Mendicitat
La mendicitat la practiquen aquells que necessiten almoines per al seu suport econòmic.[1] Majoritàriament, els captaires demanen diners.[2]
Els motius per pidolar són diversos, i són especialment freqüents en països del Tercer Món. La desocupació, accidents, l'avançada edat, la vagància o la negativa a rebre ajuda social són alguns dels motius més freqüents.[3][4]
La mendicitat també pot exercir per voluntat pròpia: un exemple en són els ordes mendicants.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «mendicitat». DIEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ «captaire». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
- ↑ Groce, Nora. The disabled beggar : literature review : begging as an overlooked issue of disability and poverty (en anglès). Geneva: ILO, 2014. ISBN 978-92-2-129059-9.
- ↑ Khan, Naushad; Fahad, Shah «Begging Negative Impact on the World Community» (en anglès). SSRN [Rochester, NY], 01-02-2020.
- ↑ «mendicant». GEC. [Consulta: 10 desembre 2022].
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mendicitat |
- La mendicitat mundial (castellà)