Percival

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Plantilla:Hi manca una fotografía


El personatge fictici anomenat Percival, també conegut com a Peredur (a la literatura gal·lesa), Perceval, Parzival o Parsifal, és un dels més llegendaris dels Cavallers de la Taula Rodona del rei Artús. Cronològicament, pertany a l'edat mitjana i més concretament als segles XII-XIII d.C., corresponent-li com a gènere literari el de la novel·la artúrica o la matèria artúrica. Destaca per la seva temàtica que gira entorn de la recerca del Sant Greal.


La Matèria artúrica[modifica | modifica el codi]

La matèria artúrica s'origina amb l'aparició del Roman de Brut de Wace al 1155 d.C. a la cort anglonormanda d'Enric II Plantagenet -el qual va impulsar molta producció cronista en llatí i francés-. El Roman de Brut, suposadament, era una traducció francesa d'una crònica llatina escrita pel Godofred de Monmouth i anomenada: Historia Regum Britanniae (1136).

L'Historia Regum Britanniae unía cronològica i generacionalment a l'Imperi Romà amb la cort anglonormanda. L'argument és el següent: Els saxons són sotmessos pel rei Artús i aquest es casa amb Ginebra. Desprès, conquereix Noruega i la Gàl·lia, i es corona, però la ceremonia és interrompuda per uns emissaris romans que li reclamen el pagament del tribut, i aquest fet provoca que hagi de marxar de nou deixant momentàneament el regne a mans del seu nebot Mordred. Quan Artús intenta conquerir Roma, és avisat de la traïció d'en Mordred i retorna a la Britania. Hi ha una batalla pel regne i tant Mordred i com el rei Artús son ferits de mort, però amb una diferència: el primer troba la mort i el segon es traslladat a l'illa d'Avalon per a curar-li les seves ferides.

Així doncs, el Roman de Brut resulta esser una ampliació de l'anterior. La finalitat d'aquestes cròniques era política i estètica, aconsegueixen ressuscitar un cabdil bretó mític i emparentar-lo amb la dinastia normanda però, a més a més, al fer-ho van convertir la imatge del rei Enric II Platagenet en un monarca d'una cort ideal i totalment cavalleresca amb que la cort d'aquest aspirava a identificar-se. Tot i que, el que fa especial aquesta matèria no és només l'aparició del rei Artús i la unió amb l'Imperi Romà, sinó que també ho fa l'aparició d'un simbolisme cavalleresc específic: La taula Rodona. En Wace, a la seva obra, s'inventa aquest símbol representant la igualtat de tots els grans vasalls i la limitació del poder del monarca, encarregat de garantir els drets i els privilegis dels seus cavallers i vetllar pel manteniment de la cortesia. Un altre fet inèdit que apareix en el relat és la presència literaria de les dones durant els entrenaments militars, les quals anaven a mirar al seu estimat com s'entrenava.

Tot i que en aquesta matèria la figura de Percival i la temàtica del Sant Greal no és coneguda fins l'aparició del relat del Conte del Graal i malgrat la ressonància literaria que al segle següent va tenir, hi ha altres personatges artúrics que han tingut més repercusió literaria durant l'història, tals com l'història d'amor d'en Lancelot i Ginebra, la biografia del rei Artús, o el Tristany, entre d'altres.


Chrétien de Troyes[modifica | modifica el codi]

Chrétien de Troyes és considerat el millor novel·lista del segle XII i l'introductor del mite artúric en la tradició europea. L’ informació sobre ell és troba en una obra creada per ell mateix on explica la seva producció literària i esmenta les corts per a les quals va treballar: va estar vinculat a les corts de la Xampanya i de Flandes. És sap del cert que a Chrétien de Troyes se li atribueixen cinc novel·les escrites en octosíl·labs apariats i en dialecte anglonormand, i és garanteix amb la firma de l'autor, la seva estilística literaria i l'estudi de la tradició manuscrita. Són les següents: Ereic i Eneide (c.1170), Cligès (c.1170), El Cavaller de la Carreta -encàrrec de la comtessa Maria de Xampanya- i el cavaller del Lleò (c.1177-1181), i el Conte del Graal (c.1181-1185). I dos cançons trobadoresques: Amors tençon et bataille i D'Amors, qui m'a tolu a moi.

