Putsch de Munic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Putsch de Munic
LaMarienplatz de Munic durant el Putsch.
La Marienplatz de Munic durant el Putsch.
Data 8 i 9 de novembre de 1923
Localitat Munic, Alemanya
Resultat Victòria del Reichswehr i fallida del Putsch. Els líders nazis foren arrestats i jutjats.
Bàndols
Partit Nazi Reichswehr
Govern de Bavària
Comandants en cap
Adolf Hitler
Erich Ludendorff
Ernst Röhm
Rudolf Hess
Max Erwin von Scheubner-Richter
Hermann Göring
Otto von Lossow
Gustav von Kahr
Eugen von Knilling
Hans Ritter von Seisser
Forces
3000 100
Baixes
16 4
Segell del Tercer Reich commemmorant el vintè aniversari del Putsch de Munic.

El Putsch de Munic, Putsch de Hitler o Putsch de la Cerveseria, conegut en alemany com el Hitlerputsch o Hitler-Ludendorff-Putsch, va ser un intent fallit de cop d'estat que es va produir entre el 8 i el 9 de novembre de 1923, quan el líder del NSDAP Adolf Hitler, el militar Erich Ludendorff, i d'altres militants nazis van tractar sense èxit de prendre el poder a Munic, Baviera i Alemanya.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Un costum típic de les ciutats alemanyes del sud era celebrar mítings polítics i crítiques als governs a les cerveseries, on centenars de persones es reunien. Una de les cerveseries més grans de Munic era la Bürgerbräukeller, on es reunien els primers grups del naixent Partit Nazi a principis de la dècada dels vint. Hitler havia pres el lideratge del partit des de 1921, partit que rebutjava les condicions del Tractat de Versalles (1919) que havia donat fi a la Primera Guerra Mundial i posaven a Alemanya en una posició summament compromesa econòmicament, amb fortes sancions frontereres i militars. Al setembre de 1923, Hitler anuncia la celebració de 14 reunions amb dirigents de dreta. El primer ministre bavarès Eugen Ritter von Knilling havia declarat l'estat d'emergència enfrontant-se al govern de Berlín, i va nomenar a Gustav von Kahr com a Comissari bavarès, situant el General Otto von Lossow al capdavant de la Reichswehr. Les intencions d'Hitler van ser influenciades per la Marxa sobre Roma encapçalada per Benito Mussolini el 1922. Hitler va planejar utilitzar Munic com a base de la seva lluita contra el govern de la República de Weimar i declarar una República bavaresa per avançar sobre Berlín.

El Putsch[modifica | modifica el codi]

La tarda del 8 de novembre de 1923, Hitler, juntament amb un contingent de les SA, va arribar a la Bürgerbräukeller on el governador de Baviera, Gustav von Kahr, havia de pronunciar un discurs.[1] Prop de 600 homes de les SA van bloquejar les sortides. Hitler, envoltat de partidaris com Hermann Göring, Alfred Rosenberg i Rudolf Hess, va entrar per la porta davantera a les 20:30 hores, va disparar un tret al sostre i va saltar sobre una cadira cridant: "la revolució nacional ha esclatat!". Immediatament es va declarar un govern provisional. Les casernes de la Reichswehr i els de la policia van ser ocupats per partidaris dretans. Hitler i alguns copartidaris van prendre com a ostatges al Comissari de Baviera, Gustav von Kahr, i als seus dos homes més importants, von Lossow i von Seisser. A l'alba del 9 de novembre, les forces d'Ernst Röhm -entre les quals es trobava un jove Heinrich Himmler- seguint ordres de Hitler van ocupar el Ministeri de Defensa bavarès i es van enfrontar a les forces governamentals, sofrint dues baixes. Mentrestant, els tres homes del govern retinguts en la Bürgerbräukeller van ser alliberats sota paraula de compromís amb la "revolució" per un ingenu Erich Ludendorff. Els tres governants, immediatament després de ser alliberats, van donar ordres a la policia d'acabar amb la revolta i es van mostrar ferms en els seus càrrecs.

Adolf Hitler amb altres acusats durant el seu judici pel Putsch de Munic.

