Microsoft

Microsoft Corporation

Lema	Your potential. Our passion.
Dades
Tipus	Societat anònima
Indústria	Indústria tecnològica, indústria de programari, desenvolupament de programari i Classificació Internacional d'Estàndard Industrial
Camp de treball	Programari R+D+I Maquinari Edició Videojocs
Forma jurídica	Washington corporation (en)
Història
Creació	(4 d'abril de 1975), Albuquerque, Nou Mèxic
Fundador	Bill Gates Paul Allen
Activitat
Àmbit	Mundial
Produeix	Windows Office Servers Skype Visual Studio Dynamics Azure Xbox Surface Mobile més...
Membre de	BSA | The Software Alliance, Inc. (en) OpenStreetMap Foundation (2023–)
Borsa de cotització	(NASDAQ MSFT) - (HKEx 4338)
Governança corporativa
Seu	Redmond (Washington)
Executiu en cap	Satya Nadella (2014–)
Gerent/director	Satya Nadella
Persona rellevant	John W. Thompson (President) Satya Nadella (Executiu en cap) Ray Ozzie (Arquitecte de programari) Craig Mundie (Encarregat en cap d'estratègia) Bill Gates (fundador, conseller tecnològic)
Empleats	93.000 en 100 països(2009)
Propietat de	The Vanguard Group (7.8%). BlackRock (6.6%). Bill Gates (1.34%).
Filial	55
Propietari de	Microsoft TechNet (en) Columbia Data Center (en) Microsoft Microsoft Academic .NET My Services (en) Microsoft Casual Games (en) Xbox Game Studios Github Turn 10 Studios Yammer, Inc. (en) Xbox Entertainment Studios (en) Microsoft Garage (en) Xbox Microsoft Vine (en) Microsoft Translator (en) Microsoft Cortana Sway Press Play (en) .bing (oc) Launchworks (en) Microsoft Bing MSN (en) Windows Live Digital Anvil (en) Hotmail Calendar (en) Microsoft account (en) Microsoft Developer Network (en) Microsoft OneDrive Bing Maps (en) Windows Live Spaces (en) Windows Media Player Windows Live Admin Center (en) Ensemble Studios Outlook.com LinkedIn Ciao (en) Powerset (en) Skype Technologies (en) Codeplex (en) Corbel Microsoft PowerToys System Center Advisor (en) Massive Incorporated (en) Windows Live Web Messenger (en) Windows Live Call (en) Office Online (en) Cambria (en) Havok (en) Bing Webmaster Center (en) Bing News (en) Ms. Dewey (en) MSN Games MSN Groups (en) Groove Music Games for Windows (en) Bigpark (en) so.cl (en) Microsoft Academic Search Live Search (en) Mojang Windows Live Home (en) Microsoft Update Catalog Xamarin Live Search Books (en) Good Science Studio (en) docs.com (en) Channel 9 (en) MGS Mobile Gaming (en) MSN Internet Access (en) MSN China (en) MSN Music (en) Live Search Academic (en) The Coalition MSN Travel (en) Hotmail Microsoft Pinpoint (en) Bing Videos (en) Microsoft Popfly Aces Studio (en) Revolution Analytics (en) Bing Health (en) OpenAI Global (en)
Part de	NASDAQ-100 GAFAM Mitjana Industrial Dow Jones S&P 500
Indicador econòmic
Capital propi	US$ 39.558 miliards (2009)
Ingressos totals	211.915 M$ (2023)
Benefici net	US$ 14.569 miliards (2009)
Actius totals	US$ 77.888 miliards (2009)
Altres
Número de telèfon	+1-425-882-8080
Premis (2023)  BigBrotherAwards (2002)  BigBrotherAwards
Lloc web	Microsoft.com, Microsoft.cat

Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser creada el 21 de setembre de 1975 als Estats Units, on encara té la seva seu principal. El nom de Microsoft és l'acrònim de Microprocessador Software. La sigla de la borsa de Nova York (NASDAQ) és MSFT. NASDAQ: MSFT

Història

L'antic logotip de Microsoft, en lletres daurades.

