Miquel Illescas i Córdoba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas (2013)
Naixement 3 de desembre de 1965 (1965-12-03) (48 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1988)
FIDE Senior Trainer (2004)
8 cops Campió d'Espanya
Cònjuge GMF Olga Alexandrova
Notes
Màxim Elo: 2640 (juliol 1996)

Miquel Illescas i Córdoba[1] (Barcelona, 3 de desembre de 1965),[2] és el jugador d'escacs català més fort de tots els temps.[1] Va obtenir el títol de Mestre Internacional el 1986, i el de Gran Mestre el 1988.[3] Ha estat molts cops campió d'Espanya absolut i per equips, (els seus vuit campionats d'Espanya individuals[2] són un rècord absolut, que supera els 7 aconseguits per Artur Pomar) i va ser durant molts anys el millor jugador espanyol, fins a l'eclosió del menorquí Paco Vallejo i la nacionalització del russo-letó Aleksei Xírov.

Illescas també ha destacat per la seva tasca de divulgació dels escacs, i el 24 d'octubre de 2005 va succeir en Román Torán com a responsable de la columna diària d'escacs que es publica a la secció de passatemps de La Vanguardia.[4] El 2004 la FIDE li va atorgar el títol de FIDE Senior Trainer, el màxim títol d'entrenador internacional[5]

L'any 2006 va ser entrenador del rus Vladímir Kràmnik en el seu enfrontament amb el búlgar Vesselín Topàlov en la lluita pel títol mundial que posà fi al cisma als escacs.[6][2] En aquell enfrontament, un dels entrenadors de Topàlov era el menorquí Paco Vallejo.[7][8]

A la llista d'Elo de la FIDE d'octubre de 2014, hi tenia un Elo de 2602 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) de l'estat espanyol.[9] El seu màxim Elo va ser de 2640 punts, a la llista de juliol de 1996 (posició 26 al rànquing mundial).[10]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Al Campionat d'Espanya de 2010, disputat el setembre a El Sauzal, Tenerife, Illescas es proclamà campió (per vuitena vegada), en vèncer a la darrera ronda el GM Julen Arizmendi, mentre que el màxim favorit de la prova, Paco Vallejo no podia passar de les taules, i fou finalment segon.[11] Al Campionat d'Espanya de 2011, celebrat a S'Arenal d'en Castell, hi empatà al primer lloc, però quedà segon per pitjor desempat (el campió fou Àlvar Alonso).[12] El 2013 empatà al segon lloc al Campionat d'Espanya, a Linares, amb Julen Arizmendi, Oleg Kornéiev i David Antón (el campió fou Ivan Salgado).[13][14][15]

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Illescas ha participat, representant Espanya, en onze Olimpíades d'escacs en els anys 1986 i 2012 (tres cops com a 1r tauler), amb un resultat de (+40 =59 –18),[16] per un 59,4% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a les Olimpíada del 2006 en puntuar 7 de 9 (+5 =4 -0), amb el 77,8% de la puntuació, amb una performance de 2756, i que li significà aconseguir la medalla de bronze individual del tercer tauler.

Llibres[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Miquel Illescas i Córdoba». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Miquel Illescas: "Els escacs t'ensenyen a analitzar i a assumir els teus errors"». Diari Ara, 8 d'octubre de 2013. [Consulta: 20 d'octubre de 2013].
  3. «Nota biogràfica de Miquel Illescas i Córdoba» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 20 d'octubre de 2013].
  4. La Vanguardia, Columna d'escacs del 24 d'octubre de 2005
  5. «Llista de Senior FIDE Trainers» (en anglès). Fide.com. [Consulta: 18 de març de 2011].
  6. Avui, 22 de setembre del 2006, Es busca el campió de la reunificació
  7. «Vallejo e Illescas, primeros cabezas de serie del Campeonato de España» (en castellà). Marca.com, 2/11/2006. [Consulta: 11 abril 2010].
  8. «Un rey ruso, peones españoles» (en castellà). ABC (diari), 28 d'octubre de 2006. [Consulta: 18 març 2011].
  9. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Espanya"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 6 d'octubre de 2014].
  10. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Miquel Illescas i Córdoba «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 5 de desembre de 2010].
  11. «Reportatge fotogràfic i classificació final del Campionat d'Espanya de 2010» (en castellà). chessbase.com, 13 de setembre de 2010. [Consulta: 27 setembre 2010].
  12. «Alvar Alonso es el Campeón de España Absoluto 2011» (en castellà). chessbase.com, novembre de 2011. [Consulta: 4 de novembre de 2011].
  13. «El gallego Iván Salgado, nuevo campeón de España de ajedrez» (en castellà). La Voz de Galícia, 6 de setembre de 2013. [Consulta: 22 d'octubre de 2013].
  14. Crowther, Mark. «78th Spanish Championship 2013» (en anglès). The Week In Chess, 6 de setembre de 2013. [Consulta: 22 d'octubre de 2013].
  15. «Iván Salgado gana el Campeonato de España absoluto de ajedrez» (en castellà). chesslive.com, 6 de setembre de 2013. [Consulta: 3 de novembre de 2013].
  16. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel Illescas i Córdoba