Davant aquesta situació, Hitler decideix marxar sobre Munic amb el mariscal Ludendorff al capdavant, acompanyats per Scheubner-Richter, Göring, Kriebel, Weber, Ulrich Graf i Wilhelm Brückner.[2] Hitler creia que la policia no dispararia sobre aquests veterans de la Primera Guerra Mundial, i que s'unirien al putsch. Uns 2.500 homes van marxar directament cap a la Marienplatz, la plaça on es troba l'ajuntament de Munic, i allí van topar amb una important massa de gent que havia sortit al carrer assabentada dels fets. Després d'uns minuts de desconcert enmig de l'aglomeració, Ludendorff va decidir que es continués marxant cap al Ministeri de Defensa per així trobar-se amb els homes de Röhm, de manera que calia travessar la Odeonsplatz. Al llarg del camí s'anaven unint més persones donant suport a Hitler i el seu putsch. Però en arribar a l'entrada de la Odeonplatz, just a l'altura del Feldherrnhalle (monument als generals alemanys), es van trobar amb un contingent de policia que els bloquejava el pas. Ambdós grups armats van quedar cara a cara durant uns segons, fins que un tret fortuït[2] va començar un important tiroteig. Hitler i Göring van resultar ferits, i Scheubner-Richter mort. Hitler va escapar a casa d'un amic, Putzi Hanfstaengl, amagat al seu àtic fins que a la tercera nit la policia l'arrestà. Va ser conduït a la presó de Landsberg, on va saber que seria jutjat per alta traïció.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

El llibre Mein Kampf.

Hitler i alguns altres conspiradors van ser arrestats per càrrecs de traïció, mentre que uns altres van escapar a Àustria. Les prefectures del partit nazi van ser tancades, i el seu diari, el Völkischer Beobachter, va ser prohibit. El judici es celebrà durant els mesos de febrer i març de 1924.[3] La presó on Hitler va ser reclòs va permetre que el pres rebés a visitants gairebé diàriament durant moltes hores. No va arribar a complir l'any d'empresonament, i durant aquest temps va escriure el Mein Kampf. Ludendorf va ser absolt. Röhm i el Dr. Wilhelm Frick van ser alliberats a pesar de ser declarats culpables. Göring, que havia aconseguit fugir, es va fer adicte a la morfina i d'altres drogues com a conseqüència de la ferida de bala que va sofrir en una cama i al fort tractament que va rebre. Però una de les conseqüències motivades pel fracàs del cop va ser el canvi d'estratègia que va motivar, al percebre Hitler la impossibilitat de conquerir el poder per la via insurreccional en aquell moment. A partir d'aquest instant, intentarà crear un partit de masses per arribar al poder de manera constitucional, pervertint en certa mesura el caràcter anti-sistema i de reacció a la política liberal clàssica que el moviment nazi havia tingut en el seu origen. Aquest pragmatisme és comú als moviments feixistes triomfants del període de entreguerres, ja que Mussolini també va reconvertir els inicials Fasci di combattimento en el Partit Nacional Feixista el 1921, poc abans del seu accés al poder.

Màrtirs nacionalsocialistes[modifica | modifica el codi]

Mausoleu del 1933 amb la frase: Und Ihr habt doch gesiegt!

Els 14 militants nazis morts per la policia al Feldherrnhalle i els dos membres de la lliga paramilitar nacionalista Reichskriegerflagge morts davant del Ministeri de Defensa de Baviera van ser considerats màrtirs i herois del moviment nacionalsocialista. A partir de 1933 les seves restes van ser traslladades al Panteó dels Herois de l'Odeonplatz, convertint-se el 9 de novembre en una de les commemoracions mítiques del Tercer Reich.[2] La frase Und Ihr habt doch gesiegt! (Tot i així, guanyàreu!) es va fer d'ús obligatori en la mitologia nazi de l'heroisme.

Llista dels nazis morts durant els fets:

  • Felix Allfarth
  • Andreas Bauriedl
  • Theodor Casella
  • Wilhelm Ehrlich
  • Martin Faust
  • Anton Hechenberger
  • Oskar Körner
  • Karl Kuhn
  • Karl Laforce
  • Kurt Neubauer
  • Klaus von Papi
  • Theodor von Der Pforten
  • Scheubner-Richter
  • Rickmers
  • Lorenz Ritter von Stransky
  • Wilhelm Wolf

Quatre policies van morir també en el tiroteig:

  • Friedrich Fink
  • Nikolaus Hollweg
  • Max Schobert
  • Rudolf Schraut

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gallego, p.130
  2. 2,0 2,1 2,2 Gallego, p.131
  3. Borejsza, p.102-103

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Putsch de Munic

Coord.: 48° 07′ 49″ N, 11° 35′ 31″ E / 48.1304°N,11.592°E / 48.1304; 11.592