Miquel Agelet i Besa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:13, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMiquel Agelet i Besa
Biografia
Naixement1845
Lleida
Mort1915
Lleida
  Diputat al Congrés dels Diputats
20 d'abril de 1886 – 29 de desembre de 1890
CircumscripcióLleida[1]

1 de març de 1891 – 5 de gener de 1893
CircumscripcióSolsona

5 d'abril de 1893 – 1 de juliol de 1895
CircumscripcióLleida

19 d'abril de 1898 – 16 de març de 1899
CircumscripcióLleida

10 de juny de 1901 – 27 de març de 1903
CircumscripcióLleida
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal
Família
FillsJaume Agelet i Garriga, Josep Agelet i Garrell Modifica el valor a Wikidata

Miquel Agelet i Besa (Lleida, 1845 - 1915) fou un polític i advocat català, comte de Vinatesa des de 1912 i pare de Josep Agelet i Garrell, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració espanyola

Biografia

Des de 1882 actuava com el cap principal del Partit Liberal a les terres de ponent, juntament amb Emili Riu i Periquet.[2] Fou regidor a la Paeria de Lleida, president de la Diputació, i diputat del seu partit pel districte de Lleida en diverses eleccions generals a les Corts (1886, 1893, 1898 i 1901) amb un parèntesi per Solsona (1891). El 1896 i el 1899 fou senador d'elecció, i nomenat senador vitalici des de 1903.[2] La seva era una família dedicada plenament a la política. El seu germà Antoni havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida el 1868 durant el Sexenni democràtic i diputat provincial. I els seus fills seguiren la seva vocació política: Josep Agelet i Garrell, diputat a les Cort, i Jaume Agelet i Garriga, diplomàtic i poeta.[2]

Referències

  1. José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.724. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 12; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6

Enllaços externs