Quimiotròfia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una fumarola de l'oceà Atlàntic que proporciona energia i nutrients

La quimiotròfia és una estratègia metabòlica que usen diversos éssers viu caracteritzada per usar compostos químics en els seus processos metabòlics com a font d'energia. El terme deriva del grec: quimio = química, i trophos = nutrició. S'oposa al de fototròfia en que els organismes obtenen l'energia de la llum. Tots els animals són quimiòtrofs. Es distingeixen diversos tipus de quimiòtrofs segons quin és l'origen d'aquesta matèria: [1]

També es distingeixen segons quin és l'origen del carboni:

Quimioautòtrofs
Organismes que incorporen carboni d'origen inorgànic (com per exemple els arquees metanogènics que usen indistintament el CO2 com a font de carboni i com a font de poder oxidant)
Quimioheteròtrofs
Organismes que incorporen carboni d'origen orgànic. Tots els animals són quimioheteròtrofs.

Els organismes quimioautòtrofs, doncs, obtenen l'energia per l'oxidació de donadors d'electrons en el seu ambient. Aquestes molècules poden ser orgàniques (quimiorganòtrofs) o molècules inorgàniques (quimiolitòtrofs).[2][3][4][5]

Els quimioautòtrofs es designen contrastant-los amb els organismes fotòtrofs els quals utilitzen l'energia solar via fotosíntesi. Els quimioautòtrofs poden ser autòtrofs o heteròtrofs

Com els fotòtrofs (com algues i plantes) els quimioautòtrofs fan servir el diòxid de carboni (CO2) com a font principal de carboni però en lloc de fer servir la llum com a font d'energia l'obtenen de la reacció d'oxidació de compostos químics.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Madigan, Michael T.; Martinko, John M.; Parker, Jack. «cap. 4- Nutrición y metabolismo». A: Isabel Capella. Brock. Biología de los Microorganismos. 8a ed. (en castellà). Espanya: Prentice Hall, 1998, p. 110-148. ISBN 84-89660-36-0. 
  2. Davis, Mackenzie Leo, et al.. Principles of environmental engineering and science. 清华大学出版社, 2004, p. 133. ISBN 9787302097242. 
  3. Lengeler, Joseph W.; Drews, Gerhart; Schlegel, Hans Günter. Biology of the Prokaryotes. Georg Thieme Verlag, 1999, p. 238. ISBN 9783131084118. 
  4. Dworkin, Martin. The Prokaryotes: Ecophysiology and biochemistry. 3rd. Springer, 2006, p. 989. ISBN 9780387254920. 
  5. Bergey, David Hendricks; Holt, John G. Bergey's manual of determinative bacteriology. 9th. Lippincott Williams & Wilkins, 1994, p. 427. ISBN 9780683006032. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Katrina Edwards. Microbiology of a Sediment Pond and the Underlying Young, Cold, Hydrologically Active Ridge Flank. Woods Hole Oceanographic Institution.
  • Coupled Photochemical and Enzymatic Mn(II) Oxidation Pathways of a Planktonic Roseobacter-Like Bacterium Colleen M. Hansel and Chris A. Francis* Department of Geological and Environmental Sciences, Stanford University, Stanford, California 94305-2115 Received 28 September 2005/ Accepted 17 February 2006