Oròsia de Jaca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Oròsia

Pintura italiana del s. XVII (Colle Umberto)
verge, màrtir
Nom secular Eurosia ("bona rosada", "eloqüent"), Dobroslava ("bona rosada eslava")
Naixement Final del segle VII o 864
Baiona o Bohèmia
Defunció 714 o 880
Jaca (Aragó)
Enterrament Catedral deJaca
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Veneració antiga, des del segle XI; culte confirmat en 1902, Roma per Lleó XIII
Lloc de pelegrinatge Ermita de Yebra de Basa; Catedral de Jaca
Festivitat 25 de juny
Fets destacables Hi ha dubtes sobre la seva historicitat
Iconografia Com a princesa, amb les mans tallades; amb palma de martiri
Patronatge Jaca, Jacetània, comarca de l'Alt Gàllego, posseïts pel diable

Oròsia o Euròsia (Baiona, final del segle VII - Jaca, 714, o segons una tradició: Bohèmia, 864 - Jaca, 880) va ésser una dona martiritzada pels musulmans en defensar la seva fe cristiana. La seva existència real, però, és discutida, i se n'expliquen diferents tradicions sobre l'origen. Venerada com a santa, és la santa patrona de Jaca (Alt Aragó) i la seva comarca.

Hagiografia[modifica | modifica el codi]

La tradició diu que havia nascut a Baiona (País Basc francès) en una família noble. Va ésser promesa a un noble musulmà d'al-Andalus, per raons polítiques.[1] Oròsia fou enviada a Aragó per trobar el seu promès però ella, fervent cristiana, va fugir i es va refugiar en una cova, prop de Jaca. Va ésser-hi trobada i morta, al 714.

Llegenda de la princesa bohèmia:

Una altra tradició explica que havia nascut el 864 en la família dels ducs de Bohèmia (el seu pare hauria estat el duc Moislav). El seu nom era Dobroslava (dob, "bona"; ros, "rosada"; slava, "eslava", l'equivalent grec del nom és Eurosia, "bona rosada"). Va quedar orfe i va ésser adoptada pel duc Borivoj I de Bohèmia, marit de santa Ludmila de Bohèmia, que va educar la noia i la va convertir al cristianisme.

Borivoj fou deposat pels pagans, però va ésser reinstaurat mercès a Sant Metodi. El 880, Metodi fou encarregat pel papa Joan VIII per trobar una esposa per al fill del rei Fortuny Garcés de Pamplona, hereu del tro d'Aragó i Navarra, que llavors jugava un paper important en la lluita contra els musulmans d'al-Andalus.

Metodi va pensar que Oròsia, llavors amb setze anys, era una candidata idònia, i va ésser enviada a Aragó en 880. En travessar els Pirineus, va arribar a la rodalia de Jaca, on havia de trobar el seu promès. No obstant això, la zona estava encara en guerra i un cabdill musulmà, Aben Lupo, va atacar el seguici per capturar la princesa amb la intenció de desposar-la ell mateix. La noia va poder escapar i s'amagà a una cova de la muntanya, però fou finalment trobada.

Oròsia va demanar la protecció del cel i un llamp va obrir el terra. No obstant això, els musulmans van apresar-la i, en negar-se a abjurar del cristianisme, van amputar-li els braços i, finalment, fou decapitada. Llavors una gran tempesta va desfermar-se i els seus botxins van fugir espantats.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Les seves relíquies van ésser descobertes al segle XI, segons la llegenda per un pastor de Yebra de Basa a qui li va comunicar el lloc on eren una aparició de la Mare de Déu. El cap de la santa va restar a Yebra, però el rei Sanç I d'Aragó i Pamplona va traslladar la resta del cosa a Jaca, restant a la catedral. El lloc esdevingué meta de pelegrins, situant la ciutat al camí aragonès del Camí de Sant Jaume. El culte, gràcies als pelegrins, s'estengué principalment pel Bearn i el nord d'Itàlia.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest fet és poc versemblant en les dates indicades: la invasió musulmana de la Península Ibèrica havia començat el 711, poc abans del moment on, segons la llegenda, va tenir lloc el prometatge.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]