Pietro Rotari
 Autoretrat de Pietro Rotari, c. 1756  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Pietro Antonio Rotari de Conte 30 setembre 1707 Verona (Itàlia) |
| Mort | 31 agost 1762 (54 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Pintor de cambra | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Siena - Philosophiæ doctor (2003–2007) Universitat de Milà - Master of Arts (–2003) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Sant Petersburg (1756–1762) Verona (1734–1750) Venècia (1725–1727) Viena Nàpols Roma Dresden Verona |
| Ocupació | pintor, gravador |
| Ocupador | Universitat de Milà, professor associat (2022–) Universitat Ca' Foscari, professor associat (2021–2022) Universitat Ca' Foscari (2018–2021) Universitat de Lisboa (2015–2018) |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Escola veronesa |
| Mecenes | Elisabet I de Rússia |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Pietro Rotari (Verona; 1707 - Sant Petersburg; 1762) va ser un pintor italià del període barroc. Els seus retrats, sobretot de dones, són bastant famosos, molt bells i realistes. Però el seu art es desenvolupà principalment a partir d'encàrrecs reials per part d'emperadors i dames de la cort.
Biografia[modifica]
Pietro Antonio Rotari va néixer a Verona en el si d'una família noble. Inicialment va ser alumne del gravador Robert van Audenaerde, abans de passar a l'escola del pintor veronès Antonio Balestra el taller del qual va freqüentar en companyia de Giambettino Cignaroli. Entre 1725 i 1727 es va traslladar a Venècia on va entrar en contacte amb Giovanni Battista Piazzetta i el pintor suec Johan Richter. El 1727 va marxar a Roma, a l'escola de Francesco Trevisani, fins al 1732 quan va anar a viure a Nàpols on va treballar amb Francesco Solimena fins al 1734.
Poc després va tornar a Verona on va obrir el seu taller; no obstant això, fou sol·licitat com a retratista de clients reals i aristocràtics a les ciutats de Viena, Dresden i Mònaco. D'aquí es va mudar a Sant Petersburg on es va convertir en el pintor oficial de la cort de Caterina II.[1] Va pintar les peces d'altar Quatre màrtirs (1745) per a l'església de l' Ospedale di San Giacomo de Verona. També va pintar un retaule de San Giorgio temptat pels sacrificis als ídols (1743) per a l'església del mateix nom a Reggio Emilia, i una Anunciació (1738) per a l'altar major de l'església de l'Annunziata a Guastalla[2][3]
Galeria[modifica]
-
Jove amb vestit vermell, 1755, Museu d'Art de El Paso, El Paso (Texas). -
Jove amb vestit blau, 1755, Museu d'Art de El Paso (Texas). -
Retrat de la Reina Maria Josepa, consort del rei August III de Polònia, 1755, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden -
El Rei August III de Polònia, 1755, Gemäldegalerie Alte Meister, Dresden. -
-
Retrat de nena, "La penitent". The Trustees of the Weston Park Foundation.
Referències[modifica]
- ↑ Pietro Antonio Rotari in Emilia, per Lucia Ievolella.
- ↑ Gli artisti italiani e stranieri negli stati estensi catalogo storico. Per Giuseppe Campori, p. 426.
- ↑ Lucia Ievolella monograph.
- * Farquhar, Maria. Ralph Nicholson Wornum. Biographical catalogue of the principal Italian painters. Londres: Woodfall & Kinder, 1855, p. 158.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pietro Rotari |