Reig de fageda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Reig de fageda
Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement
Cossos fructífers d'A. muscaria en diversos estadis de creixement
Estat de conservació
Segur
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Subclasse: Hymenomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Amanitaceae
Gènere: Amanita
Espècie: A. muscaria
Nom binomial
Amanita muscaria
(L.:Fr.) Hook.

El reig de fageda o reig bord (Amanita muscaria, del llatí muscarius -relatiu a les mosques-, per la seua propietat de paralitzar mosques) és un fong basidiomicet verinós i psicoactiu, un dels molts del gènere Amanita. Es fa en boscos de coníferes i de caducifolis, on neix cap a final d'estiu o a l'entrant de la tardor. Nadiu de les regions temperades i boreals de l'hemisferi nord, el reig bord s'ha introduït accidentalment en molts països de l'hemisferi sud, generalment com a simbiont amb plantacions de pins, i actualment és una espècie cosmopolita vertadera. S'associa amb diversos arbres caducs i coníferes. Antigament es barrejava amb llet i sucre per elaborar un producte que s'emprava per matar mosques.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Il·lustració d'exemplars de reig de fageda.
Lamel·les.

El barret pot arribar als 18 cm. Té les làmines molt juntes, que són amples i de color blanc. L'esporada és blanca. El peu és de color blanc bru, bulbós a la base. Té un anell ample, fràgil i membranós, de color blanc. No posseeix volva membranosa en forma de sac, sinó granulacions molt bastes en forma de quadrets.

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

Contràriament a la creença popular, no es tracta d'una espècie metzinosa, però sí que és indigesta -a causa del contingut en micoatropina, que causa vòmits- i psicotròpica, a causa del contingut en muscimol i acid ibotenic. La ingestió no produeix gairebé mai intoxicacions mortals,[1] però sí que fa passar una mala estona als que l'hagin confós amb l'ou de reig, puix que en les fases primerenques s'assemblen força.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bruni, Alessandro. Farmacognosia generale e applicata (en italià). PICCIN, 1999, p. 210. ISBN 8829915009. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]