Quercus laurina
.jpg)  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 78968154 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Fagaceae |
| Gènere | Quercus |
| Espècie | Quercus laurina Bonpl., 1809 |
| Nomenclatura | |
| Epònim | llorer |
Quercus laurina, és una espècie d'arbre que pertany a la família de les fagàcies. Està classificada en la secció dels roures vermells d'Amèrica del Nord, Centreamèrica i el nord d'Amèrica del Sud que tenen els estils llargs, les glans maduren en 18 mesos i tenen un sabor molt amarg. Les fulles solen tenir lòbuls amb les puntes afilades, amb truges o amb pues en el lòbul. S'hibrida amb Quercus affinis.[1]
Descripció[modifica]
És un arbre que assoleix una grandària de 4 a 20 m d'altura, de vegades més alt, amb les seves branques cobertes de petits pèls. Les seves fulles que tenen un suport curt, alguna cosa rígides, allargades i acaben en punta, amb la seva vora engrossida o dentat i ambdues cares lluents. La cara d'inferior té flocs de pèls en les aixelles entre les venes laterals i el nervi central. Les flors estan solitàries o en grups de 3. Els seus fruits són glans solitàries o en parells, gairebé rodones.
Distribució i hàbitat[modifica]
Espècie originària de Mèxic, que creix en clima temperat entre els 2600 i els 2700 msnm. Està associada a boscos d'alzinars i de pins.
Farmacologia[modifica]
A l'Estat de Mèxic i Morelos és comú usar aquesta planta per “enfortir les dents fluixes” i evitar el sagnat de les genives. Amb aquest propòsit, es fan esbandides bucals amb la infusió de l'escorça més ossos d'alvocat o de zapote (spp. n/r), s'usa diverses vegades al dia; o bé, s'aconsella simplement mastegar l'escorça fresca del capulincillo.
S'esmenta que la infusió de l'escorça, a més, evita la caiguda del cabell per mitjà de rentats que es fan diverses vegades a la setmana.
Es recomana l'ocupació d'aquesta planta per tractar la diarrea, afeccions dels ronyons, tos, sarna, hemorràgia, o en casos d'atac (semblant a l'esglai «hi ha marejos, somnolència i formigueja el cos»). La Societat Farmacèutica de Mèxic, al segle xx l'assenyala per a l'asma i com a estimulant.
Taxonomia[modifica]
Quercus laurina va ser descrita per Aimé Bonpland i publicat a Plantae Aequinoctiales 2: 32, pl. 80. 1809.[2]
Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
laurina: epítet llatí que significa similar al llorer.
- Dryopsila laurina (Bonpl.) Raf.
- Quercus barbinervis Benth.
- Quercus bourgaei Oerst. exHemsl.
- Quercus bourgaei Oerst. exTrel.
- Quercus bourgaei var. ilicifolia Trel.
- Quercus caeruleocarpa Trel.
- Quercus castanea var. tridens (Bonpl.) A.dc.
- Quercus chrysophylla Bonpl.
- Quercus lanceolata Bonpl.
- Quercus lanceolata M. Martens & Galeotti
- Quercus major (A.dc.) Trel.
- Quercus malinaltepecana Trel.
- Quercus nitens var. major A.dc.
- Quercus orizabae Liebm.
- Quercus roseovenulosa Trel.
- Quercus salicifolia Benth.
- Quercus tlapuxahuensis A.dc.
- Quercus treleaseana A.Camus
- Quercus tridens Bonpl.[3][4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ González-Rodríguez A, Arias DM, Oyama K. «Genetic variation and differentiation of populations within the Quercus affinis – Quercus laurina (Fagaceae) complex analyzed with RAPD markers» (PDF). Canadian Journal of Botany, 83, 2005, pàg. 155–62. DOI: 10.1139/B04-162.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Quercus laurina». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 desembre 2013].
- ↑ Quercus laurina en PlantList
- ↑ «Quercus laurina». World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 17 desembre 2013].
Bibliografia[modifica]
- Breedlove, D.I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
- CONABIO. 2009. Catàleg taxonòmic d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Llistat comentat dels arbres natius i conreats en la república d'El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
- Romero Rangel, S., I. C. R. Zenteno & M. d. Enri|quez. 2002. El gènere Quercus (Fagaceae) en l'estat de Mèxic. Ann. Missouri Bot. Gard. 89(4): 551–593. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library