Narcís Garolera i Carbonell
Narcís Garolera i Carbonell (Vic, 1949) és catedràtic de filologia catalana per la UPF i crític literari. S'ha especialitzat en l'estudi de Verdaguer.
Doctor en filologia catalana (1990), ha estat professor a les universitats Barcelona (1975-83) i Autònoma (1990-92), i, des de 1993, ho és a la Pompeu Fabra. Ha publicat una seixantena de llibres, la major part dels quals són edicions –crítiques o filològiques– d'obres d'escriptors com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla. És autor de manuals de literatura catalana, els més destacats dels quals són quatre volums d'Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans (1982-85) i dos de Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (1994-95). També ha publicat una biografia de Joan Coromines (2006), sobre el qual ha publicat diversos treballs. Estudiós de la literatura de viatges, és autor del volum L'escriptura itinerant (1998), i de dos volums d'estudis sobre Jacint Verdaguer (Sobre Verdaguer. Biografia, literatura, llengua, 1996, i Verdaguer. Textos, comentaris, notes, 2004), l'edició crítica d'una obra del qual –Excursions i viatges– constituí la seva tesi doctoral, la primera dedicada a aquest escriptor. Altres edicions crítiques d'obres de Verdaguer són: Canigó (1995), L'Atlàntida (2002), Al cel (2003), Idil·lis i cants místics (2005), Jovenívoles (2006) i Poesies juvenils inèdites (1996). Cal esmentar, a més, l'edició crítica de l'obra completa de Josep Maria de Sagarra (1994-), del qual ha publicat també tres volums d'articles periodístics: L'ànima de les coses (2001), El perfum dels dies (2004) i —amb articles de Josep Pla— Cartas europeas (2001) . Entre altres distincions, ha rebut el Premi Crítica Serra d'Or d'Estudis Literaris (1993) i el Premi d'Assaig Literari Sant Miquel d'Engolasters, d'Andorra (1991 i 1997).
