Metis (satèl·lit)
Metis | |
---|---|
Tipus | satèl·lit de Júpiter, Satèl·lit pastor i satèl·lit regular |
Descobert per | Stephen P. Synnott |
Data de descobriment | 4 març 1979 , Voyager 1 |
Epònim | Metis |
Cos pare | Júpiter |
Dades orbitals | |
Semieix major a | 128.000 km |
Excentricitat e | 0,0012 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Massa | 120 Eg[1] |
Albedo | 0,06 |
Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter. Forma part del grup d'Amaltea. Va ser descobert el 1979 per la sonda espacial Voyager 1 i va ser designat S/1979 J 3. El 1983 va ser batejat oficialment amb el nom de Metis, que va ser la primera esposa de Zeus i mare d'Atenea. També es coneix amb el nom de Júpiter XVI.
Metis es troba dins del principal anell de Júpiter, i pot ser la font del material que el compon. La seva òrbita es troba dins del radi de l'òrbita síncrona del planeta, i per tant les forces de marea estan provocant un lent descens en la seva altura orbital. També es troba dins del límit de Roche de Júpiter per a un cos fluid però no dins del límit de Roche per a un cos rígid, i per tant les forces de marea no són prou intenses com per a provocar la destrucció de la lluna.
Cal no confondre'l amb l'asteroide (9) Metis.
Bibliografia
[modifica]- «Jupiter's Ring-Moon System». A: Jupiter: The Planet, Satellites and Magnetosphere. Cambridge University Press, 2004, p. 241–262. ISBN 978-0-521-81808-7.
- Evans, M. W.; Porco, C. C.; Hamilton, D. P. «The Orbits of Metis and Adrastea: The Origin and Significance of their Inclinations». Bulletin of the American Astronomical Society, 34, setembre 2002, pàg. 883. Bibcode: 2002DPS....34.2403E.
- Thomas, P. C.; Burns, J. A.; Rossier, L.; Simonelli, D.; Veverka, J.; Chapman, C. R.; Klaasen, K.; Johnson, T. V.; Belton, M. J. S. «The Small Inner Satellites of Jupiter». Icarus, 135, 1, setembre 1998, pàg. 360–371. Bibcode: 1998Icar..135..360T. DOI: 10.1006/icar.1998.5976.
- Simonelli, D. P.; Rossier, L.; Thomas, P. C.; Veverka, J.; Burns, J. A.; Belton, M. J. S. «Leading/Trailing Albedo Asymmetries of Thebe, Amalthea, and Metis». Icarus, 147, 2, octubre 2000, pàg. 353–365. Bibcode: 2000Icar..147..353S. DOI: 10.1006/icar.2000.6474.
- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.