Joan Pich i Pon
| Joan Pich i Pon | |
|---|---|
 Panteó de Joan Pich i Pon al Cementiri de Montjuïc |
|
|
|
|
| Mandat gener de 1935 – octubre de 1935 |
|
| Precedit per | Josep Martínez |
| Succeït per | Francesc Jaumar i de Bofarull |
|
|
|
| Naixement | 1 de març de 1878 Barcelona, Catalunya |
| Mort | 21 de maig de 1937 (als 59 anys) París, França |
| Partit polític | Partit Republicà Radical |
| Professió | Empresari i polític |
Joan Pich i Pon (Barcelona, 1 de març de 1878 - París, 21 de maig de 1937) fou un polític i empresari català que ocupà el càrrec d'Alcalde de Barcelona entre gener i octubre de 1935. S'ha fet famós popularment per les seves relliscades verbals o Piquiponades.
Taula de continguts |
Èxit econòmic i social [modifica]
Nascut al si d'una família modesta, Joan Pich i Pon treballà d'electricista al principi i pujà a poc a poc l'escala social fins a enriquir-se després gràcies a la seva empresa d'electricitat. Més tard inicià una carrera política que el portaria al capdavant de la societat barcelonina.
Trajectòria política [modifica]
De filiació lerrouxista, Pich i Pon fou membre del Partit Republicà Radical des de la seva fundació. Regidor de l'Ajuntament de Barcelona des de 1905, fou diputat provincial entre 1907 i 1911. De nou regidor (1912-1915), el 1919 presidí la Cambra de la Propietat Urbana. El 1918 fou senador per la província de Tarragona, i el 1919 diputat a Corts per Gandesa. Fou comissari de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, junt a Francesc Cambó. Durant la República fou sots-secretari de Marina (1934), alcalde de Barcelona (gener-octubre de 1935) i governador general interí de Catalunya (1935). La seva implicació en l'escàndol de l'estraperlo comportà el seu descrèdit polític que el va obligar a dimitir dels seus càrrecs. El 1936 quan començà la Guerra Civil s'exilià a París on havia de morir l'any següent.
Piquiponades [modifica]
A la seva trajectòria política Pich i Pon no va destacar com a gran orador. Ans al contrari es feu remarcar pel seu ús inadequat de paraules que feu que algunes de les seves frases es feren famoses. Aquests lapsus o dites còmiques reberen el nom de "piquiponades" (també escrit "pich-i-ponades") o "piquiponianes". Les piquiponades feren l'objecte d'un bon nombre d'obres com ara La divertida incultura. Antologia de disbarats de Josep M. Albaigès, llibre editat el 1991.
| « | El peor tirano de la historia fue el Tirano de Bergerac | » |
| — Joan Pich i Pon [1] | ||
| « | (Mentre tenia una espasa a la mà) Me siento com un radiador romano ! | » |
| — Joan Pich i Pon [1] | ||
| « | (Parlant de caviar) ... huevos de centurión ! | » |
| — Joan Pich i Pon [1] | ||
| « | (La proclamació de la República fou una jornada) .... sin infusión de sangre ! | » |
| — Joan Pich i Pon [1] | ||
| « | (Parlant d'un amic afeccionat als segells) ....es sifilítico | » |
| — Joan Pich i Pon [1] | ||
Referències [modifica]
Vegeu també [modifica]
| Precedit per: Josep Martínez i Herrero |
Alcalde de Barcelona 1935 |
Succeït per: Francesc Jaumar i de Bofarull |
  |
Açò és un esborrany sobre catalans. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
