Pau Malvido

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPau Malvido
Nom original(ca) Pau Maragall i Mira Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1948 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 1994 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
La Rambla (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSobredosi d'heroïna Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJordi Maragall i Noble Modifica el valor a Wikidata
GermansPasqual Maragall i Mira, Ernest Maragall i Mira, Jordi Maragall i Mira i Àngels Maragall i Mira Modifica el valor a Wikidata

Pau Malvido, pseudònim de Pau Maragall i Mira, va ser un escriptor i teòric de la contracultura barcelonina, així com també productor audiovisual. Malvido va militar en diversos col·lectius i moviments socials entre els anys seixanta, els setanta i els vuitanta.[1] Decidí utilitzar el cognom Malvido (segon cognom de la seva àvia) per firmar els seus escrits.[2]

Els seus articles relaten de primera mà alguns dels episodis i entorns de la contracultura barcelonina, principalment sobre la cultura hippie, rockera i freak, sobre els entorns de la cultura underground anarquista i ocupa, així com de la Formentera hippie.[1] També relata les seves experiències sobre el consum de l'heroïna, addicció que el va portar a una mort per sobredosi l'any 1994.[3]

Família[modifica]

Pau Malvido és fill de Jordi Maragall i Noble i net del poeta Joan Maragall i de Clara Noble. És germà de Pasqual Maragall, 127è President de la Generalitat de Catalunya, Ernest Maragall i Mira i Jordi Maragall i Mira.

També és nebot d'Ernest Maragall i Noble, Joan-Anton Maragall i Noble i Helena Maragall, cosí germà de Joan-Anton Maragall i Garriga i Julio Maragall i oncle de Cristina Maragall. És cunyat de Diana Garrigosa.

Publicacions[modifica]

L'any 2004 va ser publicat un recull d'alguns dels seus escrits i entrevistes a artistes amb el títol Nosotros los malditos, publicats amb anterioritat a la revista Star, els quals es consideren documents de referència sobre la contracultura catalana de la segona meitat del segle xx.[4][5]

L'any 2010 es va realitzar el documental Morir de dia, dirigit per Laia Manresa, que gira al voltant del consum de l'heroïna a l'entorn de la contracultura catalana de finals del franquisme i durant la transició, a través de figures com la de Malvido, Mercè Pastor, Pepe Sales, Carlos Gulías i Juanjo Voltas.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Malvido, Pau. Nosotros los malditos. Barcelona: Editorial Anagrama, 2004. ISBN 84-339-2393-5. 
  2. Jerez, Diario de. «Clara Noble y Joan Maragall» (en espanyol europeu), 09-10-2017. [Consulta: 23 abril 2021].
  3. «Familia Maragall: el fin de una dinastía política» (en castellà), 25-06-2019. [Consulta: 23 abril 2021].
  4. Guillamon, Julià. La ciutat interrompuda ; seguit de El gran novel·lloide sobre Barcelona. 1. ed. Barcelona: Editorial Anagrama, maig 2019. ISBN 9788433915702. 
  5. Méndez, Germán Labrador. Culpables por la literatura: imaginación política y contracultura en la transición española (1968-1986) (en castellà). Ediciones AKAL, 2017-04-03. ISBN 9788446044321. 
  6. Sesé, Teresa. «Un documental retrata la llegada de la heroína a Barcelona en los años 70». La Vanguardia, 19-05-2010. [Consulta: 30 agost 2019].