Premi Guillem Nicolau
| Tipus | premi literari  | ||
|---|---|---|---|
| Epònim | Guillem Nicolau | ||
| Vigència | 1993 - | ||
| Interval de temps | 1993 - | ||
| Localització | Aragó (Espanya) | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | català | ||
| Conferit per | Diputació General d'Aragó | ||
El Premi «Guillem Nicolau» és un certamen literari en llengua catalana convocat amb periodicitat anual pel Departament de Cultura del Govern d'Aragó per fomentar i espargir la creació literària en català. El premi s'atorga per una obra literaria inèdita en qualsevol gènere (narrativa, poesia, teatre, assaig, traducció, etc.) que s'ha de presentar explícitament segons la convocatòria del premi. El nom del premi és honor de l'humanista aragonés del segle XIV Guillem Nicolau.
El 2012 es va fusionar amb el Premi de Literatura en Llengua Aragonesa Arnal Cavero i en van desaparèixer la dotació econòmica i el compromís de publicació, raons per les quals el nou premi anomenat Arnal Cavero-Guillem Nicolau va quedar desert els propers anys.[1][2][3] El premi Guillem Nicolau es va reprendre l'any 2017.[2] L'any 2020 tenia una dotació de 3.000 euros.[4]
Guanyadors del Premi Guillem Nicolau[modifica]
- 1993 (com Premi Arnal Cavero): Seminari de Filologia Romànica de la Universitat de Heidelberg.
- 1995: Màrio Sasot Escuer.
- 1997: Juli Micolau i Burgués, per Manoll.[5]
- 1998: Hèctor B. Moret.
- 1999: Josep San Martín Boncompte.
- 2002: Susanna Barquín, per L'aventura del desig.
- 2003: Xavier Terrado, per Mediterrània/Diàleg de la cordialitat.[6]
- 2004: José Miguel Gràcia Zapater, per Vers a vers a Barcelona.[7]
- 2006: Susana María Antolí Tello, per Tornem a ser menuts!.
- 2007: José Miguel Gràcia Zapater, per Dietari en groc.
- 2008: Juli Micolau i Burgués, per De un sol esclop.
- 2009: Marta Momblant Ribas, per la venta de l'hereva.
- 2010: Mercedes Llop Alfonso, per Ressó en l'obscuritat.[8]
- 2011: Carles Terès Bellès, per Licantropia.[9]
- 2017: Mario Sasot Escuer, per Espills Trencats[2]
- 2018: Marta Momblant Ribas per Arbàgel. Un revolt d’amor[10]
- 2020: Merxe Llop Alfonso, per Sílverti.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «El jurat deixa desert el Premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau 2012». La Franja [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Sancho, Carles «Màrio Sasot premi Guillem Nicolau 2017». La Comarca, 15-10-2017 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «O Premio literario Arnal Cavero-Guillem Nicolau en aragonés y catalán queda desierto» (en aragonès). Ara Info, 22-05-2015 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Convocados los premios ‘Arnal Cavero’, ‘Guillem Nicolau’, y ‘Antonio Artero’ para la difusión del aragonés y el catalán» (en castellà). Ara Info, 01-09-2020 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Centro del Libro de Aragón». www.centrodellibrodearagon.es. [Consulta: 3 febrer 2018].
- ↑ (es) DECRETO 345/2003 Arxivat 2012-03-12 a Wayback Machine., de 16 de diciembre, del Gobierno de Aragón, por el que se otorga el premio «Guillem Nicolau 2003» a D. Xavier Terrado i Pablo.
- ↑ (es) DECRETO 11/2005 Arxivat 2012-03-13 a Wayback Machine., de 11 de enero, del Gobierno de Aragón, por el que se otorga el premio «Guillem Nicolau 2004» a D. José Miguel Grácia Zapater.
- ↑ ZARAGOZA, EUROPA PRESS. «Blas Muñoz, Mercedes Llop y un libro colectivo, premios Miguel Labordeta, Nicolau y Arnal Cavero». heraldo.es. [Consulta: 3 febrer 2018].
- ↑ «Óscar Latas, premio Arnal Cavero 2011» (en castellà). Arredol. Arxivat de l'original el 2013-09-18 [Consulta: 1r febrer 2018].
- ↑ Sancho Meix, Carles «Marta Momblant se lleva el premio Guillem Nicolau». el Periódico de Aragón, 06-09-2018 [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ Gràcia, José Miguel «“Sílverti”, de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2020». Temps de Franja, 05-11-2020 [Consulta: 25 desembre 2020].