1975–1985: Fundació

Va ser el proveïdor de la versió del llenguatge BASIC per la computadora personal MITS Altair. Clar que el llenguatge BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) va ser creat el 1964 per John G. Kemeny i Thomas E. Kurtz del Dartmouth College.

Va ser l'encarregat de fer un sistema operatiu per la llavors omnipotent IBM. El 1981 Microsoft, va adquirir els "drets d'autor" del sistema operatiu Quick and Dirty D.O.S o QDOS, per $ 50,000 i va contractar a Tim Paterson, el seu autor, perquè treballés 4 dies a la setmana, amb l'objectiu que realitzés "alguns canvis", per poder "transformar" el sistema. Aquest mateix producte "millorat" per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo sota el nom de MS-DOS.

1985–1995: OS/2 i Windows

El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era un senzill llançador de programes. Més tard va començar el primer programari integral Works que comptava amb un processador de text i un full de càlcul que competia amb el Lotus 1-2-3 i el WordPerfect.

Més tard va sortir el paquet informàtic Office que al principi només hi havia Word i Excel. El sistema operatiu OS2 va ser encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els dirigents d'aquesta entitat i en Bill Gates a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991.

A partir d'aquell moment va començà una prova de força entre un sistema que s'anomenà Windows 3.1 propietat de la casa i el OS2 de la IBM. La gestió de la memòria estesa a partir d'1 Mb, que arribà amb els processadors Intel 80386, va ser la clau per fer-lo incompatible amb OS2. Aquest també va ser el tret de sortida pel desenvolupament dels futurs sistemes operatius basats en la tecnologia del microkernel imitant els nuclis dels Unix que esdevingué NT (acrònim de New Technology). Els usuaris volien la facilitat d'utilització del Windows en els seus PC i com que eren incompatibles Windows esdevingué popular.

L'octubre de 1992 amb el llançament de la versió 3.11 anomenada WfW (acrònim de Windows for Workgroups) va entrar amb força al mercat de les xarxes, fins llavors dominat per Novell, amb un protocol propietari anomenat NETBIOS molt senzill de gestionar. El novembre del mateix any va sortir la primera versió de la base de dades relacional Access que va incloure el paquet Office per competir amb dBase. El 27 de juliol de 1993 va sortir el primer Windows NT 3.1 versió servidor amb una UI (acrònim de User Interface) quasi idèntica.

1995–2005: Internet i problemes legals

El 24 d'agost de 1995 va sortir una nova versió anomenada Windows 95 que va ser venuda a més d'un milió d'unitats en 4 dies. Incloïa la gestió avançada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir per primera vegada la tecnologia de WoW (acrònim de Windows over Windows) que permetia tenir en execució els programes de la generació precedent (16 bits) sense pèrdua de rendiment. Va començar a implementar l'IE de manera obligatòria per a certes funcions de Windows per així poder competir amb el Netscape, finalment Microsoft va guanyar la batalla a Netscape, encara que anys més tard li sortiria un altre navegador, el Firefox.

Per haver sigut tan astuta en eliminar els seus competidors, el 1998 començaren tot tipus de problemes amb la justícia. Primer als Estats Units amb el Departament de Justícia on va arribar a un acord oferint una versió OEM (acrònim d'Original Equipement Manufacturer) de Windows 95 sense el navegador instal·lat. El juny del mateix any va arribar Windows 98 amb l'Internet Explorer incorporat. El mes següent Bill Gates va nomenar president de la companyia a Steve Ballmer, fins aleshores vicepresident executiu, i aquest es va fer càrrec de les activitats empresarials.

El 1999 van tenir problemes judicials i va ser condemnat a pagar 5.000 milions de dòlars a AT&T Corp per fer servir el Windows CE en els mòbils. Aquest mateix any va sortir la versió Windows 2000. El gener del 2000 Bill Gates va traspassar el seu càrrec de president executiu (CEO) a Steve Ballmer i és nomenat Chief Architect.

