Quirze i Julita de Tars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sants Quirze i Julita

Icona russa amb la vida dels sants, ca. 1600
Màrtirs
Nom secular Κηρύκος (Kērykos) i Ἰουλίττα (Iulitta)
Naixement ca. 301 i segle III
Defunció 304
Tars
Enterrament Auxerre; un bras i part del cap a la Catedral de Saint-Cyr et Sainte-Juliette de Nevers; relíquies a diversos llocs de França
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Assíria Oriental, Església Ortodoxa Copta, Església Siríaca, Església Ortodoxa Grega
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Nevers, Tournai
Festivitat 16 de juny (15 de juliol a Orient)
Fets destacables Es dubta de la seva historicitat
Iconografia Un nen i una dona, junts; el nen sol, despullat sobre un ós; en el martiri, el nen llençat per una escala o al terra
Patronatge Nens que pateixen tortures o malalties; Nevers, Calella, Durro (festa petita); a Catalunya, Quirze era patró dels ganduls

Quirze (en grec Κηρύκος (Kērykos)), o Ciríac o Cir, i sa mare Julita o Julieta (en grec, Ἰουλίττα) van ésser dos cristians màrtirs l'any 304 a Tars. No se'n conserva cap testimoni històric i la seva història consisteix en llegendes i tradicions pietoses. Més que probablement, es tracta de personatges llegendaris. Són venerats com a sants a tota la cristiandat, com a protectors dels pobres i els nens. La seva festivitat és el 16 de juny.

Historicitat i expansió del culte[modifica | modifica el codi]

Talla a Villanueva de la Sierra (Càceres)
Fresc amb els sants a un oratori de Boccioleto, Itàlia
Frontal de Durro, amb el martiri dels sants (Barcelona, MNAC)

Algunes d'aquestes llegendes es van originar en la confusió amb un altre nen màrtir anomenat Ciríac d'Antioquia. Es deia que Constantí I va descobrir les relíquies de Quirze i Julita i va edificar un monestir a Constantinoble per guardar-les, a més d'una església a Jerusalem. Al segle IV, Sant Amador, bisbe d'Auxerre, va portar-ne algunes relíquies d'Antioquia a l'abadia d'Auxerre, on es va estendre ràpidament el seu culte.

A França era conegut com a Saint Cyr, donant nom a molts llocs. D'aquí passà a la Península Ibèrica, especialment a Catalunya, on abunden els topònims amb la forma Quirze i les ermites que hi són dedicades: Sant Quirze de Besora, Sant Quirze Safaja, Sant Quirze de Pedret etc.

Ja al segle VI, però, les actes del martiri de Quirze i Julita van ser considerades apòcrifes pels pseudo-gelasians.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

La tradició els fa cristians naturals de Licaònia (Àsia Menor) que fugiren a Tars quan la persecució decretada per l'emperador Dioclecià. Quirze tenia llavors tres anys. Van ser detinguts pel governador Domicià que va condemnar la mare a ser torturada en presència de son fill. En veure-ho, el nen va esgarrapar la cara del governador i aquest el va agafar i el va estimbar escales avall, matant-lo. La mare va demostrar la seva joia perquè el nen hagués assolit la corona del martiri. Una altra versió diu que el nen, tot i la seva edat, va declarar eloqüentment la seva fe i la seva negativa a abjurar-ne.

El governador va fer que torturessin Julita: li van passar ganxos punxeguts pels costats i va ser decapitada. Els seus cossos van ser abandonats i els cristians, d'amagat, els van recollir i enterrar.

Sant Quirze i Carlemany[modifica | modifica el codi]

Una llegenda originada a Nevers diu que Carlemany va somniar que en una cacera l'atacava un ós salvatge i que n'era salvat per l'aparició d'un nen que li deia que, a canvi, havia de donar-li les seves robes per cobrir-se. El bisbe de Nevers va interpretar el somni dient a l'emperador que el nen era Sant Quirze i que li demanava que reparés el sostre de la seva església a Nevers.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quirze i Julita de Tars