El que diferencia a Chrétien de Troyes amb la resta d'escriptors de l'època és el tractament de les seves obres, la ruptura que va suposar en referència als seus antecessors per l'estètica i la temàtica de les que les seves obres estan impregnades. D'aquesta manera, intentant suplir la manca d'historicitat hi afegeix pròlegs i és considerat l'artífex del Roman Courtois perquè a les seves novel·les hi ha reflexions amb una finalitat didàctica en quant a l'ètica i a l'ideal de vida i de conducta del cavaller cortesà. També està el tret característic de l'errància solitària del cavaller: ja no és un col·lectiu cavalleresc que s'enfronta al destí, ara és el cavaller amb la seva solitud qui ha de trobar el seu propi camí, i aquest sempre porta a l'obtenció d'esposa i de terres; aquests eren els objectius principals de tots els cortesans, però la clau està en que el cavaller ha de dur a terme aquesta aventura solitària amb la més absoluta pulcritud moral i ètica, conforme a l'ideal cavalleresc de l'època. I aquesta cuita és dur a terme literàriament mitjançant un seguit d'esdeveniments sobrenaturals anomenats merveilles d'on es desenvoluparà l'acció civilitzadora de l'heroi (cavaller) que, combatent al mal i als perills, farà triomfar els valors cavallerescos assolint, així, la seva realització plena. L'estètica narrativa de Chrétien permet introduir els elements meravellosos en una descripció realista i quotidiana donat que els dosifica de tal manera que puguin esser racionalitzats posteriorment al fet succeït, com es veurà a la novel·la El Conte del Graal. En aquesta obra hi afegueix moltes novetats, sobretot l'introducció d'un personatge nou anomenat Percival i pertanyent a la taula rodona.


El conte del Graal[modifica | modifica el codi]

El conte del Graal és l'última novel·la de Chrétien de Troyes i la primera novel·la de formació de la literatura europea. Té un començament insòlit: la història comença en un bosc solitari, on hi vivia una família de cavallers, dels quals el pare i els germans grans van morir a la batalla però es van quedar la mare i el fill menor, aquest, és el protagonista del relat i un personatge mai vist fins aleshores a les seves novel·les: en Percival. La seva mare vol protegir-lo i s'afanya per a mantindre'l en desconeixement del món de la cavalleria i de la cort. Tanmateix l'atzar -noció vinculada a l'idea de destí en les seves obres- darà que un dia qualsevol trobi pel camí un grup de cavallers que travessen el bosc. Pres de la seva ignorància, al veure'ls els confon amb àngels i li atorga comicitat a l'escena. El que vol donar a entendre Chrétien amb aquest començament és la ignorància que té el noi sobre el món però sobretot sobre si mateix - és a dir, la problemàtica de la identificació del Jo literari-. I és veu reflectit en l'impossibilitat de dir el seu nom, fet que provoca que els hi doni als cavallers els apel·latius que utilitzen les altres persones per anomenar-lo. Tot seguit, Percival decideix convertir-se en un d'ells sense adonar-se'n que la seva mare cau morta de dolor al veure'l marxar; ara s'haurà d'enfrontar sol a la vida adulta.

El filòleg alemà Johann Carl Simonn Morgensten va acunyar el terme Bildungsroman al 1819 per a designar un nou gènere literari: La novel·la de formació. Aquesta es caracteritza per introduir a un heroi literari que va creixent de jove a adult a mesura que va transcorrent la trama. Normalment, aquest creixement es diferencia en tres etapes: la joventut, l'etapa d'experimentació i la de perfeccionament. Hi podem trobar dos exemples a les obres: Els anys d'aprenentatge de Wilheim Meister (Wilhem Meister Lehrjahre) de Wolfang Goethe (1795-1796) i a Grans Esperances de Charles Dickens (1860).


A partir d'aleshores, Percival comença la vertadera aventura i és on es desenvolupa tota la trama de la novel•la. Serà quant el cavaller Gornemant de Goort l'ensinistrarà en el maneig de les armes i li ensenyarà el codi de comportament pel qual es regeix la cavalleria. La iniciació a l'amor vindrà de la mà de la donzella Blancaflor gràcies a la qual descobrirà l'empeny pel camí de la proesa heroica. A més a més, Chrétien s'inventa la figura de l'heroi abstret, i es veu en l'escena en que es vessen tres gotes de sang sobre la neu i el color rosat que hi queda li recorda a la seva estimada i queda abocat cap al seu interior, sense adonar-se'n del que passa al seu voltant i malgrat els esforços dels seus companys de treure'l d'aquest estat d'embadaliment sobtat. Més endavant, li sorgeix la compassió per a la mare que va deixar abandonada al bosc i decideix anar a visitar-la, però, no aconseguirà arribar-hi ja que és precisament en aquest viatge que decideix emprendre on es trobarà la seva major aventura: la visita al castell del Graal. El que l'ha posat en el camí aquesta aventura és la caritas que ens remet directament a l'esfera de valors cristians i que es diferencia de l'estètica dels primers relats de l'autor. A aquest castell es troba a una comitiva desfilant enmig d'una llum encegadora que porta un graal, un recipient on es col•loca l'aliment per a menjar i una llança que sagna. Percival ignora la finalitat d'aquests objectes i s'absté de preguntar-la. A l'endemà tota la comitiva ha desaparegut i ell es disposa a continuar al seu camí quan es troba a la seva estimada donzella que li recrimina durament el seu silenci. Aquesta, que resulta esser la seva cosina, li explica que ha estat hoste del rei Pescador, invàlid a causa d'una ferida entre les cames, i que si hagués formulat les preguntes, la salut del rei i les seves terres s'haguessin establert novament. També esmenta que la seva mare a mort i que ell és un home indigne que ha fracassat en la seva aventura i que està tacat pel pecat. A més a més, li pregunta el seu nom, i és el narrador ràpidament qui diu que el protagonista no el sabia però que l'endevina i li respon que es diu Percival. Aquest és el moment en que el protagonista pren consciència de si mateix i que coincideix amb la trobada de l'aventura que donarà sentit a l'existència d'en Persival ja que el seu nom Percer la val vol dir penetrar en el sentit de desxifrar els misteris de la vall on s'alça el castell del Graal.

