Ocell de l'oli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ocell de l'oli
Oilbirds.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Caprimulgiformes
Subordre: Steatornithes
Família: Steatornithidae
Bonaparte, 1842
Gènere: Steatornis
Humboldt, 1814

Espècie: S. caripensis
Nom binomial
Steatornis caripensis
Humboldt, 1817

L'ocell de l'oli[1] (Steatornis caripensis) és l'única espècie del seu gènere i de la família dels esteatornítids (Steatornithidae), que s'inclou al mateix ordre dels enganyapastors, els caprimulgiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És un ocell gros, que fa uns 45 cm de llargària, amb un pes de 400 – 430 g. Llargues ales, cua ampla i potes molt curtes. Bec fort envoltat de llargs bigotis i ulls grans.[2]
  • El plomatge és marró amb petites taques blanques, més grans i aparents en les cobertores alars i secundàries externes. Els mascles són d'un to una mica més gris i fosc que les femelles.

Tremendament sorollosos, algunes de les vocalitzacions tenen per fi l'ecolocalització en la foscor de les coves.

  • Els pollets poden pesar fins a un 50 % més que els adults.

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Aquest ocell s'estén per zones boscoses dotades de coves de la zona neotropical, des de Guyana i Veneçuela fins a Bolívia. També a l'Illa de Trinidad.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Mengen únicament la polpa de fruits del bosc, en especial de palmeres, llorer i encens. És l'única au frugívora nocturna del món.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Fan els seus nius en cornises a l'interior de grans coves, on ponen 2 – 4 ous blancs que coven durant 32 – 35 dies. Els joves romanen al niu en general més de 3 mesos, mentre els dos pares l'alimenten. Cap al dia 70 de vida el pollet arriba al seu pes màxim, després comença a perdre pes a mesura que li creix la ploma d'adult.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

És molt sociable i les grans colònies poden contenir milers d'individus. La necessitat de grans coves fa que preferentment visquin en zones de muntanya, malgrat que en Trinidad també ocupen grans coves marines. Entre la seva gamma de crits, hi ha uns espetecs entretallats que fan servir a l'interior de les coves per a l'ecolocalització, que de qualsevol manera, no és tan perfecta com la dels ratpenats.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocell de l'oli