristalls prismàtics associada a altres minerals com l'esfalerita, el quars, ala pirita, la boulangerita o la barita. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

  1. «Meerschautite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 desembre 2021].