Petrona Viera
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 març 1895 Montevideo (Uruguai) |
| Mort | 4 octubre 1960 (65 anys) Montevideo (Uruguai) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, gravadora |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Feliciano Alberto Viera Borges |
Signatura  | |
Petrona Viera (Montevideo, 24 de març de 1895 - Montevideo, 4 d'octubre de 1960) va ser una pintora uruguaiana reconeguda per la seva participació en el moviment planista i per ser una de les primeres dones en l'escena de la plàstica de l'Uruguai.[1]
Biografia[modifica]
Maria Petrona Viera Garino va ser filla de Carmen Garino i Feliciano Viera. Va patir als dos anys una meningitis que la va deixar sorda, i va aprendre des de petita amb una mestra especialitzada a llegir els llavis i fer-se entendre per llengua de signes. Els seus pares van entendre que l'ensenyament era fonamental, de manera que van contractar a una mestra francesa especialitzada en nens sords, Madame Madeleine Larnaudie, qui es va encarregar d'educar la nena perquè aconseguís comunicar-se amb el seu entorn.[2]
La seva obra[modifica]
Atents als seus interessos artístics, els seus pares li van proposar estudiar dibuix i pintura. Quan tenia aproximadament vint anys, va començar a rebre classes privades de pintura a casa amb el mestre català-uruguaià Vicente Puig. Des de 1922, Guillermo Laborde va ser el seu mestre i conseller, els ensenyaments del qual la van afiliar al corrent planista. El 1926 va realitzar la seva primera exposició individual a la Galeria Maveroff.[3] També va ser deixeble de Guillermo Rodríguez, amb qui va començar a produir gravats, aquarel·les i ceràmiques.[4]
-
Recreo. oli sobre tela 86 x 90 cm (1924), MNAV -
Niñas, oli sobre tela, 114 x 105 cm, MNAV
El planisme es pot veure des de dos punts de vista. Un d'ells és que es tracta d'un moviment artístic caracteritzat per destruir la tridimensionalitat, recorrent a imatges bidimensionals situades en plans superposats o caracteritzat per un tractament pla dels colors, una paleta lluminosa dominada més per matisos que per colors primaris, i una perspectiva esbiaixada, el que genera que els motius semblen trobar-se pràcticament en un mateix pla. En el període comprès entre 1920 i 1930, diversos artistes uruguaians com José Cuneo Perinetti, Carmelo de Arzadun i Alfredo De Simone, entre d'altres, van realitzar obres planistes. Però els temes de Petrona Viera són diferents als típics dels planistes,[5] ja que va preferir pintar escenes quotidianes, com per exemple de casa seva, de nens jugant i estudiant, dels servents, de la feina de les seves germanes amb el teixit.[6] Amb el pas del temps, va començar a pintar paisatges, en els quals els planistas es destaquen molt més.
El 1923, María Petrona va començar a exposar a Montevideo, participant després en exposicions col·lectives a Buenos Aires, París, Xile i Bolívia.[7]
Referències[modifica]
- ↑ «Petrona Viera» (
PDF) (en castellà). Cultura Sorda, juliol 2007. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r juny 2020].
- ↑ Nopitsch, Juan Andrés. «Petrona Viera: la primera artista profesional uruguaya» (en castellà).
- ↑ VV.AA.. Mujeres uruguayas: el lado femenino de nuestra historia (en castellà), 2001.
- ↑ Argul, 1975.
- ↑ Di Maggio, 2017, p. 279.
- ↑ Rela, 2002, p. 217.
Bibliografia[modifica]
- Argul, José Pedro. Proceso de las artes plásticas en Uruguay (en castellà). Ed. Barreiro y Ramos, 1975.
- Di Maggio, Nelson. Artes visuales en Uruguay: diccionario crítico (en castellà), 2017.
- Rela, Walter. Personalidades de la cultura uruguaya (en castellà). Montevideo: Biblioteca Nacional de Uruguay, 2002.
Enllaços externs[modifica]
- «Sobre Petrona Viera» (en castellà). Archivo de prensa, LicCom, UdelaR.
- Pereda, Raquel. «Petrona Viera: su vida y su tiempo» (PDF) (en castellà). ONSC. Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: 1r juny 2020].
- «Petrona Viera (fitxa i obra)» (en castellà). Autores.