Penell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Penell modern

Un penell és un dispositiu generalment metàl·lic, instal·lat habitualment sobre una teulada o un lloc elevat, compost d'un element rotatiu a sobre d'un eix vertical fix que permet que es mogui segons la direcció del vent.

S'utilitza per detectar la direcció del vent i, contràriament a l'anemoscopi o màniga a aire, mostrar-ne el seu origen cardinal. Això és possible degut a la seva estructura asimètrica, generalment materialitzada per una fletxa o un gall, de la qual la punta o el cap, més curts que l'element indicador (el cos), apunten cap a la font del vent. L'eix fix va proveït generalment d'una creu direccional indicant els quatre punts cardinals. Tanmateix, els penells moderns ja no són equipats amb aquesta creu cardinal, que és reemplaçada per un dispositiu electrònic anunciant el sector del vent sobre una pantalla.

Per extensió, i de forma figurada, es diu penell una persona inconstant o variable, que canvia molt sovint d'opinió.

El terme penell prové del llatí pennĕllu, diminutiu de penna, ‘ploma’.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Penell en forma de gall

El penell més antic del qual es té constància data de l'any 48 a.C., quan l'astrònom grec Andrònic va fer construir a Atenes una torre octogonal, anomenada la torre dels vents, i va fer gravar a cada costat figures que representaven els vents dels vuit punts cardinals. Un tritó de bronze girava sobre el seu eix dalt de la torre i, amb una vareta que tenia a la mà, indicava el vent dominant.

En la Grècia i Roma antigues, els penells sovint estaven representats pels deus Bòreas, Èol i Hermes i acostumaven a decorar les cases dels terratinents.[2]

La implantació massiva de la figura del gall a les cúpules o els campanars de les esglésies europees prové d'una llegenda medieval segons la qual, al capvespre de Dijous Sant, Sant Pere, penedit per la triple negació de Jesús, tingué rancúnia de tots els galls que trobava i sentia cantar. Per això els feia empalar en llocs alts. En aquesta situació el vent els feia girar segons la direcció des d'on bufava"[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penell
  1. Diccionari català-valencià-balear
  2. Els penells en el temps i en l´espai, una introducció històrica
  3. Dacosta, J.M. / Febrés, X. (1995). La tramuntana. Quaderns de la Revista de Girona. Núm. 56. p. 83