Josep Santa-Maria i Gelbert
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 juny 1812 Tolosa (França) |
| Mort | 29 desembre 1867 (55 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| Batlle de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
Josep Santa-Maria i Gelbert (Tolosa, 10 de juny de 1812 - Barcelona, 29 de desembre de 1867)[1] fou un polític català.
Biografia[modifica]
Fou militant del Partit Progressista com el seu pare, Domènec Santamaria i Serra (1781-1857), natural de Berga,[2] i d'Isabel Gelbert, natural de Puigcerdà. Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions a Corts Espanyoles de 1836 en substitució d'Antoni Puig i Blanch, però no li van permetre prendre'n possessió per ser menor d'edat i fou substituït per Josep Soler i Espalter. Un any després, el 1837, va ser detingut i deportat a Mallorca, acusat d'haver participat en la bullanga del mes de maig a Barcelona.[3]
El 1843 esdevingué comandant de la Milícia Nacional i redactor del diari El Constitucional, alhora que formava part de la direcció col·legiada de l'Ajuntament de Barcelona i presidia la Junta d'Enderrocament de les Muralles. També fou un dels pocs regidors que es quedà a la ciutat durant la jamància.[4] El 1846 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i de 1855 a 1858 va exercir com a jutge de pau. Des del 1850 va ser candidat per Lleida a les Corts Espanyoles, però no fou escollit.
Fou alcalde de Barcelona de juliol del 1858 a abril del 1863.[5] Durant el seu mandat ,va aconseguir per decret reial del 1858 que Barcelona no fos plaça de guerra (llevat el castell de Montjuïc i la Ciutadella), que s'enderroqués la muralla que unia la Ciutadella amb el mar i que l'Eixample de Barcelona fos il·limitat. També exigí competència municipal sobre el terreny de les antigues muralles i zones militars, així com l'enderrocament de la Ciutadella, la qual cosa reclamà el 1862 però que no es faria fins al 1869, quan es van tornat a la ciutat els seus terrenys. Se'l considera decisiu en la restauració dels Jocs Florals de Barcelona i en l'establiment del Pla Cerdà (1859). Després de la caiguda del govern de Leopoldo O'Donnell, va deixar el càrrec i va ser substituït per Joan Baptista Madremany, que fins aleshores havia estat secretari del governador civil Ignasi Llasera i Esteve.[6] Va ocupar l'alcaldia fins que fou nomenat governador civil de les Illes Balears i fou substituït per Valentí Cabello, funcionari del govern civil</ref> A les eleccions a Corts Espanyoles de 1865 fou elegit diputat per Lleida dins les llistes de la Unió Liberal.[7]
| Precedit per: Ramon Figueras |
Alcalde de Barcelona 1858-1863 |
Succeït per: Joan Madremany |
Referències[modifica]
- ↑ «Defuncions. 1867. Registres. Llibre 4 (núms 1 al 487)». Registre 467, núm. 7073. AMCB, 1867.
- ↑ Lladonosa Giró i Santa-Maria Batlló, 2020.
- ↑ Santa-Maria Batlló, 2009.
- ↑ Santa-Maria Batlló, 2005.
- ↑ Santa-Maria Batlló, 2010.
- ↑ Santa-Maria Batlló, 2008.
- ↑ «SANTA MARIA GELBERT, JOSE». Archivo histórico. Diputadas y diputados. Congreso de los Diputados.
Bibiografia[modifica]
- Lladonosa Giró, Vicent; Santa-Maria Batlló, Glòria «Els Santamaria a Torregrossa». Mascançà: revista d’estudis del Pla d’Urgell, 11, 2020, pàg. 67-82.
- Santa-Maria Batlló, Glòria «La política municipal de Josep Santa Maria-alcalde de Barcelona, 1858-1863». Barcelona Quaderns d'Història. Ajuntament de Barcelona, 10, 2004, pàg. 219-234.
- Santa-Maria Batlló, Glòria. Barcelona 1843. Progressisme versus muralles. Quaderns del Seminari d'Història de Barcelona. Ajuntament de Barcelon, maig 2005.
- Santa-Maria Batlló, Glòria «Ocupació d’aturats per la crisi del cotó en obres públiques d’eixample a Barcelona, 1861-1865». Barcelona Quaderns d'Història. Ajuntament de Barcelona, 14, 2008, pàg. 207-228.
- Santa-Maria Batlló, Glòria. Decidir la ciutat futura. Barcelona 1859. Museu d'Història de Barcelona, 2009.
- Santa-Maria Batlló, Glòria «El camí municipalista vers la metròpoli. Notícia biogràfica de l'alcalde Josep Santa-Maria (1812-1867)». Cerdà i Barcelona. La primera metròpoli. Museu d'Història de Barcelona, 2010, pàg. 81-88.