Tot i així, la història no acaba aquí. Sinó que estant a la cort del rei Artús -havent tornat de l'aventura- una donzella apareix a sobre d'una mula i el maleeix pel seu silenci al castell del Graal, i incita als altres cavallers de la taula rodona a que completin la missió. Molts d'ells s'hi sumen i s'endinsen una altre vegada a la recerca del Graal. L'empresa dura cinc anys, n'és una infructuosa que dur a la degradació i desesperació de l'heroi submergint-lo en una crisi del cavaller. Un divendres Sant Percival troba al desert uns cavallers i unes dames penitents que porten caputxes i cilicis. Aquests, sorpresos en veure'l armat en dia en que es commemora la Passió, li parlen de Crist i de la seva penitència i d'un ermità que els ha confessat. El protagonista el va a visitar i li aquest li confessa que és germà de la seva mare i el que el seu oncle es el rei Pescador. El graal serveix al pare del rei Pescador i tan sols conté una hòstia que l'alimenta. Aquesta conversació li fa veure que la seva vida passada ha estat marcada per la culpa i l'encamina a la penitència i al a pregària per la qual obtindrà l' enor et paradis i no solament "los", glories terrenals. Després d'aquesta trobada, la narració torna a Galvany i poc després queda interrompuda. Chrétien busca el contrast entre Galvany i el protagonista i ho fa mitjançant els objectes: Galvany buscarà la llança i se l'associarà amb un presagi destructiu mentre que Percival buscarà el Graal per aportar salut al rei, en forma de presagi sanador.


La influència al segle XIII va ser notòria, i es que entre els s. XII i XIII hi van haver quatre continuacions en vers del Conte del Graal, en ordre:

  • La Continuació de Galvany (s.XII). Percival es substituit per Galvany.
  • La Continuació de Perceval , escrita per Wauchier de Denain. (s.XII-XIII). El protagonista és en Percival.
  • De la tercera continuació hi tenim dos autors: Gerbert de Montreuil i Manessier. (s.XIII). Conclouen l'aventura d'en Percival.
  • Triologia: La història del Graal o Josep d'Arimatea (Roman de l'Estoire dou Graal o Joseph d'Arimathie) , Merlí -de 502 versos-, i Perceval de Robert de Boron. Les va escriure simultàneament a les continuacions. Posteriorment, van esser prosificades i incorporades al cicle de la Vulgata artúrica.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Tant la figura del Percival com l'història narrada de la recerca del Sant Greal han resultat molt atraients per a una gran majoria d'escriptors i artistes al llarg del temps fins a l'actualitat; una mostra d'això és l'amplia col·lecció d'obres que s'han creat al voltant d'aquestes dues temàtiques, per exemple: Perceval o el Conte del Graal, De Troyes, Chrétien. (s.XII), Cicle Vulgata: La recerca del Sant Grial, Anònim. (s.XIII), Parzival, Von Eschenbach, W. (s.XIII), La Questa del Sant Grasal, de procedència incerta (s.XIV), la pintura: Com en Sir Galahad, en Sir Bors, i en Sir Percival s'alimentaren amb el Sant Greal, però la germana d'en Sir Percival morí, Rossetti, D.G.(1864), l'òpera: Parsifal, Wagner,R. (1882), Percival e outras historias de Xosé Luís Méndez Ferrín (1956-1957), la pintura: El cavaller del Sant Greal, Waugh, F.J. (s.XX), Cicle Pendragó: Grial Lawhead, Stephen R.(1997), el Codi Da Vinci, Brown, D. (2003), i el curtmetratge: Perceval, dir. Pablo Aragüés (2007), entre d'altres.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Cerdà,J., Reina Bastardas,M., Cingolani, S.M., De Riquer, I., Massip, F.,i Simó, M. Literatura dels orígens: introducció a la literatura romànica medieval. Editorial UOC. Barcelona. 2012. 397 pp. ISBN: 978-84-9788-491-4. [Imprès].



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taula Rodona