Ot Ferrer i Nin
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 febrer 1848  Barcelona |
| Mort | 3 novembre 1913 (65 anys) |
 Batlle de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Ot Ferrer i Nin (Barcelona, 9 de febrer de 1848 [1]- 3 de novembre de 1913[2]) fou un advocat i polític català, alcalde de Barcelona en dècada del 1870.
Propietari rural i advocat, fill de Joan Ferrer Roig de Vilanova i de Victòria Nin Bosch també de Vilanova. Pare de Joan Ferrer Nin propietari del Xalet Miramar, era cunyat de Josep Maria de Nadal i Vilardaga. Partidari de la restauració borbònica, fou alcalde de Barcelona entre desembre de 1874 i gener de 1875. El 1882 fou vocal de la Junta de Govern de La Previsión i president del Cercle del Liceu. El 1885 fou vocal del Centre Liberal Monàrquic (després Partit Liberal Fusionista), amb el qual fou diputat de la diputació de Barcelona pel districte 7 de Barcelona el 1880, pel de Palau-Sant Bertran el 1882 i pel de Vic-Berga el 1888.
Referències[modifica]
- ↑ «Naixements.1848 llibre 1 (1 a 1286).Registre núm.528» (en castellà). Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 1848. Arxivat de l'original el 2019-02-20. [Consulta: 19 febrer 2019].
- ↑ «Hemeroteca de la Vanguardia dia 4 de novembre de 1848 pàg.2. Esquela defunció» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-1848. [Consulta: 19 febrer 2019].
- Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 160. ISBN 978-84-9850-461-3.
| Precedit per: Francesc de Paula Rius i Taulet |
Alcalde de Barcelona 1874-1875 |
Succeït per: Ramon Maria de Sentmenat i Despujol |
