Paula Bonet Herrero
 Paula Bonet signant exemplars a València. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1980 Vila-real, La Plana |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | País Valencià |
| Formació | Universitat Politècnica de València  |
| Activitat | |
| Ocupació | Il·lustradora |
Signatura  | |
| Lloc web | http://www.paulabonet.com |
  | |
Paula Bonet Herrero (Vila-real, 1980) és una il·lustradora valenciana que resideix actualment a Barcelona.[1]
La seua formació va estar basada en la pintura a l'oli i el gravat (calcogràfic, xilogràfic i litogràfic) que va treballar fins al 2009, centrant-se en el camp de la il·lustració a partir d'aquell any. Llicenciada en belles arts a la Universitat Politècnica de València (1998-2003), també va estudiar a la Universitat Catòlica de Santiago de Xile i a la Universitat de Nova York, on va perfeccionar la tècnica de pintura a l'oli i els gravats.[2] Abans de poder dedicar-se exclusivament a la seva obra artística, Bonet va ser professora de literatura d'institut.[3]
La seua obra ha estat exposada a Barcelona, Madrid, València, Oporto, París, Londres, Bèlgica, Urbino i Berlín.[4]
L'any 2013 va realitzar una il·lustració per a un festival de cinema a València. Es van editar 3.000 cartells que varen acabar arrancats per gent que volia emportar-se'ls a casa.[5] L'any 2015 va obtenir el premi Poble.[6]
Bonet té una gran presència a les xarxes socials, que aprofita per a promocionar la seva obra i connectar de manera directa amb el públic jove.[7] Per aquest motiu, sovint se l'anomena la rockstar de la il·lustració.[8]
Obra
Estil
El seu estil destaca per la seva tècnica característica amb gran presència de la línea. Juga amb colors vibrants distribuïts sobre fons majoritàriament blancs i experimenta amb materials com el coure, la fusta i altres suports.[9][10] Degut al temps de secat, va decidir passar de la pintura a l’oli al dibuix en bolígraf i tinta xinesa combinada amb aquarel·les o acrílic per aconseguir resultats més ràpids.[10]
El seu treball és considerat d'estil íntim i personal, les seves il·lustracions integren imatges amb fragments de text, creant així obres de gran càrrega poètica. Predominen els retrats, majoritàriament de rostres femenins amb galtes tenyides de vermell, color present a tota la seva obra.[11] Utilitza la figura de la dona per explorar el món interior de les persones. Molts dels seus dibuixos combinen cares amb paisatges o animals. Totes les seves dones-animals i nimfes de rostres idealitzats comparteixen una gran semblança amb l’autora.[12] La seva obra ha estat fortament influïda per Vermeer i Richter així com figures cinematogràfiques i literàries com Miranda July, Wes Anderson, Siri Hustvedt, Haruki Murakami[9] i François Truffaut.[13]
Publicacions
Publicacions destacades amb il·lustracions de Paula Bonet:
- Llegeix-me[14] Amaia Crespo. Andana Edicions. Desembre 2012 (1a edició). Català/Castellà
- La petita Amèlia es fa gran[15] Elisenda Roca. Combel Edicions. 2014. Català/Castellà
- Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END[16] Paula Bonet Lunwerg. Març 2014 (1a edició). Castellà
- 813 | Truffaut[17] Paula Bonet. La Galera. Febrer 2015. Català/Castellà
Exposicions destacades
- Una fiblada a la pell, (Abril de 2004, Festival Avui Jazz de Vila-real. Sala Casa de l’Oli, Vila-real).[18]
- Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End (Març de 2014, Mad is Mad, Madrid;[19] Setembre 2014, Salón del Cómic de Pamplona[20])
- 813 | Truffaut (Març de 2015, Las Naves, València).[21]
- Spanish Illustrators: The Color of Optimism (Abril de 2016, Washington DC).[22]
- Y llegas a perforarme en el blanco de mi sed (Maig de 2016, València).[23]
Col·laboracions
- #OnTheDraw: Un viaje ilustrado por las Islas Canarias (Agost de 2014, Illes Canàries)[24]
- Cuando el negro se hace rosa[25] AA.VV. Lunwerg. Abril 2016. Castellà
Referències
- ↑ Barbeta, 2016, p. 6.
- ↑ «Los amores de François Truffaut».
- ↑ «¿Aún no sigue a esta ilustradora? Entrevista de El Periódico a Paula Bonet.» (en en espanyol).
- ↑ «Paula Bonet: “Los rostros me atrapan”» (en castellà). Culturavia, 22-10-2015. [Consulta: 17 maig 2016].
- ↑ «Todos quieren el cartel del conejo blanco ilustrado por Paula Bonet» (en castellà). El País, 29-10-2013.
- ↑ «Els Premis Poble reconeixen la trajectòria de Paula Bonet, Marina Safont i el centre associat de la UNED de Vila-real». Vila-Real, 16-02-2015. [Consulta: 14 març 2015].
- ↑ «"El auge ilustrado" Article d' eldiario.es sobre Paula Bonet» (en en espanyol).
- ↑ «"Ilustración: un boom que ni pintado" Entrevista d' El Periódico a Paula Bonet i altres il·lustradores mediàtiques.» (en en espanyol).
- ↑ 9,0 9,1 «Todas las Paulas de Paula Bonet».
- ↑ 10,0 10,1 «Arte e Ilustradores - Paula Bonet».
- ↑ «Caras que explican historias».
- ↑ «Paula Bonet, rostros que cuentan mil historias».
- ↑ «El País: La mujer que amaba a Truffaut».
- ↑ «Léeme».
- ↑ «La pequeña Amelia se hace mayor».
- ↑ «Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End».
- ↑ «813. Truffaut by Paula Bonet».
- ↑ «Exposició Paula Bonet "Avui Jazz"» (en espanyol).
- ↑ «Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End a Madrid» (en en espanyol).
- ↑ «Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END a Pamplona» (en en espanyol).
- ↑ «Oscura y dulce Paula Bonet».
- ↑ «Spanish Illustrators: The Color of Optimism».
- ↑ «Paula Bonet da "voz" a la lucha contra el machismo».
- ↑ «Huffington Post: Seven Artists for Seven Islands».
- ↑ «Cuando el negro se hace rosa».
Bibliografia
- Barbeta, Amparo «Ilustradoras rockstar». urban, 3, 2016, pàg. 4-9.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paula Bonet Herrero |
- Pàgina web personal
- Entrevista a El Temps de març de 2015