Patiment
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El patiment és un sentiment creat a partir de pensaments relacionats amb l'emoció de dolor físic o psíquic. Sigui la causa objectiva o no, és sempre una percepció subjectiva i intransferible (dues persones poden patir pel mateix motiu però mai patiran ni amb la mateixa intensitat ni de la mateixa manera). El patiment no alleuja el dolor ni ataca o minva la seva causa. Sovint el patiment pretén avançar-se, en una mena de preocupació, a un possible dolor, real o imaginari, del qual es té por. Pot no arribar mai aquest dolor però si arriba hom ja no pot patir per ell. Igual que pre-ocupar-se no implica ocupar-se d'alguna cosa, sinó pensar en ella, el fet de patir per alguna cosa també implica únicament pensar però no actuar ni evitar o alleujar el dolor ni les seves causes.
En determinades circumstàncies el patiment pot estar associat al plaer, com en el masoquisme, o ser utilitzat inconscientment per a atreure l'atenció i l'estimació, com és el cas de les persones que es fan la víctima. Externament, el patiment pot estar associat al plor, a expressar un gest amarg amb la cara o amb mostres d'ansietat.
Visions sobre el patiment
El patiment es pot veure com quelcom inevitable, tant en l'estoicisme, en la religió (on la divinitat o l'altra vida es tornen el revers, on no hi ha patiment) com en les teories psicològiques que parlen de l'homeostasi (el patiment és el senyal d'alerta del sistema nerviós sobre un desequilibri que cal corregir).
En canvi algunes maneres de viure es proposen evitar el patiment com a màxima meta, per exemple l'epicureisme (a través de la recerca del plaer) o el budisme (a partir de l'eliminació de gran part del jo i del desig).