O Lavrador de Café
_(18001978694)_(cropped).jpg)  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Candido Portinari |
| Creació | 1934 |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 100 ( ) × 81 ( ) × 2,5 ( ) cm |
| Col·lecció | Museu d'Art de São Paulo (São Paulo) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | MASP.00519 |
O Lavrador de Café ("El llaurador de cafè") és una obra del brasiler Candido Portinari. Actualment, pertany a la col·lecció del MASP (Museu d'Art de São Paulo).[1] És una pintura a l'oli sobre tela, datada l'any 1934.[2]
L'obra[modifica]
Descripció[modifica]
El quadre és una pintura a l'oli de 100 x 81 cm, obra del pintor modernista brasiler Portinari. S'hi retrata un home negre i fort subjectant una aixada, en mig d'un extens cafetar. Porta les mànigues i pantalons arromangats i els peus descalços. Els braços i peus són grans, en proporció a la resta del cos.[1][3]
A la dreta de l'home, s'hi veu un arbre talat i, a l'esquerra, un tren de càrrega.[4]
Context[modifica]
El cicle del café al Brasil va tenir lloc entre aproximadament 1870 i 1930, a la regió sud-est del país.[5] El mateix autor, fill de migrants italians treballadors del café, va viure la seva infantesa en aquestes plantacions.[6]
Per l'època i estil del quadre, l'home retratat no és un esclau africà, sino probablement descendent de lliberts, alliberats bé pels seus amos o amb motiu de la Llei Àuria de 1888.[7] En tot cas, els afrodescendents que treballaven al camp en les primeres dècades del segle xx ho seguien fent en règim de semiesclavitud, treballant de dilluns a diumenge a canvi de menjar i allotjament.[8][9]
Interpretació[modifica]
El llaurador és un afrobrasiler que simbolitza el lligam amb la terra: amb el seu treball la transforma, la torna fèrtil. A mateix temps, ell n'és fill: de la terra com a nació, el Brasil, i de la terra com a lloc, ja que els fills dels agricultors acostumaven a continuar treballant el camp.[10][11]
La desproporció de les extremitats reforça la idea del treball continu i, a més, és un dels trets del modernisme brasiler, com en l'obra de Tarsila do Amaral (Abaporu).[12]
Conceptualment, Portinari (qui fou militant comunista), fa una crítica al sistema latifundista - base de l'economia brasilera des del Descobriment -, que priva als "fills de la terra" d'alternatives, creixement i realització social, destinant-los a continuar lligats de per vida a l'home blanc, abans amo, ara capitost. En aquest sentit, el quadre s'apropa a la idea plasmada per Gilberto Freyre un any abans en la novel·la Casa-Grande & Senzala.[13]
L'arbre talat és també una crítica a la desforestació, que elimina el que és intrínsec al Brail (els seus boscos i pobles indígenes), en favor del creixement econòmic de les famílies de terratinents. Així mateix, el tren simbolitza aquesta nova prosperitat i riquesa que, de fet, s'allunya de la terra.[14]
Robatori[modifica]
El quadre va ser robat a finals del 2007, juntament amb El retrat de Suzanne Bloch de Picasso, i recuperat per la Policia Civil de l'Estat de São Paulo dinou dies després. Els quadres estaven a la ciutat de Ferraz de Vasconcelos, i van ser retornats al museu més tard.[15]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «O Lavrador de Café» (en portuguès). MASP - Museu de Arte de São Paulo. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ McKiernan, M. «Candido Portinari O lavrador de cafe (The Coffee Worker) 1939» (en anglès). Occupational Medicine, 61, 6, 01-09-2011, pàg. 383–384. DOI: 10.1093/occmed/kqr097. ISSN: 0962-7480.
- ↑ Pedrosa, Adriano; Cosendey, Laura. Masp De Bolso (en portuguès). MASP, 2020-11-02. ISBN 978-85-310-0087-4.
- ↑ «Lavrador de Café - Candido Portinari» (en portuguès brasiler). Google Arts and Culture. [Consulta: 14 febrer 2022].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ciclo do Café» (en portuguès brasiler). [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ «Candido Portinari» (en portuguès brasiler). UOL Educação. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ Santos, João Paulo de Faria. «Reforma agrária e preço justo : a indenização na desapropriação para fins de reforma agrária e possibilidades de ruptura do individualismo proprietário», 2008. Arxivat de l'original el 2022-02-14. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ Rios, Ana Maria; Mattos, Hebe Maria «O pós-abolição como problema histórico: balanços e perspectivas». Topoi (Rio de Janeiro), 5, 8, 2004-06, pàg. 170–198. DOI: 10.1590/2237-101X005008005. ISSN: 2237-101X.
- ↑ Rios, Ana Maria; Mattos, Hebe Maria «O pós-abolição como problema histórico: balanços e perspectivas» (en portuguès). Topoi (Rio de Janeiro), 5, 2004-Jan-Jun, pàg. 170–198. DOI: 10.1590/2237-101X005008005. ISSN: 1518-3319.
- ↑ Pedrosa, Adriano. Portinari Popular (en portuguès). São Paulo: MASP, 2016, p. 978-85-310-0013-3. ISBN 978-85-310-0013-3.
- ↑ Camargo Bernardo, Hebe. Os trabalhadores do Café: análise de uma obra de Portinari (tesi) (en portuguès brasiler). Universidade Estadual Paulista, 2012-04-18.
- ↑ Lucero, María Elena «Relatos de la modernidad brasileña. Tarsila do Amaral y la apertura antropofágica como descolonización estética» (en castellà). Historia y MEMORIA, 10, 2015-01, pàg. 43–73. ISSN: 2027-5137.
- ↑ Freitas, Patricia. «Uma breve análise da obra "Lavrador de café", de Cândido Portinari» (en portuguès brasiler). academia.edu. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ Aidar, Laura. «Análise de O lavrador de café, de Candido Portinari» (en portuguès brasiler). Cultura Genial. [Consulta: 14 febrer 2022].
- ↑ «Relembre 10 casos de roubos de obras de arte no Brasil» (en portuguès brasiler). Folha de S. Paulo, 13-03-2015. [Consulta: 13 febrer 2022].