Núria Ricart i Ulldemolins

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNúria Ricart i Ulldemolins
Biografia
Naixement1975 Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprofessora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Lloc websites.google.com… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): nuria_ricart LinkedIn: núria-ricart-ulldemolins-0b423a71 Modifica el valor a Wikidata

Núria Ricart i Ulldemolins (Cerdanyola del Vallès, 1975) és una professora universitària de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Les seves principals línies de treball són la monumentalitat, l'art públic, l'espai públic i la memòria.

Va formar part de l'equip que l'any 2019 va dur a terme l'espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts.[1] També a Barcelona, va liderar l'equip que va llistar les 153 biografies femenines incloses dintre de la campanya Ciutat de Dones, llançada per l'Ajuntament de Barcelona amb motiu del Dia Internacional de les Dones de 2023.[2][3]

L'Observatori Europeu de Memòries va encarregar a Ricart l'elaboració d'una proposta per reemplaçar el Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa, que va consistir en un pont amb un punt central de memòria, on fer didàctica sobre el nacionalcatolicisme, el franquisme i la guerra.[4][5] En aquesta mateixa línia, la professora cerdanyolenca, ja havia proposat una resignificació del Valle de los Caídos.[6]

També ha dirigit debats o exposicions basats en el seu camp. És el cas de les jornades La Barcelona Incòmoda o l'exposició Deconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura a Barcelona, celebrada a la Presó Model de Barcelona; ambdues l'any 2019.[7][8]

Publicacions[modifica]

Exposicions [9][modifica]

  • Mural en Conmemoración de las Víctimas del Holocausto {{format ref}} https://europeanmemories.net/activities/graffiti-remembrance-victims-holocaust-2/. (Grupo). 25/01/2018 - 22/03/2018. 2 Murals de 3 x 8 m. cada mural
  • Símbolos de la dictadura en Barcelona. Deconstruir el Franquismo. {{format ref}} https://europeanmemories.net/deconstruir . (Grupo) . 12/03/2019 - 15/06/2019 . Obra original: Plaques d'habitatge del Fons del Museu d'Història de Barcelona
  • Democratización del espacio público. Retirada de símbolos. Deconstruir el Franquismo. {{format ref}} https://europeanmemories.net/deconstruir/ . (Grupo) . 13/06/2019 - 21/06/2019
  • DONES/PRESÓ Espacio de memoria 2014-2019 MUJERES/CÁRCEL {{format ref}} https://presodedones.wordpress.com/ . (Grupo) . 10/11/2014 - 25/06/2020 . Exposició de projectes de Monument Presó de Dones de les Corts.(2014-2015) Exposició de testimonis.(2015) Exposició de l'evolució cartogràfica (2015-2019)
  • Ciudad de Mujeres . (Individual) . 08/03/2023 - 11/04/2023 . {{format ref}} https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/ciutat-de-dones/projecte . CIUTAT DE DONES. BARCELONA (Ajuntament de Barcelona - HaymarketBooks) DL B 6308-2023

Premis i distincions [9][modifica]

  • Medalla d'Honor de Barcelona de l'any 2015 al Grup promotor per al Futur Monument a la Presó de Dones de Les Corts (12/11/2015).
  • Menció Especial Premi Aurora Gómez, a la lluita feminista en l‘àmbit laboral al Grup promotor per al Futur Monument a la Presó de Dones de Les Corts, 2015 (Fundació Cipriano García, CCOO) (31/12/2015).
  • Premi ACCA de la Crítica d’Art 2010 atorgat a l'Ajuntament de Barcelona per l'edició en paper 'Art Públic de Barcelona'. (24/05/2011)
  • 3r Premi d'Escultura en el '1er Concurs d'art públic al barri de La Mina'. Obra: 'L'onada, nova font de La Mina' del Grup Art Es23 (Núria Ricart i Adolfo Raba) Sant Adrià de Besòs (09/2006 - 09/2006).
  • Premi ACCA de la Crítica d’Art atorgat a la Universitat de Barcelona - Ajuntament de Barcelona pel catàleg d'Art Públic de l'Ajuntament de Barcelona. Accessible des de: www.bcn.es/artpublic (03/05/2005).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Inaugurat l’espai de memòria de la Presó de Dones de les Corts, focus de la repressió política i contra les dones els primers anys del franquisme». Ajuntament de Barcelona, 16-12-2019. [Consulta: 23 març 2023].
  2. ↑ Ortega, Maria. «Quina seria la teva parada de metro a Barcelona si tingués nom de dona?». Diari Ara, 08-03-2023. [Consulta: 23 març 2023].
  3. ↑ García-Arista, Carlos. «Retrato crepuscular de Ada Colau» (en castellà). Metrópoli Abierta. El Español, 06-03-2023. [Consulta: 23 març 2023].
  4. ↑ «De monument franquista a pont de memòria». Nació Digital, 24-03-2022. [Consulta: 23 març 2023].
  5. ↑ Seguí, Toni. «Núria Ricart: «On hi ha monuments incòmodes s’ha de reconstruir l’espai públic»». Menorca, es diari, 25-11-2022. [Consulta: 23 març 2023].
  6. ↑ «¿Debería conservarse el Valle de los Caídos?» (vídeo) (en castellà). A partir de hoy. TVE, 23-10-2019. [Consulta: 23 març 2023].
  7. ↑ Marimon Molas, Sílvia. «Les memòries que incomoden Barcelona». Diari Ara, 16-07-2022. [Consulta: 23 març 2023].
  8. ↑ «Una exposición de la Modelo recoge 160 placas de viviendas franquistas retiradas» (en castellà). El Periódico, 16-03-2019. [Consulta: 23 març 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 «PUBLIC ART. Núria Ricart Ulldemolins, Associate Professor - Fine Arts Faculty (University of Barcelona)» (en anglès). [Consulta: 9 febrer 2024].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • Perfil de la Universitat de Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Núria_Ricart_i_Ulldemolins&oldid=33335046»