Pic del Migdia de Bigorra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pic del Migdia de Bigorra
Pic del Migdia de Bigorra
Cota màxima: 2.877 msnm
Coordenades del cim:   42° 56′ 11″ N, 00° 08′ 34″ E / 42.93639°N,0.14278°E / 42.93639; 0.14278Coord.: 42° 56′ 11″ N, 00° 08′ 34″ E / 42.93639°N,0.14278°E / 42.93639; 0.14278
Serralada: Pirineus
Situació: França
Ruta normal: telefèric
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

El pic del Migdia de Bigorra (en occità gascó pic de Mieidia de Bigòrra i en francès Pic du Midi de Bigorre) està situat al departament d'Alts Pirineus a França, Té una altitud de 2877 metres. És conegut entre altres coses per la presència d'un observatori astronòmic i un repetidor de televisió. Es troba prop de Banyeres de Bigorra, referida com la ciutat a l'antic comtat de Bigorra.

És possible accedir al pic a peu per camins de passejada, o bé en telefèric, des de la Mongie. Aquest telefèric està format per dos trams:

  • El primer tram entre la Mongie (1 800 m) i le Taoulet (2 300 m). ;
  • El segon tram, entre le Taoulet i el pic del Migdia (Pic du Midi) (2 872 m).

L'observatori[modifica | modifica el codi]

L'observatori astronòmic és un lloc d'observació i recerca. Les principals motivacions per a la creació d'aquest observatori han estat els estudis relacionats amb la meteorologia i l'astronomia.

Actualment és el camp de l'astronomia la que se'n du la major part de les investigacions científiques de l'observatori. L'observatori està adherit a l'observatori Midi-Pyrénées. Es tracta d'una unitat de formació i recerca de la universitat Paul Sabatier (Tolosa III).

El cim del pic és conegut com a lloc d'observacions astronòmiques des de començaments del segle XVIII. L'observatori es construeix a principis de 1870 sota la direcció del general Charles du Bois de Nansouty, i de l'enginyer Célestin Vaussenat.

Telescopis[modifica | modifica el codi]

En 1905 s'instal·la cúpula Baillaud, de 8 m de diàmetre. Dotada d'una mecànica muntura equatorial. Té un lent i telescopi reflector. En 1946, Marcel Gentili di Giuseppe, fill del col·leccionista Federico Gentili Di Giuseppe, ofereix a l'observatori una cúpula i un telescopi de 60 cm. El 1958 s'instal·la un espectrògraf.

En 1963, la NASA finança la instal·lació d'un telescopi de 106 cm. S'utilitza per a prendre fotografies precises de la superfície lunar en relació amb la preparació de les missions Apollo.

A partir de 1972 es construeix una torre de 28 m d'altura i 2 metres de diàmetre que se situa lluny d'altres edificis, amb la finalitat de reduir al mínim les pertorbacions atmosfèriques. En 1980, alberga un telescopi de 2 m telescopi Bernard Lyot.

L'observatori té un coronògraf, que permet l'estudi de la corona solar.

El 1961 s'instal·la la Cúpula Tourelle (rebatejada Jean Rösch el 2004, en honor del seu creador). La cúpula forma un dels elements característics i allotja el telescopi de 50 cm de diàmetre per a l'estudi del Sol (imatges de la superfície, l'estudi de la granulació). La instrumentació es va completar el 1980 amb un espectrògraf.

L'observatori a l'hivern

En l'actualitat hi ha instal·lats:

  • El telescopi de 55 cm (cúpula Robley);
  • El telescopi de 60 cm (cúpula de la T60, que acull els astrònoms aficionat de l'Associació T60);
  • El 106-cm telescopi (cúpula Gentilli) dedicada a les observacions del sistema solar;
  • El telescopi de 2 m o Bernard Lyot (utilitzat amb l'espectropolarímetre Narval);
  • El coronògraf HACO-CLIMSO (estudi de la corona solar);
  • El telescopi Jean Rösch (estudi de la superfície solar);

També:

  • La cúpula Charvin, que albergava un cronòmetre fotoelèctric (estudi del Sol);
  • La cúpula Baillaud, reasignada a un museu el 2000 i que alberga un model a escala 1:1 del coronògraf.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pic del Migdia de Bigorra Modifica l'enllaç a Wikidata