Organogènesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fitxer:Germ layers.png
L'endoderm produeix teixits dins els pulmons, tiroides i pàncrees. El mesoderm ajuda en la producció de múscul del cor, múscul esquelètic i múscul llis dins dels ronyons i els eritròcits. L'ectoderm produeix teixits dins l'epidermis i ajuda a la formació de neurones al cervell i de melanòcits.

L'organogènesi, paraula que deriva del grec: όργανον "amb `què es treballa",[1] i γένεσις "origen, creació, generació"[2]) és el procés pel qual l'ectoderm, endoderm, i mesoderm es desenvolupen en òrgans interns de l'organisme.

Per tant l'organogènesi és el conjunt de canvis que permeten que les capes embrionàries es transformin en els diferents òrgans que conformen un organisme. Abans d'això ocorre la formació d'òrgans rudimentaris, és a dir, la formació d'òrgans sense forma ni grandària definida.

L'organogènesi permet l'ordenació i formació de les diferents estructures corporals, més específicament la formació dels òrgans.


En els humans els organismes interns inicien el seu desenvolupament en l'úter dins la tercera a vuitena setmana de la fecundació.

Les capes germinatives en l'organogènesi difereixen per tres processos: Plecs, divisió i condensació. En els animals cordats es desenvolupen aviat en aquest estadi el tub neural i el notocord. Els animals vertebrats es desenvolupen des de la gàstrula de la mateixa manera. Els vertebrats desenvolupen una cresta neural que es diferencia en moltes estructures, incloent alguns ossos, músculs i components del sistema nerviós perifèric. El celoma es forma de la divisió del mesoderm al llarg de l'eix somita.


L'Embriologia humana, defineix com organogènesi el període comprès entre la tercera a la vuitena setmana de desenvolupament. En aquesta etapa (3ª setmana), primer es produeix el pas d'embrió bilaminar a trilaminar (gastrulació); donant lloc a l'ectoderm, el mesoderm i l'endoderm embrionari. Aquests al seu torn, en les següents setmanes, es diferenciaran i especialitzaran donant lloc als diferents òrgans del cos, els esbossos del quals quedaran conformats abans del tercer mes de gestació (període fetal).

El període d'organogènesi correspon a l'etapa més delicada i en el qual les influències externes van a produir majors conseqüències adverses, al condicionar el bon desenvolupament dels diversos òrgans del cos humà.


En les plantes l'organogènesi pot ocórrer des de les cèl·lules del callus totipotents.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Definition of organ from the Online Etymology Dictionary
  2. Definition of genesis de Online Etymology Dictionary