El 25 d'octubre del 2001 va sortir la versió XP (acrònim de eXPerience) amb la incorporació d'un sistema d'activació amb un codi personalitzat per així intentar disminuir el pirateig. També en el mateix any entrà al mercat de les consoles amb la Xbox. El 28 de març del 2003 va sortir el Windows Server 2003 i una revisió de seguretat molt profunda pel XP anomenada SP2. Aquest mateix any es desenvolupà conjuntament amb AMD un joc d'instruccions complementàries al x86 que s'anomena AMD64 i que conté 1 bit de memòria per eliminar la possible execució una espècie de cuc informàtic. El 2004 va sortir el primer sistema operatiu en 64 bits que va ser el Server 2003 SP1 i una versió del XP anomenada XP Media Center Edition que tenia més funcions de multimèdia.

2006–present: Vista i altres transicions

El 2005 també va llançar el motor de cerca conegut com a MSN Search per competir amb Google que més tard es va dir Bing. El febrer del 2006 va sortir la versió Server 2003 R2 amb versions de 32 bits i 64 bits. Va arribar el Windows Vista i tot un seguit d'aplicacions Windows Live. No va ser molt popular entre els usuaris i va ser ràpidament reemplaçat per el Windows 7. Aquest si que es va tornar molt popular. Després van vindre el Windows 8 i el 8.1. Aquests no van ser molt populars i va seguir el Windows 10 .

Microsoft sempre ha tingut demandes per monopoli, però aquesta vegada les va tenir amb la Unió Europea, i va ser multat amb 500 milions de € i obligat a comercialitzar una versió sense el Windows Media Player i el IE incorporat.

El juliol de 2014 l'empresa va anunciar que faria fora 18.000 treballadors, per digerir la compra de Nokia.

Crítiques

Des dels anys 1980, Microsoft ha estat objecte de molta controvèrsia a la indústria informàtica. La majoria de crítiques han estat per a la seva tàctica de negoci, sovint descrita amb el lema "abraçar, estendre i extingir". Microsoft inicialment abraça una norma o producte de la competència, llavors l'estén per produir la seva pròpia versió incompatible del programari o norma, que amb el temps extingeix la competència, ja que no pot utilitzar la nova versió. Aquests i altres tàctiques l'han portat a diversos litigis contra amb empreses i governs. Microsoft ha estat anomenat fent un "botiga de dolços de vellut" en referència a les al·legacions de l'empresa per portar els seus empleats al punt on podria ser dolent per a la seva salut. El primer cop que es va utilitzar l'expressió "botiga de dolços de vellut" amb referència a Microsoft va ser en un article del Seattle Times el 1989, i més tard va ser utilitzat per alguns empleats de Microsoft per descriure a la mateixa companyia.

Els defensors del programari lliure senyalen la incorporació de la companyia a l'Aliança de la Plataforma d'Informàtica de Confiança (TCPA) com a preocupant. Un grup d'empreses que procuren implementar una iniciativa anomenada Informàtica de Confiança (que promet augmentar la seguretat i intimitat a l'ordinador d'un usuari), la TCPA és crítica per ser un mitjà que permet als desenvolupadors de programari reforçar qualsevol classe de restricció que desitgin sobre el seu programari.

«	Les grans empreses mediàtiques (incloses les productores de cinema i les discogràfiques), juntament amb empreses d'informàtica com ara Microsoft i Intel, pretenen que els ordinadors els obeeixin a ells i no a l'usuari.	»
— Richard Stallman, fundador de la Free Software Foundation.

Els defensors del programari lliure també mostren les seves reticències amb la promoció de Microsoft de la Gestió de Drets Digitals (DRM) i les comparacions sobre el cost total de propietat (TCO) amb la seva campanya "Tingueu els fets". Els que proposen GNU/Linux van mostrar el seu propi estudi, que contradiu una de les afirmacions de Microsoft, i mostra que Linux té uns costes de gestió més baixos que el servidor de Microsoft. Un altre estudi del Yankee Group defensa que actualitzar des d'una versió del servidor de Windows a una altra té uns costos menors que canviar del servidor de Windows a Linux.

Caçadors de forats, com Juan Carlos García Cuartango reprotxen a l'empresa la seva prepotència vers persones benintencionades exteriors de l'empresa (els anomenats «furoners a baret blanc»), que descobreixen i informen sobre febleses i forats al programari.

Vegeu també

• Indicador de funció.
• Windows Hardware Engineering Conference.

Enllaços externs

• Pàgina principal de Microsoft a Catalunya