Perellós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 53′ 47″ N, 2° 50′ 48″ E / 42.89639°N,2.84667°E / 42.89639; 2.84667

Vista de Perellós

Perellós[1] ([pəɾi'ʎus], estàndard [pəɾə'ʎos]; altres variants gràfiques són Perillós i Perellons, en francès Périllos) és un llogaret abandonat al municipi rossellonès d'Òpol i Perellós, i el poble més septentrional de la Catalunya del Nord, limitant amb Occitània. Antics municipis independents, el 1972 Òpol i Perellós es van agregar per formar una nova comuna.

Història[modifica | modifica el codi]

Perellós està situat a una desena de quilòmetres d'Òpol, en direcció nord, a uns 360 metres d'altitud a la serra de Perellós. El nucli està pràcticament desert des de la Segona Guerra Mundial per raó del seu aïllament i no disposa d'enllaç a les xarxes d'electricitat ni d'aigua corrent. Està situat sota la serra de Perellós, a uns 360 metres d'altitud. Les ruïnes del castell de Perellós, o Castell del Senyor, centre del vescomtat de Perellós[2] durant un temps, dominen el poble[3] on també hi destaca l'antiga església parroquial de Sant Miquel, romànica, rematada amb un campanar d'espadanya. En les proximitats hi ha dues petites capelles, dedicades a santa Bàrbara i a santa Teresa.

Apareix documentat el 1100 amb el nom de Perelons, i torna a ser-ho al segle XIII amb les formes Perillons i Perellons. Es creu que el nom podria derivar del mot perelloner (amb dues accepcions: Pyrus spinosa, un arbre de la família de les rosàcies el fruit del qual és el perelló o Amelanchier ovalis, un arbust anomenat també corner[4] encara que també s'ha dit que podria derivar de pedregós.

En el terme del poble es troba el punt més septentrional de Catalunya, el turó de Montoliu de Perellós (707 m). A la rodalia del poble hi ha l'avenc del Pla de Perellós[5] que és una de les coves més interessants del Rosselló.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En el moment documentat de màxima ocupació registrada, el 1861, Perellós tenia una població de 85 persones, i cap en fusionar-se amb Òpol el 1972. El darrer naixement havia estat el 1916.

Evolució de la població (dades de Cassini[6] fins al 1962, INSEE a partir del 1968)
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
- 62 73 75 82 80 73 87 94
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
98 85 83 79 84 80 73 65 56
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
58 47 48 33 32 26 18 8 8
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 -
7 4 - - - - - - -


Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. No consta que gaires dels senyors de Perellós residissin efectivament al castell: Francesc I s'estava a la cort de París, segons la GEC. I al seu fill Miquel de Perellós, que segons la mateixa font era nascut al poble, visqué i morí a la ciutat occitana d'Ambrun, d'on era arquebisbe
  3. «Perellós». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 de setembre de 2010].
  4. Entrada del Diccionari de l'IEC 2
  5. Pere Antoni Pons i Roger Rovira L'ànima pètria del subsòl rossellonès, article a Descobrir Catalunya 116 (gener del 2008) [1]
  6. «Des villages de Cassini aux communes d'aujourd'hui». [Consulta: 24 de novembre del 2011].
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 43, pàg. 630 (ISBN 84-239-4543-X)

Enllaços[modifica | modifica el codi]